Sílvia Muñoz celebra un gol. Foto: Albert PrietoSílvia Muñoz i Escudé no és un nom qualsevol. Tres participacions olímpiques avalen aquesta terrassenca que porta l'hoquei a la sang i que ara ha penjat l'estic. Amb 32 anys i un ampli palmarès, Sílvia Muñoz ha rebut aquest divendres a la nit l'Stick d'Or, el màxim guardó de la Federació Catalana.
La seva darrera temporada al primer equip del CD Terrassa ja s'ha acabat.
Estic molt contenta de l'equip. La gent pensava que no tiraria endavant perquè és molt jove, i hem fet una temporada espectacular, tot i que en la segona volta no hem aconseguit els millors resultats. Hem fet un bon joc i s'ha vist qualitat. Estic molt contenta de deixar el club amb aquestes noies. Hi veig futur.
Quin és el millor record que té de tants anys a l'equip?
En l'apartit esportiu hi ha moltes lligues, però el fet de guanyar-les no vol dir que siguin els millors anys, cal gaudir. He connectat amb moltes companyes i m'ho he passat molt bé. M'enduré un gran record d'aquest any, hi ha un grup molt motivat i amb molta il·lusió. Aquest any no m'ha costat gens entrenar gràcies a les companyes.
La il·lusió i el gaudi és la clau.
Quan jugo gaudeixo, estigui de migcampista, de davantera i de defensa. Suposo que per això porto quasi vint anys a Divisió d'Honor. En el moment que no hagués gaudit de l'hoquei l'hauria deixar. Ara ho deixo no perquè no disfruti, siní perquè el cos em demana altres coses. Encara em trobo bé físicament però el múscul no respon igual. Quan veus que s'acaba ho disfrutes més. Amb la selecció, els últims partits els vivia molt més, perquè sabia que no tornaria a competir més. Busco sensacions positives en tot, perquè sé que no tornaré a jugar.
Què ha après de l'hoquei?
A tenir companyerisme i a posar-me en els llocs dels altres, a ser molt empàtica. Sóc com sóc gràcies a l'hoquei. M'adapto a qualsevol cosa, em poso a la pell dels altres i intento ajudar sempre. Suposo que també, per professió, és el que em toca.
La selecció no es va classificar per a Londres. Haurien estat els seus quarts Jocs Olímpics.
M'hauria agradat acabar els Jocs, però a vegades no es compleixen els objectius i s'ha d'acceptar. L'esport és així. No vam jugar com sabíem. Hi havia molt molt equip, un gran ambient i podíem haver estat als Jocs Olímpics. Em sap greu per les joves i per mi. Perquè sí. ja hi he anat, però portava quatre anys entrenant per tornar-hi. Les joves segur que més endavant hi aniran, perquè tenen molta qualitat. Aquesta patacada m'ha fet adonar de tot el que he fet i del difícil que és arribar fins aquí, amb tres Jocs Olímpics jugats i amb dos diplomes olímpics.
Quina Sílvia Muñoz veurem després de deixar l'hoquei?
Espero poder venir a veure cada setmana les meves companyes. I tenir família, que és el motiu principal perquè ho deixo. Estic fent medicina de l'esport i amb això espero no desvincular-me del tot de l'esport i de l'hoquei. Em sento jove estant dins l'equip.
