EL FUTBOL, NO HI HA DUBTE
Miki Romagosa

Si algú pensa que abans d'escriure aquest article començo amb derrota s´equivoca de totes totes. I encara que ara mateix el nostre equip de referència i que porta el nom de la ciutat, el Terrassa FC, està jugant a la Tercera Divisió i alguns l'han enfonsat... aquest esport, a parer meu, no està ni molt menys mort. Intentaré exposar la meva idea. Crec que tinc raons més que suficients per defensar el futbol -i que consti per a tothom que m'agrada també l'hoquei herba-, però s'ha demostrat més d'una vegada que l'esport rei, com s'acostuma a dir, és un esport que a la ciutat enganxa... i molt diria jo!

Recordem el Terrassa FC a Segona Divisió quan l'Olímpic de l'Abat Marcet estava que feia goig, la visita del Reial Madrid amb totes les seves figures a la Copa del Rei, o la de la Selecció sots-21 amb Itàlia... on jugava "un tal Xavi Hernández" -que no sé si el coneixeu-. Sens dubte, és una bandera de la ciutat de Terrassa per tot l'univers futbolístic. He parlat de Xavi, però Albert Luque, Toni Moral o fins fa poquet Dani Olmo, el fill del fins fa poc entrenador del CE Sabadell, Miquel Olmo, passegen el nom de la nostre ciutat gràcies al futbol. 

També haig de dir que lamentablement, si alguna cosa s'ha perdut en els darrers anys és afició, a causa dels darrers esdeveniments gens agradables al Terrassa FC. La gent vol sentir-se part important d'un projecte, i no part d'una empresa on tot va a cops de timó i sense rumb. Però a la ciutat tenim exemples clars amb derbis egarencs on la gent respon. Fa unes temporades, prop de mil persones van anar al Municipal de Ca n'Anglada i al Municipal de Sant Llorenç per veure un històric derbi a la Primera Catalana entre el San Cristóbal i la Unión Deportiva San Lorenzo, on fins i tot la Ràdio Municipal va oferir el partit en directe. I va suposar un èxit per Terrassa, on crec que aficionats que no eren de cap dels dos equips van gaudir d'una cita amb la història. 

En alguns casos el futbol de categories grans passa per una crisi per culpa dels horaris i la gran quantitat d´oferta futbolística. Però un exemple d'evolució és el futbol base, on els camps s'omplen de pares i nens per gaudir d'aquest esport. Torno a repetir i no vull ser pesat... tot el meu respecte a l'hoquei i a la gent que el practica i es deixa l'ànima i treballant per ell, (de fet els diumenges al matí en sóc "consumidor"), però s'ha demostrat en molts casos que el futbol és l'esport rei i difícilment li podran treure aquesta corona. 


HOQUEI, L'ESPORT REI
Carlos Tost

Si hi ha un esport de referència a la nostra ciutat, aquest és, sens dubte, l'hoquei herba. A Terrassa, es va jugar el primer partit oficial d'aquesta disciplina de tot l’Estat, el juny de l’any 1912, que va enfrontar el RCD Espanyol i el Lawn Hockey Club Calasancio, actual CD Terrassa Hockey, al camp situat a l’avinguda de Jacquard. 

Des d’aleshores, aquest esport va estretament lligat a la ciutat de Terrassa, creant-hi un vincle molt especial, difícil de trobar en cap altre municipi. Gràcies en part a l'hoquei, i al gran nombre de jugadors d’aquest esport que ha participat en els Jocs Olímpics al llarg de la història (més de 70 olímpics, i més de 100 medalles), Terrassa és coneguda com “la ciutat més olímpica del món”. La subseu olímpica d’aquesta disciplina, en els Jocs de Barcelona '92, amb la medalla d’or històrica de la selecció espanyola femenina (amb les terrassenques Cèlia Corres, Núria Olivé, i Anna Maiques) va ser la cirereta al pastís, que va projectar la ciutat arreu del món. 

Per posar un exemple recent, de la supremacia d’aquest esport a Terrassa, en els darrers Jocs de Londres, l’any 2012, dels tretze esportistes locals que van viatjar a la capital del Regne Unit, dotze eren integrants de la selecció espanyola d'hoquei, xifra només igualada en les Olimpíades de Barcelona. A més a més, en l’actualitat, cap altre esport de Terrassa pot presumir de tenir tres equips d’elit a les màximes competicions lligueres espanyoles, en categoria masculina i femenina. 

Per no parlar de les gairebé 3.000 fitxes federatives que sumen els diferents clubs de la ciutat (CD Terrassa Hockey, Club Egara, Atlètic de Terrassa, i Natació Linia-22), que permet mantenir l’excel·lent nivell i seguir nodrint de jugadors i jugadores bona part de la selecció espanyola.

Projectes com l’associació “Hockey per Terrassa”, impulsat pels 3 clubs més importants en els darrers anys, simbolitzen la unió de l'hoquei terrassenc, buscant potenciar encara més aquest esport, a més, d’apropar-lo als nens i nenes de la ciutat i aconseguir la col·laboració d’institucions locals i del món empresarial per assolir els objectius i intentar evitar, sobretot, la fuga de talent dels seus millors jugadors, llosa important dels clubs egarencs en les darreres temporades. En definitiva, a Terrassa, l’esport rei és l'hoquei, i se’m fa molt difícil trobar a curt termini, una altra disciplina esportiva que pugui desbancar-lo del seu regnat a la ciutat.