Aquest mes de gener s’ha enderrocat la part sud de la fàbrica Sala i Badrinas, un dels grans vapors tèxtils de la ciutat. El complex, situat al barri Segle XX, va ser adquirit al 2005 per la immobiliària madrilenya Agofer, que pretenia construir-hi habitatges. Però tal i com s’ha fet en totes les reconversions dels antics vapors industrials de Terrassa, l’empresa va haver de donar una part dels terrenys a l’Ajuntament per a usos municipals. El consistori va cedir aquesta part al departament d’Educació de la Generalitat per a què hi construís un centre educatiu, i és per això que s’han realitzat els treballs d’enderroc esmentats, que han alliberat 5.600 metres quadrats.
La Generalitat, però, encara no ha elaborat la programació econòmica ni el calendari de construcció del centre. Per això, fa uns dies la junta de govern del consistori va aprovar l’ocupació anticipada d’una porció de terreny pendent d’urbanitzar al carrer de Gasòmetre, a pocs metres del complex industrial, per a què s’hi puguin col·locar mòduls provisionals que permetin que l’escola entri en funcionament el curs vinent. D’aquesta manera, els terrenys on s’ha d’ubicar l’edifici definitiu queden lliures per iniciar les obres tan aviat com la Generalitat elabori i aprovi el projecte, i l’escola, que està previst que tingui dues línies d’infantil i primària i porti el nom de l’antic vapor, pugui donar servei a partir del proper setembre.
Els pisos, en pausa
Pel que fa als habitatges, l’Ajuntament encara no ha rebut cap sol·licitud de llicència d’obres per part dels promotors. La crisi econòmica, i en especial la del sector de la construcció, és la principal causant de l’endarreriment de la construcció dels 423 pisos que estaven previstos. El projecte contempla la conservació i rehabilitació d’una part dels edificis del vapor així com també de la coberta històrica del carrer de Prim i la xemeneia existent, donat que estan inclosos al Catàleg de Patrimoni Industrial de la ciutat i no es poden enderrocar.
Aquest projecte de reconversió segueix la línia dels que l’han precedit, com el del Vapor Gran, i busca integrar en la Terrassa d’avui l’herència més emblemàtica de la d’ahir. Sala i Badrinas va ser fundada el 1838 i la seva activitat fou clau per a la indústria tèxtil llanera i també per a la ciutat. La fàbrica comprenia el cicle integral del tèxtil: des de la filatura de la llana i d’estam fins al teixit i als acabats.
140 anys de trajectòria
Alguns dels seus propietaris la van fer molt coneguda. Encara avui molta gent recorda Alfons Sala, comte d’Ègara, un polític molt influent en la política local de principis del segle passat que va passar d’advocar per una política liberal a adoptar posicions molt conservadores i enfrontades amb el catalanisme. La seva activitat política -va ser diputat per Terrassa durant molts anys- li va proporcionar molts contactes per als negocis, però va deixar en mans de l’altra branca de propietaris, els Badrinas, la direcció efectiva de l’empresa, fet que va crear molts frecs entre les dues famílies.
Al llarg dels seus 140 anys de trajectòria l’empresa va passar per períodes molt diferents. Durant la Guerra Civil, per exemple, fou col·lectivitzada, però a la postguerra va generar grans beneficis. Al 1956 tenia 758 treballadors i uns dos mil clients. Finalment, la crisi del petroli del 1973 i l'obsolescència del propi funcionament de la fàbrica la portaren a tancar les portes al 1979.
La Generalitat, però, encara no ha elaborat la programació econòmica ni el calendari de construcció del centre. Per això, fa uns dies la junta de govern del consistori va aprovar l’ocupació anticipada d’una porció de terreny pendent d’urbanitzar al carrer de Gasòmetre, a pocs metres del complex industrial, per a què s’hi puguin col·locar mòduls provisionals que permetin que l’escola entri en funcionament el curs vinent. D’aquesta manera, els terrenys on s’ha d’ubicar l’edifici definitiu queden lliures per iniciar les obres tan aviat com la Generalitat elabori i aprovi el projecte, i l’escola, que està previst que tingui dues línies d’infantil i primària i porti el nom de l’antic vapor, pugui donar servei a partir del proper setembre.
Els pisos, en pausa
Pel que fa als habitatges, l’Ajuntament encara no ha rebut cap sol·licitud de llicència d’obres per part dels promotors. La crisi econòmica, i en especial la del sector de la construcció, és la principal causant de l’endarreriment de la construcció dels 423 pisos que estaven previstos. El projecte contempla la conservació i rehabilitació d’una part dels edificis del vapor així com també de la coberta històrica del carrer de Prim i la xemeneia existent, donat que estan inclosos al Catàleg de Patrimoni Industrial de la ciutat i no es poden enderrocar.
Aquest projecte de reconversió segueix la línia dels que l’han precedit, com el del Vapor Gran, i busca integrar en la Terrassa d’avui l’herència més emblemàtica de la d’ahir. Sala i Badrinas va ser fundada el 1838 i la seva activitat fou clau per a la indústria tèxtil llanera i també per a la ciutat. La fàbrica comprenia el cicle integral del tèxtil: des de la filatura de la llana i d’estam fins al teixit i als acabats.
140 anys de trajectòria
Alguns dels seus propietaris la van fer molt coneguda. Encara avui molta gent recorda Alfons Sala, comte d’Ègara, un polític molt influent en la política local de principis del segle passat que va passar d’advocar per una política liberal a adoptar posicions molt conservadores i enfrontades amb el catalanisme. La seva activitat política -va ser diputat per Terrassa durant molts anys- li va proporcionar molts contactes per als negocis, però va deixar en mans de l’altra branca de propietaris, els Badrinas, la direcció efectiva de l’empresa, fet que va crear molts frecs entre les dues famílies.
Al llarg dels seus 140 anys de trajectòria l’empresa va passar per períodes molt diferents. Durant la Guerra Civil, per exemple, fou col·lectivitzada, però a la postguerra va generar grans beneficis. Al 1956 tenia 758 treballadors i uns dos mil clients. Finalment, la crisi del petroli del 1973 i l'obsolescència del propi funcionament de la fàbrica la portaren a tancar les portes al 1979.
