
La 15a Mitja Marató de Terrassa se celebrarà el 26 de gener del 2014. Una de les característiques és el seu recorregut 100% urbà, que transcorre al llarg de 21,097 quilòmetres per diversos carrers de la ciutat. El president de la Mitja Marató és David Otero, que ha aconseguit que la cursa egarenca sigui tota una referència al país. L'objectiu de l'Associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa és mantenir les principals característiques, conservar el trinomi esport-societat-solidaritat.
Com es presenta l'edició del 2014, la del 26 de gener?
Serà un esdeveniment. La cursa ja s'ha consolidat i s'ha convertit en una gran festa. I com porteu el nombre d'inscripcions? Molt bé, millor que l'any passat en aquesta època, i el 2013 al final hi van córrer 3.600 persones.
Els cinc mil inscrits que es marcava com a objectiu?
No ho crec. I l'objectiu ens el plantejàvem en dos o tres anys, dins d'un pla director. Estem contents i orgullosos de la resposta de la gent. I a més hi ha moltes curses arreu del país... I ara es tria, i escullen la nostra. Algunes curses han tingut una davallada del nombre de participants, sobretot en aquests moments de crisi.
Per què és un èxit la Mitja de Terrassa?
Per una suma de factors. A la junta no hi ha personalismes. Tothom treballa i hi aporta coses. I la ciutat s'hi ha bolcat. I parlo de l'Ajuntament, de les entitats, dels patrocinadors, de la Policia... Tothom se l'ha fet seva. I és una de les claus. I afegiria que té importància el caràcter solidari que hi afegim. I recordar el paper de relleu que sempre li hem atorgat a la dona. El caràcter solidari ja va donar molt bons fruits en la darrera edició. L'any passat es van aportar 625 quilos d’aliments destinats al Rebost per ser distribuïts entre les persones més necessitades.
Es repeteix l'experiència?
La recollida d'aliments es tornarà a fer i tindrem una fira d'entitats. A més, recaptem fons per ajudar els nens d'Etiopia i per Festa Major farem el mateix per donar un cop de mà a Oncolliga, que lluita contra el càncer.
I l'ajuda que es fa a les persones aturades?
Es continua amb importants accions que ja van ser aplicades en la darrera edició, com el 50% de descompte en les inscripcions a totes les persones en situació d'atur. Hi afegim aparcaments gratuïts i transport des del lloc on es deixin els cotxes. I a la gent li agrada la botifarrada que es fa al final. Recupera forces i troba un lloc per parlar.
Què s'hi afegirà aquest 2014?
Pensem portar alguns atletes de renom internacional, que contribuiran a prestigiar-la encara més. Fem de tot per implicar-hi tothom, com el concurs de fotografia o el de mascotes que preparem per als nens i nenes. Així, ja comencen a prendre contacte amb les curses. La cursa paral·lela, la Santi Centelles, és sempre un espectacle. Menys quilòmetres, i l'oportunitat que hi participin alhora dues i tres generacions. No és tan competitiva com la Mitja. A la del 2014 hi tornarà a córrer l'alcalde Jordi Ballart.
La Mitja és una altra cosa?
Si no estàs preparat no pots córrer-la. És exigent, i sense haver-ne fet algunes abans no l'acabes o pots tenir problemes i patir.
D'alguna manera, la Mitja de Terrassa s'ha beneficiat del boom per l'esport de l'atletisme dels darrers anys?
Sí, segurament. Córrer és relativament barat. Et poses unes vambes i una samarreta i ja pots anar fent. Però l'èxit de Terrassa té molt a veure en la manera en com cuidem i tractem els atletes, i no tothom ho fa. La gent del país participa en les curses bones i ben organitzades.
Vostè va dir que volia que la Mitja ajudés també a potenciar el turisme cap a Terrassa. S'ha preparat res d'això?
Un paquet a molt bon preu, amb l'ajuda de l'Ajuntament de Terrassa. Hi ha una visita guiada a la Seu d’Ègara, sopar, allotjament i esmorzar bufet. Portem a molta gent i ha de servir per donar a conèixer el que tenim.
Què més es fa per ampliar els lligams amb la ciutat?
Entre les accions hi ha l’organització de curses de diferents festes majors; la col·laboració i acords amb diverses entitats com Oncolliga, Fundació Alba, Donants de Sang, Fundació Esclerosi Múltiple, Triginta, Prodis i Fupar; les sortides a peu, i el grup d'entrenament i assessorament de dones.