Pol Amat, al mig, amb la selecció espanyola. Foto: Albert Prieto

Pol Amat és un mite. Duu hoquei i olimpisme a les venes, com la seva família. Serà olímpic per cinquena i última vegada, després d'haver jugat més de 300 partits amb la selecció. El davanter del Club Egara deixarà el combinat estatal quan acabin els Jocs Olímpics i vol fer-ho guanyant l'or. Els partits a Londres poden ser els últims com a jugador d'hoquei. O potser no. Encara no sap si ho deixarà tot o continuarà un any més al club.

Com està ara la selecció d'hoquei?
La selecció està en el millor moment dels últims quatre anys. Vam viure una etapa difícil, en què no acabàvem d'aconseguir els resultats esperats. Aquest últim any l'equip ha fet un canvi. Va fer un pas enrere, a l'Europeu, per fer-ne dos endavant. Està preparat per aconseguir coses importants als Jocs Olímpics. Si l'equip arriba en el seu millor moment tindrà opcions de medalla. Si no, per molt que lluitem, no ho aconseguirem. Hi ha molta igualtat i els grans favorits continuen sent Alemanya, Austràlia i Holanda. Però hi ha un segon grup que ha pujat molt el nivell: Bèlgica, Gran Bretanya, Nova Zelanda, Corea... Equips que cada any ho estan fent millor i fan que al final decideixin els detalls.

Com veu els rivals de la selecció a la fase de grups?
Sembla un grup més fàcil que l'altre, però és enganyós. Tenim com a rivals l'am triona, Gran Bretanya; el millor equip del món, Austràlia; l'Argentina, que se'ns dóna molt malament, i Pakistan, que en l'últim Mundial ens va guanyar. Serà molt important la mentalitat amb què afrontem la competició. Per guanyar els primers dos partits no estarem dins de les semifinals, ni per perdre'ls estarem fora. No podem anar més enllà del dia a dia. És molt important guanyar contra Pakistan el primer partit, pot condicionar la competició. Per a mi, la gran favorita és Austràlia, tot i que Alemanya en les grans cites sap competir molt bé.

Què li sembla la tasca feta pel seleccionador Dani Martín?
Està fent una bona feina. No ho ha tingut fàcil. Es va trobar un grup que, després de Maurits Hendriks i la plata a Pequín, es va relaxar una mica inconscientment. Ha hagut de gestionar la situació i en el darrer any s'està notant la seva feina i els resultats comencen a sortir, com el segon lloc al Champions Trophy. Tampoc no hem tingut gaire sort. Veig un seleccionador motivat, il·lusionat, que creu en els seus jugadors. Té un equip amb unes ganes boges d'aconseguir una medalla.

Haver aconseguit la plata el 2008 és una pressió afegida?
Hi estem acostumats. Som una generació de jugadors que portem molts anys jugant junts i hem aconseguit tot tipus de resultats. La pressió ens la posem nosaltres mateixos. Pensem que tenim la qualitat su cient per lluitar per la medalla.

I el repte a Londres deu ser fer-se amb l'or olímpic.
És clar. Des de fa bastants anys aquest grup té el somni de guanyar la medalla d'or. Ho va intentar a Atenes i es va quedar a les portes. Ho va intentar a Pequín i també es va quedar a un pas. Encara estem en condicions d'aconseguir-ho. L'equip té qualitat, ambició, maduresa i il·lusió. Si aconseguim arribar al nostre millor nivell tindrem una nova oportunitat de lluitar per l'or.

Fa quatre anys, després de Pequín 2008, no li passava pel cap Londres 2012. Els d'enguany són segur els seus darrers Jocs?
En l'hoquei competir amb 38 anys és impensable, com també ho eren els cinquens Jocs. Després dels Jocs de Londres, la selecció, la deixaré segur, evidentment a Rio 2016 ja no hi seré. Ara vull centrar-me en els Jocs Olímpics, que no hi hagi res que em distregui, i després ja prendré la decisió definitiva. Haig de combinar feina, família..., i em vaig fent gran, i cada cop és més difícil. Després de Pequín em vaig plantejar l'hoquei a curt termini, any a any, i, si el meu rendiment continuava sent bo i tenia il·lusió, la meva intenció era continuar. Així ho he fet i ara em trobo aquí, a punt d'anar als Jocs de Londres.

Malgrat que deixi la selecció, veurem Pol Amat vestint la camisa  del Club Egara la propera temporada?
No ho sé. Després dels Jocs em prendré uns dies, meditaré i decidiré si em retiro definitivament o si deixo la selecció i continuo amb el club... Hi ha moltes coses que em ballen pel cap i ho he de
meditar bé. El més probable és que ho acabi deixant.

Ha superat la marca de 300 partits com a internacional. Tot un rècord.
Els 300 partits són només un número, algun dia algú els superarà. L'únic que diu és que porto molts anys jugant a hoquei i que em queda molt poquet per deixar-lo. Espero que els partits més importants de la meva carrera encara estiguin per arribar i que serveixin per guanyar l'or que tots desitgem. Jugar 300 partits no només és fruit de l'esforç i de les hores que un hi dedica, també hi ha l'ajuda de l'entorn: de la família, de la dona, de la feina, dels companys, dels tècnics. Fan que gaudeixi de l'esport. Estic molt content d'arribar fins aquí.

Pel que fa a l'Egara, quin balanç fa del darrer curs?
Ha estat una temporada excel·lent però difícil. Veníem d'un any positiu, en què l'equip havia crescut molt. Aquesta temporada l'equip ha millorat però ens vam quedar fora de la lluita per la lliga abans del previst. Hem estat irregulars. Però ho hem compensat amb la Copa del Rei, on vam fer una bona actuació i la podíem haver guanyat perfectament. L'equip està creixent molt i crec que l'any que ve estarà preparat per lluitar pel títol de lliga. Ja no és l'equip jove de fa tres anys. L'equip que abans havia de guanyar experiència ara ja està prou preparat i és prou madur per afrontar una lliga amb garanties i lluitar pel títol. Ha arribat el moment de donar guerra fins a l'últim dia.

I personalment, com s'ha sentit en els darrers temps?
Jo jugo a hoquei perquè ho passo bé. Si no, ho hauria deixat fa temps. En l'Egara actual el rol que tens és diferent del que pots tenir en altres equips. Els dos últims anys han estat difícils per combinar-ho tot. No només és l'hoquei. És la feina, la família, he estat pare en dues ocasions..., i amb això has de posar-hi un extra d'esforç, perquè si no les coses no surten tan bé com tu voldries. Ho faig molt de gust perquè ningú m'oblida a fer-ho. Han estat anys durs però molt grati cants per a mi.