Fa pocs dies, La Torre publicava una entrevista a l'advocada egarenca Elisabet Planas, on assegurava que el Partit Popular tancaria els Jutjats de Terrassa si finalment tirava endavant la nova Llei Orgànica de Demarcació i Planta Judicial. Certament el titular, expressat en present, és alarmista, però abans d'espantar-nos innecessàriament, vegem si la sorprenent notícia s'ajusta a la realitat.

En primer lloc, de tots és sabut, i sobretot els que estem vinculats al món judicial, que és necessari millorar el funcionament de l'Administració de Justícia, ja que no compleix, per causes diverses, amb uns índexs d'eficiència i eficàcia acceptables. Els indicadors que analitza periòdicament el Consell General del Poder Judicial per valorar la qualitat de la Justícia així ho constaten. Amb la qual cosa, és absolutament coherent que com a conseqüència d'aquesta premissa, la confiança dels ciutadans en l'Administració de Justícia sigui baixa. Però aquest no és un problema d'ara, ni provocat per la crisi econòmica que estem patint. En realitat, dels gairebé 20 anys que porto en la professió, no en recordo cap on "inadequat funcionament de l'Administració de Justícia" no fos tema de debat.

És cert que, al llarg dels anys, s'han anat prenent diverses mesures, s'han incrementat el nombre de Jutges i Jutjats, però la veritat és que l'augment considerable de la litigiositat ha anul·lat qualsevol efecte beneficiós de tan benintencionades mesures. Tot això ens porta a la conclusió que és necessari canviar el model actual de distribució i competències dels nostres òrgans judicials, i màxim quan el nostre sistema judicial actual és encara en part herència quant a model del segle XIX. Necessitem un sistema que sigui prou flexible com per adaptar-se a les circumstàncies de cada moment i al menor cost possible.

Amb els nous Tribunals d'Instància, tal com estan dissenyats en la Proposta de Llei de Demarcació i Planta Judicial, davant un increment de la litigiositat, ja no serà necessari crear un nou Jutjat (amb un cost aproximat de 290.000 euros i 10 professionals de l'Administració de Justícia, segons dades del Consell General del Poder Judicial), sinó que es podrà reforçar el Tribunal d'Instància únicament amb la incorporació d'un magistrat.

I ara, abordem el motiu d'aquest article: Amb la nova reforma, perillen els nostres Jutjat a Terrassa, tal com afirma nostra col·lega Elisabet Planas? I la resposta és No. És cert que la Proposta diu que els nous Tribunals d'Instància (que substituiran als Jutjats tradicionals) tindran jurisdicció en l'àmbit territorial de la seva província, en la capital de la qual tindran la seva seu oficial, però aquesta afirmació no pressuposa que a Terrassa deixi de funcionar l'edifici dels actuals Jutjats.

I no deixaran de funcionar per diverses raons:
1.- Perquè la finalitat de les reformes de la Llei de Demarcació i Planta Judicial i la Llei Orgànica del Poder Judicial és donar la millor prestació de serveis possibles als ciutadans.
2.- Perquè la Generalitat serà la competent per decidir les edificacions que destina a seus judicials, i no sembla probable que després d'haver invertit tants recursos en la remodelació i construcció de seus judicials vulgui ara desaprofitar-les.
3.- Perquè la Generalitat serà la competent per al disseny, creació i organització de les Oficines Judicials. Les Oficines Judicials estan integrades per Secretaris Judicials i els funcionaris al servei de l'administració de justícia que siguin necessaris i són les encarregades de, d'una banda, donar suport directe als jutges i, per una altra, assumir els serveis comuns processals (registre i repartiment d'assumptes, comunicacions, auxili judicial, execució de sentències i altres resolucions judicials, mediació). I el més important, podran tenir un àmbit territorial inferior a la província (arts. 272 i següents de la Proposta de Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial)
4.- Quant als Tribunals d'Instància, la Proposta de Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (art. 187 i següents) preveu que el Consell General del Poder Judicial, quan el bon servei de l'Administració de Justícia ho aconselli, i a petició del propi Tribunal d'Instància, pugui disposar que els Jutges o Seccions del Tribunal es constitueixin en població diferent de la seva seu per despatxar els assumptes corresponents a un determinat àmbit territorial i celebrar Judicis Orals.
5.- El Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, durant la seva intervenció en el diàleg La Reforma de la Justícia de la Convenció del Partit Popular celebrada a Valladolid, va manifestar de forma clara i rotunda: "Adquireixo el compromís que no es tancarà un sol jutjat a Espanya". Per a mi és suficient.

De vegades és necessària una lectura més detallada dels textos legals. De totes maneres, no oblidem que són projectes en una fase molt inicial, falta molt camí per recórrer i per perfilar. Solament espero, com a advocada, que els col·lectius que hagin de debatre i discutir aquestes Propostes de Lleis (partits polítics de l'oposició, Associacions i Col·legis professionals, etc) abandonin la tendència negativista i cínica que caracteritza els temps actuals, aparquin la crítica destructiva (que és la que no aporta res) i es concentrin a elaborar els millors textos que siguin capaços de redactar. Els asseguro que no és tan difícil.

Ángeles Peinado
Advocada i Regidora del Partit Popular de Terrassa