Pares de Terrassa volen més castellà a l'escola

Convivencia Cívica afirma que ha sol·licitat a la Generalitat educació bilingüe a centres educatius | La consellera d'Ensenyament afirma que "no volem que cap director s'hagi d'enfrontar a una situació complicada"

Publicat el 06 de febrer de 2014 a les 17:40
Famílies de 151 alumnes pertanyents a 60 escoles han enviat un escrit a la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat per sol·licitar-li una educació bilingüe, de manera que s'han elevat a 1.300 les peticions mediades per Convivència Cívica Catalana (CCC), ha explicat a Europa Press l'entitat.

La petició ha estat presentada a primera hora del matí d'aquest dijous pel secretari de CCC, José Antonio Martínez, que ha celebrat que la resolució recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) permet que alumnes recurrents de cinc escoles rebin un 25% de l'ensenyament en castellà.

Les sol·licituds corresponen a alumnes que cursen els seus estudis en centres de Barcelona, Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues, Granollers, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, Girona, Valls, Vic, Montgat, Sitges, Igualada, Terrassa i Sabadell. La Torre s'ha posat en contacte amb Convivencia Cívica i li han confirmat que hi ha demandes de gent de la capital vallesana, però no han concretat quina quantitat ni quins serien els centres docents afectats.

L'associació creu que d'ara endavant es produirà un "degoteig permanent" de sol·licituds de pares que volen que els seus fills puguin aprendre en les dues llengües i no únicament en català.  Segons CCC, la majoria de pares a Catalunya volen un ensenyament bilingüe per als seus fills, i ha criticat una "obsessió del nacionalisme català per arraconar i excloure de les escoles" el castellà, ha dit. 




La consellera respon
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha afirmat aquest divendres que "no volem que cap director s'hagi d'enfrontar a cap situació complicada. Confiem molt en el nostre recurs, en els criteris que exposem i en tota la preparació del curs vinent”. Rigau ha explicat, en una entrevista als Matins de TV3, que aquest mateix divendres la Generalitat presentarà el recurs contra la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Rigau ha declarat que "necessitem tranquil·litat en aquests centres, saber que la Generalitat defensa el seu model, que garantim el domini del català i del castellà a tots els centres, els resultats acadèmics o demostren", i ha assegurat que és l'administració educativa qui ha de marcar els percentatges d’ús de les llengües, d’acord amb la realitat sociolingüística de cada centre: "Això no correspon de cap manera al Tribunal i esperem que amb la manera com estem enfocant amb solidesa el recurs, els centres puguin treballar amb tranquil·litat".

La titular d’Ensenyament ha ressaltat que "l'administració no pot practicar la insubmissió perquè lògicament ha d’administrar i complir les lleis. El que ha de fer és el que estem fent, recórrer sempre totes les instàncies, allò que considera que vulnera la llei del Parlament de Catalunya i l’Estatut, i evidentment buscar estratègies que siguin creatives i, a partir d'aquí, procurar continuar mantenint el nostre model". Irene Rigau ha remarcat que "el que coneix la realitat educativa sap que les coses d'un dia per l'altre en un centre no es poden canviar. Hem de buscar la manera de poder demostrar una vegada més que no és qüestió de percentatges estrictes, sinó que cada centre requereix el seu sistema, que és el producte final el que importa", i per això ha recordat que l’alumnat en acabar l’etapa obligatòria té les competències en castellà i català, i que un 14% dels centres utilitzen el castellà com a llengua vehicular, igual que un 40% utilitzen l’anglès.

Respecte les peticions de bilingüisme de Convivència Cívica Catalana que el Departament d'Ensenyament va rebre dijous i que a La Torre ens fèiem ressò, Rigau ha explicat que majoritàriament dataven del mes d’octubre, per tant, anteriors a la sentència del TSJC: "Difícilment es pot entendre que uns documents recollits a l'octubre i és presenten ara no tinguin a veure amb la situació. Analitzats, també vam veure que hi havia una gran varietat, pares que no feien constar a quin centre estudiava l’alumne, i algun universitari, que no corresponia, amb llars d'infants, o molts, sense documentació completa. Per tant va ser, entenc, un cop de pressió".

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya ha mostrat a través d'un comunicat el rebuig a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga a augmentar fins al 25% les classes en castellà a cinc centres. L'entitat la considera "un greuge" al model "integrador" d'immersió lingüística, així com una invasió de les competències de la Generalitat.

El Govern de la Generalitat ha presentat aquest migdia el recurs contra les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va rebre el divendres passat i que obliga a la Generalitat a fixar el 25% de l’horari lectiu en llengua castellana en cinc casos particulars. Aquest document ha estat elaborat pels serveis jurídics de la Generalitat.
 
El Departament d’Ensenyament, després de rebre les interlocutòries, immediatament es va posar en contacte amb els directors i titulars dels cinc centres afectats. El dilluns la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, es van reunir  amb els directors i titulars afectats, acompanyats també del Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya. Durant la reunió es van acordar els termes de la defensa del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya.
 
Entre els aspectes destacats en el recurs hi ha la vulneració de la Constitució, ja que es considera que el Tribunal incorre en un excés en l’exercici de la seva jurisdicció perquè no pot determinar el contingut discrecional dels actes administratius, en referència a la presència del castellà com a llengua vehicular en un 25%. En aquest sentit, el recurs també considera que es vulnera la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional que, de manera reiterada, han considerat que és la Generalitat l’organisme competent per determinar l’ús de les llengües a l’ensenyament.
 
Un altre dels arguments que s’indiquen en el recurs és la vulneració de l’Estatut d’Autonomia i de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) ja que les interlocutòries obligarien a crear grups dins dels centres amb diferents règims lingüístics. En aquest sentit, la consellera Rigau ha reiterat en diverses ocasions la frase del pedagog Alexandre Galí que està recollida en l’Estatut de Catalunya: “els alumnes tenen dret a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual”. A aquest punt cal afegir que la LEC també preveu el règim d’atenció lingüística individualitzada, un aspecte que no ha estat declarat inconstitucional i que, en canvi, les interlocutòries del TSJC deixen sense efecte.

L'Escola Pia respon
Arran de les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que afecten a cinc escoles i concretament a una del grup d'escoles pies, la de Sarrià, des del centre de Terrassa s'ha fet arribar el parer "davant d'un fet que considerem greument preocupant", afirma l'egarenca Cristina Roca i Aguilar, directora Gerent.

A la pàgina web hi ha també el comunicat de la Fundació Escola Cristina de Catalunya, així com la convocatòria de la plataforma SomEscola per a la concentració de dilluns 10 de febrer.

Manifest de l'Escola Pia de Catalunya