"La Rambla mai ha estat una zona de comerç i ara l'han rematat", deia indignada fa algunes setmanes una botiguera de roba del tram central de la Rambla d'Ègara. El debat de la Rambla no és nou. No és cosa de fa tres anys, ni de sis, ni de quinze. És un procés continu que es remunta a començaments del segle XX i que mai no ha deixat d'estar latent.

Els canvis a la Rambla d'Ègara, com en la morfologia de tota la ciutat, han estat constants i notoris amb el pas dels anys tot i que, en aquest cas, el debat de com ha de ser la Rambla no ha canviat gaire. I, d'opinions,  continua havent-n'hi per a tots els gustos.

L'intent de reforma de la Rambla més sonat i que més rebombori va causar a la ciutat el segle passat va ser als anys vint. El 1925, quan els Ferrocarrils Catalans ja havien arribat al tram sud de la Rambla, encara sense urbanitzar en alguns trams, l'Ajuntament va aprovar la construcció d'un gran col·lector soterrani i transformar la Rambla en un bulevard. En el ple municipal el regidor Salvador Utset va exposar que "amb la Rambla de la manera que ara està [amb la forma tradicional de rambla], quedaria tot raquític: estret el passeig central i els passos i les voreres laterals".

La proposta de l'Ajuntament era construir una via amb amples voreres de sis metres i al mig un espai per al trànsit rodat. Convertir-la en un bulevard. La proposta municipal no va gaudir de l'acceptació social. La premsa local, en la seva totalitat, es va oposar al projecte. El diari "El Dia" va anomenar-lo "projecte de destrucció de la Rambla d'Ègara". "L'única gran via de Terrassa que té un aire ciutadà, l'únic passeig de la ciutat que mereix realment aquest nom", deia l'editorial del diari. "L'Acció" també s'oposava a la transformació i criticava la presa d'una decisió unilateral de l'Ajuntament per transformar la Rambla d'Ègara en bulevard.

Participació ciutadana
La pressió ciutadana va obligar l'Ajuntament a recular i refer el projecte, després de convocar una assemblea popular per debatre com havia de ser la Rambla. Un any després s'aprovava un nou projecte de reforma que mantenia la forma tradicional de la Rambla. Vuitanta anys després, el procés participatiu endegat per l'Ajuntament per proposar com havia de ser la nova Rambla va legitimar la darrera transformació, però no va evitar que la discussió continués un any i mig després de la inauguració de la reforma.

Es manté l'essència
En les darreres dècades la Rambla ha canviat, però no gaire. El tram central continua sent el més comercial i coincideix amb el que manté l'essència de la Rambla, amb un passeig central i arbrat abundant.

Els canvis més notables en els edificis de la via van ser la desaparició d'antics edificis industrials, al tram nord de la Rambla, i de la vella estació, al tram sud. La construcció de l'edifici dels jutjats, ara en desús, del Centre Cultural o de la seu de Caixa Terrassa –ara Unnim i absorbida pel BBVA– va donar una continuïtat poc comercial al tram de Rambla que comença al Vapor Aymerich, Amat i Jover (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya). Al sud, el parc dels Catalans és l'entrada a la via i la renúncia a l'activitat comercial en els primers metres de Rambla.

El tram central ha estat sempre la zona comercial i en un altre temps, i amb altres crisis, va funcionar. La conversió d'antigues cases –o d'altres edificis, com el modernista Grup Escolar Torrella– en pisos moderns ha estat un procés lent que encara continua, i que s'evidencia en el recent enderroc de les cases de la cantonada del carrer d'Irineu. En aquest tram sí que s'ha apostat per les botigues en els locals dels baixos dels immobles.

El que més ha evolucionat en les darreres dècades és el tipus d'establiments. Si abans hi havia cinemes (ara desapareguts), botigues especialitzades i tot tipus de queviures, en els darrers anys els basars orientals, les grans cadenes de roba i electrodomèstics i, darrerament, els establiments de compravenda d'or s'han afegit a l'oferta comercial.

L'any 1926 el periòdic "Crónica social" criticava ferotgement una eventual transformació de la Rambla en bulevard. "Els bulevards s'han construït a l'estranger i a les nostres grans ciutats en els indrets que els ciutadans escullen amb predilecció per reunir bells edificis, grans botigues, basars, cafès, etcètera, que atrauen naturalment l'interès del públic. Això passa amb el carrer de Sant Pere, que a la circumstància de ser molt cèntric s'afegeix la il·luminació, els seus establiments, els centres recreatius i diverses botigues.” Per als responsables de "Crónica social", era "molt difícil" que això passés a la Rambla. "Tindrem grans voreres, però sense públic que s'hi passegi", vaticinaven.

Com si del moment actual parlés, ara també la Rambla va mancada de grans edificis, però ofereix nombrós comerç de proximitat, des de roba fins a fruita, passant per articles de la llar o llibres i, evidentment, nombrosos bars i cafès. El carrer de Sant Pere i la resta de carrers del centre històric de Terrassa s'han consolidat, des de fa molts anys, com a zona comercial per excel·lència de la ciutat.

La transformació en zona exclusiva per a vianants d'aquests carrers a començaments dels anys noranta va canviar-los la fisonomia i va donar una empenta al comerç, a més d'obligar a substituir els hàbits automobilístics de molts ciutadans. Ara, la idea de la "viananització" s'ha aplicat parcialment a la Rambla d'Ègara, per on només circulen el transport públic, les bicicletes, els veïns i els serveis d'emergència. I hi ha qui defensa que es talli totalment la circulació al trànsit rodat.

Canvi d'hàbits
La Rambla es podia haver convertit als anys vuitanta en una autopista urbana. Finalment, es va quedar com la principal via d'entrada a la ciutat per dues autopistes, ja que és la continuació de la Rambleta del Pare Alegre, on desemboquen. L'any 2007, abans que la Rambla d'Ègara es tallés al trànsit per les obres de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (de fet, l'any 2007 ja es va tallar durant dos mesos d'estiu), una mitjana diària de gairebé 30.000 cotxes van passar per l'artèria automobilística de Terrassa. En cinc anys s'ha reduït aquesta quantitat a un nombre testimonial i els conductors han hagut de trobar alternatives, ja sigui per Arquimedes i Galileu o per les rondes perifèriques de la ciutat.

No hi ha consens, però, que la mesura de prioritzar el pas de vianants i prohibir el trànsit de cotxes sigui bona per al comerç. El 90 per cent dels paradistes del Mercat de la Independència, per exemple, eren partidaris de reobrir al trànsit la Rambla, una acció que pel seu disseny sembla molt improbable. Altres, aposten per un model mixt, com a la Rambla de Sabadell, amb cotxes entre setmana i vianants els caps de setmana.

Com revifar la Rambla?
Comerciants, associacions i Ajuntament no paren de preguntar-se què s'ha de fer per donar un impuls a la Rambla després de la darrera reforma. Dinamitzar-la va més enllà de donar una empenta al comerç. Donar vida al passeig central és una assignatura pendent que, no fa gaires anys, s'aprovava amb bona nota.

Al llarg del segle XX la Rambla ha estat protagonista de nombrosos esdeveniments socials que l'han omplert de gom a gom. Des de curses ciclistes fins a circs, quan encara hi havia solars vora la Rambla. Però si un element ha convidat a sortir a passejar és la vegetació: els arbres i les flors. Fins fa pocs anys, els plataners de la Rambla garantien l'ombra i un ambient especial al passejant. Els que hi havia abans de la darrera reforma de la Rambla d'Ègara van ser instal·lats l'any 1968.

El nou arbrat té el mateix objectiu que el seu predecessor, però de moment no són gaires els passejants que trien la Rambla. Les parades de flors són un altre element indispensable a l'emblemàtica via terrassenca. Es van començar a instal·lar de manera regular als anys cinquanta i des d'aleshores no hi han faltat. Fins i tot algunes fonts apunten que durant uns anys es va proposar anomenar Rambla de les Flors, com a Barcelona, un tram de Rambla. Amb el règim franquista, la inqüestionable denominació d'"Avenida del Caudillo", però, ho feia totalment inviable.

La Fira d'Hivern, la Fira Modernista o les parades de castanyes a la tardor són ja cites periòdiques que ajuden que la gent surti al carrer i ompli la Rambla. Es busquen, però, les accions que facin de la Rambla un indret per al dia a dia i per a tots els terrassencs. I com fer-ho és el debat que, tants anys després, encara és intensament viu.