18
d'octubre
de
2018, 14:00
Deu dels vint municipis de més de 1.000 habitants amb les rendes familiars més elevades de l'estat espanyol són catalans i estan ubicats a la demarcació de Barcelona, segons l'informe que ha publicat l'Agència Tributària i que recull les dades per municipis i per províncies de l'IRPF de 2016.
Matadepera (54.133 euros de mitjana) és el més ric de tots ells i el segon de tot l’Estat. El segueixen Sant Just Desvern (52.262), Sant Cugat del Vallès (50.839) i Sant Vicenç de Montalt (50.691). El poble espanyol més ric és Pozuelo de Alarcón, a Madrid, amb gairebé 73.000 euros.
Així doncs, dos municipis del Vallès Occidental es troben entre els tres més rics de Catalunya. No obstant això Terrassa (26.474) o Rubí (26.296) es troben a la part baixa de la demarcació i tres mil euros per sota de la mitjana catalana (29.541). Per la seva banda, Sabadell (27.691), Vacarisses (28.312), Castellbisbal (28.538), Viladecavalls (30.900), Ullastrell (30.106) o Cerdanyola (31.325) se situen a la mitjana catalana o la superen.
Per demarcacions, Matadapera, Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallés lideren la de Barcelona. Vilobí d’Onyar, Fornells de la Selva i la Jonquera, en aquest ordre, encapçalen el rànquing de Girona. A Lleida, els primers llocs de la classificació són els següents: Alpicat, Torrefarrera i Pont de Suert. I a Tarragona: Castellvell del Camp, Almoster i Altafulla.
Per contra els municipis més pobres són Santa Maria d’Oló, la Pobla de Lillet i Santa Margarida de Montbui, a Barcelona; Salt, Ullà i les Planes d’Hostoles, a Girona; Aitona, Torres de Segre i Arbeca, a Lleida; i Batea, Horta de Sant Joan i el Perelló, a Tarragona.
Les diferències territorials en el règim tributari són grans. Per comunitats, sobresurten Madrid (34.272), Catalunya (29.541) i les Illes (26.790). A l’altra extrem, es troben Extremadura (19.389), Castella-La Manxa (21.499) i Andalusia (21.799). Cal tenir en compte, però, que les dades de l'Agència Tributària no inclouen la renda bruta del País Basc ni de Navarra.
Les dades de l'estudi es refereixen a la renda bruta familiar, no individual, i està calculada sobre la mitjana absoluta, de manera que la presència de famílies amb rendes molt elevades incrementa la mitjana a l'alça fins al punt que pot desfigurar el panorama real. Una altra forma de calcular hauria estat per la recerca de quin és el tram de cada municipi en què s'agrupen més famílies per nivell de renda, però no és aquest el mètode.
Podeu consultar totes les dades publicades d’Hisenda i buscar la posició del vostre municipi en aquest enllaç.
Els municipis més rics i pobres de la demarcació de Barcelona
Els municipis més rics i pobres de la demarcació de Girona:
Els municipis més rics i pobres de la demarcació de Lleida:
Els municipis més rics i pobres de la demarcació de Tarragona:
Matadepera (54.133 euros de mitjana) és el més ric de tots ells i el segon de tot l’Estat. El segueixen Sant Just Desvern (52.262), Sant Cugat del Vallès (50.839) i Sant Vicenç de Montalt (50.691). El poble espanyol més ric és Pozuelo de Alarcón, a Madrid, amb gairebé 73.000 euros.
Així doncs, dos municipis del Vallès Occidental es troben entre els tres més rics de Catalunya. No obstant això Terrassa (26.474) o Rubí (26.296) es troben a la part baixa de la demarcació i tres mil euros per sota de la mitjana catalana (29.541). Per la seva banda, Sabadell (27.691), Vacarisses (28.312), Castellbisbal (28.538), Viladecavalls (30.900), Ullastrell (30.106) o Cerdanyola (31.325) se situen a la mitjana catalana o la superen.
Per demarcacions, Matadapera, Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallés lideren la de Barcelona. Vilobí d’Onyar, Fornells de la Selva i la Jonquera, en aquest ordre, encapçalen el rànquing de Girona. A Lleida, els primers llocs de la classificació són els següents: Alpicat, Torrefarrera i Pont de Suert. I a Tarragona: Castellvell del Camp, Almoster i Altafulla.
Per contra els municipis més pobres són Santa Maria d’Oló, la Pobla de Lillet i Santa Margarida de Montbui, a Barcelona; Salt, Ullà i les Planes d’Hostoles, a Girona; Aitona, Torres de Segre i Arbeca, a Lleida; i Batea, Horta de Sant Joan i el Perelló, a Tarragona.
Les dades de l'estudi es refereixen a la renda bruta familiar, no individual, i està calculada sobre la mitjana absoluta, de manera que la presència de famílies amb rendes molt elevades incrementa la mitjana a l'alça fins al punt que pot desfigurar el panorama real. Una altra forma de calcular hauria estat per la recerca de quin és el tram de cada municipi en què s'agrupen més famílies per nivell de renda, però no és aquest el mètode.
Podeu consultar totes les dades publicades d’Hisenda i buscar la posició del vostre municipi en aquest enllaç.
Els municipis més rics i pobres de la demarcació de Barcelona