La batllessa de Barcelona, Ada Colau, va parlar en castellà en un acte al districte de Sant Martí davant de 300 veïns. Colau, estava parlant en català fins que va rebre una nota que, suposadament deia, que parlés en castellà. Suposem que era una nota d’algú que no havia viscut mai a Catalunya, que no ha passat pel nostre sistema educatiu ni ha estat mai relacionat amb cap mitjà de comunicació en llengua catalana. El cas és ben habitual i cal fer-ne una petita reflexió sense embuts encara que sigui políticament no correcte a partir d’aquest fet que sembla mancat d’importància, però penso que és reflex de la situació sociolingüísitica del català, com recorda l’Informe sobre la situació de la llengua" constata la necessitat de millorar l’ús social del català.

Sovint, canviem al castellà perquè no és de bona educació. Aquesta frase l'hem interioritzada fins al moll de l'os. No fos cas que ens titllin de separatistes. Aquesta és la proclama que tots els dirigents tenen al seu subconscient. Quan van a alguna zona de parla no catalana, han de demostrar la seva “modernitat” i canviar-se al castellà, amb una disculpa ben evident, fuetejant-se si cal, no fos cas que rebessin un missatge fulminant des de Madrid perquè l’ús de la llengua del país resta vots a cada segon que la fas servir. Els polítics no s’han d’estar de punyetes i per un grapat de vots faran el que calgui, si cal “predicar” en arameu doncs fet, cap problema.

D’altra banda, queda totalment comprovat que no es pot viure en català a Catalunya ni en altres territoris on el català és llengua pròpia. Sempre hem de demanar disculpes els catalanoparlants de tot el domini per fer servir la nostra llengua. Perquè hem de canviar de llengua nosaltres sempre i no ells? Qui no té cap mena de voluntat d'aprendre la llengua del país? Què en penseu? Fer servir el català a Catalunya és de manca d'educació? També podem observar el retrocés de l’ús de la llengua catalana a l’ensenyament i que molt professorat fa servir el castellà a les seves classes molt sovint per comoditat, però mai hi ha hagut cap queixa. Tot plegat demostra la convivència de les dues llengües sense cap mena de conflicte però sempre resta en desavantatge el català com es pot comprovar sobre el terreny. El català a l’ensenyament ha esdevingut una llengua avorrida, poc atractiva que associa amb proves de coneixements, controls, treballs feixucs. No és una llengua de prestigi ni de jocs entre les xarxes socials que és el que li donaria prestigi real entre el jovent, ni entre la majoria de l’alumnat ni entre el professorat, diguem-ho clar.

També aprofito per reflexionar sobre el fet que la nostra mancança en el domini d'altres llengües com l'anglès es deu a l'excés de traduccions que sempre es fan a gairebé tots els mitjans de comunicació. Caldria -com es fa arreu del món- veure la TV en llenguatge original i subtitulat, des de ben petits ja que quan viatges arreu, el domini de l’anglès i francès és molt més elevat que el nostre tot i que l’esforç per l’administració i dels professors catalans és molt important i ho hem de reconèixer.

Josep Gregori