Escamot carlí baixant pel carrer de Sant Pere Foto: Joan Manel Oller

En un ple de l’Ajuntament de Terrassa de 1893, s’acordà posar el nom de “22 de juliol” al carrer que passava paral·lel a la via del tren. Actualment, el Passeig del 22 de Juliol és la via més llarga de Terrassa. Però què succeí exactament aquell dia?
El Passeig del 22 de Juliol porta aquest nom en record dels fets ocorreguts en aquesta data l’any 1872, durant la Tercera Guerra Carlina. Durant aquells anys de guerra civil, els carlins imposaven una “contribució” als municipis que tenien sota la seva àrea d’influència. De grat o per força, les diverses partides recorrien pobles i viles cobrant aquest “impost” per tal de poder finançar la guerra. Terrassa no havia estat mai una població amb una presència carlina important, però durant aquest conflicte els carlins controlaven bona part de Catalunya, i Terrassa estava sota la seva zona d’influència.

Per cobrar un impost
A principis de juliol de 1872, corria per la vila de Terrassa el rumor que els carlins preparaven un assalt a la ciutat per cobrar l’impost, de manera que la Junta d’Armament i la Milícia estaven en guàrdia.  

El dia 22 de juliol, una partida carlina formada per uns cinc-cents homes encapçalats per Joan Castells va apoderar-se d’un tren que es dirigia a Terrassa a l’altura de Viladecavalls, va fer baixar tots els passatgers i va pujar al comboi per continuar el trajecte cap a Terrassa. Arribats a l’Estació del Nord, es dividiren en dos grups; un baixà pel carrer del Nord i l’altre, pel carrer del Mas Adei. El comandant carlí havia recomanat als seus homes “molta calma i força confiança” ja que no venien en ressò de guerra, sinó a cobrar la contribució.

Ara bé, tan bon punt el segon grup començà a descendir pel carrer del Mas Adei, es dispararen els primers trets des de les finestres contra els intrusos, que van ocasionar un mort i diversos ferits.

Immediatament, el campaner de l’església del Sant Esperit va començar a tocar a sometent, i la major part dels milicians, que eren obrers de les fàbriques, abandonaren els seus llocs de treball per anar a buscar les armes i acudir als seus llocs.

La caixa de l'Ajuntament
La columna que havia baixat pel carrer del Nord aconseguí arribar al Raval, on un grup començà a pujar per les escales de l’Ajuntament (actualment l’edifici situat a la cantonada del carrer Cremat amb el Raval de Montserrat) per apoderar-se de la caixa de caudals, mentre que uns altres es quedaren fent guàrdia a l’entrada.  
Dins l’Ajuntament, els assaltants feren diverses destrosses en el mobiliari i la documentació i també destrossaren el retrat del rei Amadeu I.  

Jaume Jové, tinent d’alcalde i flequer del carrer dels Gavatxons, sortí armat del seu establiment i es dirigí cap al Raval per enfrontar-se als carlins acompanyat de Valentí Alagorda.  

Pocs moments després, sortiren trets per tot arreu, per les teulades i per les finestres, obligant els assaltants a retirar-se carrer de Sant Pere amunt.
El grup que havia descendit pel carrer del Mas Adei arribà al carrer de Sant Pau, on pretenien capturar l’alcalde Vallhonrat a casa seva, situada en aquest mateix carrer.
El batlle, però, ja havia estat alertat i els carlins no pogueren complir el seu objectiu, i davant la situació adversa en què es trobaven també es retiraren per on havien vingut.  

Els dos grups fugiren amb el mateix tren amb què havien arribat a Terrassa, direcció Manresa. Més tard es va saber que els carlins esperaven reforços en una partida encapçalada per Rafael Tristany, però que aquesta havia trobat resistència al Baix Llobregat.

Un fracàs rotund
El balanç, per part dels carlins, va ser de rotund fracàs: aconseguiren apoderar-se d’unes 600 pessetes, a canvi de la vida de set homes, morts pels terrassencs.  
Pel que fa a Terrassa, es perdé la quantitat ja esmentada i les vides de Jaume Jover i Valentí Alagorda. La victòria sobre els assaltants carlins fou capitalitzada per la nova elit dirigent liberal de la vila.  Va ser un atac, doncs, contraproduent per als carlins, ja que el liberalisme es va aconseguir reforçar-se políticament, i la vila es va fortificar i preparar més intensament davant d'un possible nou atac