Administració i ciutadans semblen anar a la una per defensar les famílies amenaçades de desnonament. Al ple municipal de gener s’aprovava una moció per demanar al Govern central un canvi en la llei, que estableixi la dació en el pagament com a mètode per saldar el deute hipotecari.
Al ple, la moció va ser aprovada amb els vots de tots els grups i l’abstenció del PP en un dels punts. La situació és semblant a d’altres municipis. La moció s’ha aprovat també a Sabadell, Badia del Vallès o Rubí, entre d’altres. El passat 10 de juny, aquesta proposta es va debatre al Congrés dels Diputats. Va ser aprovada amb els vots d’ICV, IU, ERC i PP, grup que va introduir una esmena que obligava el Govern (que va votar en contra de la proposta) a fer un estudi sobre l’impacte de la dació en el pagament sobre el sector financer en un termini de tres mesos.
Des de tots els sectors
Com que a dia d’avui aquest estudi encara no s’ha fet, des de diversos sectors han decidit prendre altres vies. Els municipis volen pressionar el Govern mitjançant les resolucions aprovades als plens. Carme Labòria, regidora d’Habitatge, està preocupada: “ veiem dia a dia els problemes que tenen els ciutadans. Això no pot continuar així”. Des de l’Ajuntament demanem a les famílies que acudeixin a l’administració abans que s’executi el desnonament: “quan ja no hi ha marge de maniobra, l’administració no pot fer res”.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), un grup actiu a moltes ciutats de l’Estat espanyol i que ja ha aconseguit aturar algun desonament, està centrant els seus esforços a evitar el desnonament de J. Cazorla, un veí de les Arenes. Tot i tornar a tenir feina, Unnim no ha acceptat negociar la dació en el pagament. Des de la PAH s’assegura que “li han fet malament els tràmits i li han embargat tot el primer sou; està desesperat”. El seu desnonament està previst per al 18 de febrer.
Des d’UGT i la Unió de Consumidors de Catalunya s’està intentant engegar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per fer pressió al Congrés i obligar a discutir de nou aquesta llei. Des de la PAH es valora qualsevol iniciativa, però els seus integrants són conscients de què “com que la proposta ja s’ha discutit al Congrés, la ILP potser no serveix de gran cosa. En canvi la pressió que poden exercir els ajuntaments és molt important”.
Jurisprudència
L’Audiència Provincial de Navarra ha emès per primera vegada una sentència que impedeix a una entitat bancària (el BBVA) seguir cobrant després d’un desnonament. El Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona també s’ha pronunciat a favor dels deutors, una parella de jubilats.
Dació en el pagament
La dació en el pagament és el procediment pel qual, en cas d’impagament d’una hipoteca, el deutor entrega l’habitatge a l’entitat bancària, quedant d’aquesta manera saldat el deute. De vegades, l’entitat bancària passa a gestionar l’immoble en règim de lloguer, permetent que l’antic inquilí segueixi habitant-hi sense ésser-ne el propietari.
Actualment, les entitats bancàries inicien un procés judicial que, quan s’executa, obliga el deutor a marxar de l’immoble. El banc es queda l’immoble, obligant els deutors a abandonar-lo. El deutor ha de seguir pagant la hipoteca, ha de pagar els costos judicials i, a més, ha de buscar un nou habitatge. Tot i que a l’Estat espanyol no s’aplica aquesta fórmula, altres països de la Unió Europa han trobat solucions d’aquest tipus: A Itàlia, la prestazione in luogo dell’adepli- mento (prestació en lloc del compliment) permet als deutors saldar el deute amb la cessió de l’immoble.
Al ple, la moció va ser aprovada amb els vots de tots els grups i l’abstenció del PP en un dels punts. La situació és semblant a d’altres municipis. La moció s’ha aprovat també a Sabadell, Badia del Vallès o Rubí, entre d’altres. El passat 10 de juny, aquesta proposta es va debatre al Congrés dels Diputats. Va ser aprovada amb els vots d’ICV, IU, ERC i PP, grup que va introduir una esmena que obligava el Govern (que va votar en contra de la proposta) a fer un estudi sobre l’impacte de la dació en el pagament sobre el sector financer en un termini de tres mesos.
Des de tots els sectors
Com que a dia d’avui aquest estudi encara no s’ha fet, des de diversos sectors han decidit prendre altres vies. Els municipis volen pressionar el Govern mitjançant les resolucions aprovades als plens. Carme Labòria, regidora d’Habitatge, està preocupada: “ veiem dia a dia els problemes que tenen els ciutadans. Això no pot continuar així”. Des de l’Ajuntament demanem a les famílies que acudeixin a l’administració abans que s’executi el desnonament: “quan ja no hi ha marge de maniobra, l’administració no pot fer res”.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), un grup actiu a moltes ciutats de l’Estat espanyol i que ja ha aconseguit aturar algun desonament, està centrant els seus esforços a evitar el desnonament de J. Cazorla, un veí de les Arenes. Tot i tornar a tenir feina, Unnim no ha acceptat negociar la dació en el pagament. Des de la PAH s’assegura que “li han fet malament els tràmits i li han embargat tot el primer sou; està desesperat”. El seu desnonament està previst per al 18 de febrer.
Des d’UGT i la Unió de Consumidors de Catalunya s’està intentant engegar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per fer pressió al Congrés i obligar a discutir de nou aquesta llei. Des de la PAH es valora qualsevol iniciativa, però els seus integrants són conscients de què “com que la proposta ja s’ha discutit al Congrés, la ILP potser no serveix de gran cosa. En canvi la pressió que poden exercir els ajuntaments és molt important”.
Jurisprudència
L’Audiència Provincial de Navarra ha emès per primera vegada una sentència que impedeix a una entitat bancària (el BBVA) seguir cobrant després d’un desnonament. El Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona també s’ha pronunciat a favor dels deutors, una parella de jubilats.
Dació en el pagament
La dació en el pagament és el procediment pel qual, en cas d’impagament d’una hipoteca, el deutor entrega l’habitatge a l’entitat bancària, quedant d’aquesta manera saldat el deute. De vegades, l’entitat bancària passa a gestionar l’immoble en règim de lloguer, permetent que l’antic inquilí segueixi habitant-hi sense ésser-ne el propietari.
Actualment, les entitats bancàries inicien un procés judicial que, quan s’executa, obliga el deutor a marxar de l’immoble. El banc es queda l’immoble, obligant els deutors a abandonar-lo. El deutor ha de seguir pagant la hipoteca, ha de pagar els costos judicials i, a més, ha de buscar un nou habitatge. Tot i que a l’Estat espanyol no s’aplica aquesta fórmula, altres països de la Unió Europa han trobat solucions d’aquest tipus: A Itàlia, la prestazione in luogo dell’adepli- mento (prestació en lloc del compliment) permet als deutors saldar el deute amb la cessió de l’immoble.
