El 24 de gener de 2004 es posava punt i final a un pacte no escrit entre les caixes de Terrassa i Sabadell, un acord de no agressió a l'àrea territorial del competidor que havia durat més de 120 anys. Eren les dues últimes caixes a respectar el pacte de sang, malgrat que haurien pogut envair el territori veí mercès a un canvi legal de finals dels vuitanta. Aquell dia, Caixa Sabadell obria la seva primera oficina en terreny egarenc, al passeig 22 de Juliol, 276.

Caixa Terrassa no va trigar a respondre, i aviat les seves sucursals envairien la ciutat veïna. Aquell mateix any començava el 'boom' del totxo i de les hipoteques astronòmiques, un autèntic caramel per a les caixes d'estalvi, que es van llançar a l'expansió de la seva xarxa comercial. Només vuit anys després, les dues caixes vallesanes fundades a la segona meitat del segle XIX han acabat a mans d'un banc espanyol després d'haver-se fusionat.

Un caixer a cada cantonada
Terrassa ha estat una de les ciutats metropolitanes que ha experimentat un creixement més gran d'oficines bancàries en els darrers quinze anys. L'any 1997 comptava amb 137 sucursals, i el 2004 ja en sumava un 21% més, amb 172 oficines. En els quatre anys següents, la ciutat experimentaria un altre creixent del 20%, fins a configurar la xarxa d'oficines financeres més extensa de la seva història, amb 215 sucursals. El pastís financer estava absolutament controlat per les caixes d'estalvi, amb el 80% de la xarxa. Era el moment de màxima expansió dels bancs i les caixes fora del seu territori natural, i a la ciutat hi havia 10,4 oficines per cada 10.000 habitants, la ràtio més elevada registrada a la UE.

Però la crisi va aturar en sec els plans expansionistes de les entitats financeres, i malgrat que no serà fins el 2010 que es concretaran les primeres fusions, i per tant, els ajustaments de les xarxes comercials per evitar solapaments, ja havia començat el tancament d’oficines. Quatre anys convulsos de crisi econòmica i dels mercats financers han retallat el 17% de les oficines bancàries a Terrassa, que actualment disposa de 179 sucursals. D'aquestes, 55 són bancs (presència dominant del Banc de Sabadell i del BBVA) i 126 caixes que ja s'han convertit jurídicament en bancs (domina Unnim, amb 47 oficines; La Caixa, amb 33; CatalunyaCaixa amb 16 sucursals, i Caixa Penedès-BMN amb 10). Hi ha entitats per triar i remenar, fins a vint-i-set marques comercials: una dotzena de bancs i setze caixes d'estalvi bancaritzades.

De les 36 oficines que s'han tancat d'ençà del 2008, el 95% corresponen a la xarxa comercial de caixes d'estalvi, i només un 5% pertanyen a la banca tradicional. Amb aquestes xifres, Terrassa quadruplica capitals com Estocolm, Londres, Amsterdam, Dublín o Hèlsinki en nombre de sucursals bancàries. Disposa de 8,8 oficines per cada 10.000 habitants, situant-se lleugerament per sota de la mitjana de Catalunya (9,3) i de ciutats metropolitanes com Sabadell (9,2).

En canvi, Terrassa està molt lluny de la sobredimensió de la xarxa que encara es produeix en ciutats com Mataró, amb 16,7 oficines; Granollers, amb 14 sucursals; Vic (13,8) o Barberà del Vallès (13,1). En l'altre extrem, Rubí és la ciutat que té menys oficines per cada 10.000 habitants, 5.

La xarxa, en el punt de mira
En qualsevol cas, hi haurà més tancaments. A l'espera de les decisions que es puguin prendre respecte al futur de les 47 oficines d'Unnim, ara propietat del BBVA, i de les 16 de CatalunyaCaixa, que serà adjudicada en subhasta properament, durant el 2012 i el primer trimestre del 2013 Terrassa pot retrocedir fins a finals dels anys noranta pel que fa a l'oferta d'oficines bancàries. Unnim i CatalunyaCaixa representen el 35% del total de sucursals, i aquestes 63 oficines estaran en el punt de mira dels seus nous propietaris.

Si tenim en compte el percentatge d'oficines que, de mitjana, s'han tancat en grans ciutats com a conseqüència dels processos de fusió de les caixes d'estalvi, en el millor dels casos una vintena d'aquestes sucursals es tancaran. Això deixaria la xarxa d'entitats financeres en 159, a nivells de l'any 1999.

D'altra banda, la recent absorció de Banca Cívica per part de La Caixa no tindrà cap repercussió a la ciutat pel que fa al solapament d'oficines, ja que el grup espanyol de caixes d'estalvi només compta amb una sucursal a la ciutat, que a més, no està propera a cap oficina del grup financer català. 

Sense canvis a comarca
Les grans ciutats com Terrassa, amb disponibilitat de terrenys barats per a construir-hi, han estat les que més han patit els efectes de la reestructuració del sistema bancari, precisament perquè van ser els territoris més atractius per a l'expansió de les caixes i bancs.

Més pisos per a vendre, més promotors necessitats de crèdit i més clientela potencial per a hipotecar-se. Per contra, més enllà del municipi de Terrassa no s'han produït tancaments d'oficines a causa de la crisi. En el cas de Matadepera, la xarxa d'oficines es va mantenir durant molts anys amb 3 sucursals, i en els darrers anys ha crescut amb dues noves oficines.

Viladecavalls va passar de 2 a 4 oficines el 2008, que es mantenen en l'actualitat. Rellinars i Ullastrell han tingut històricament una sola sucursal i la mantenen. A finals dels 90, Vacarisses va comptar amb una segona oficina bancària, i també el 2008 va acollir-ne una tercera que encara conserva.

Al marge dels moviments que es puguin produir a l'entorn d'Unnim i CatalunyaCaixa a la ciutat, de ben segur que el procés de reestructuració no s'haurà acabat. A la banca espanyola li sobra el 35% de la xarxa de sucursals i 41.000 empleats (el 16%), segons un estudi de l'Institut d'Estudis Borsaris (IEIB).

Per arribar a aquestes xifres, el sector bancari hauria de tancar unes 10 sucursals al dia fins al 2014. Aquesta recomanació, aplicada a l’àmbit local, significaria tancar 53 de les 179 oficines que hi ha actualment. Amb 126 sucursals, retrocediríem a la xarxa d'entitats financeres de principis dels anys noranta.