
Plaça Vella Foto: Joan Manel Oller
Som a punt de cloure l'estiu. Època normalment farcida de bons propòsits. Hi ha qui pensa en endegar cursos d'idiomes. Tal vegada, apuntar-se a algun gimnàs. Els més solidaris plantegen dedicar hores lliures a tasques de voluntariat. Idees -totes elles- que són ben lloables.
En aquesta tessitura, vull fer una proposta al nostre consistori. L'inici de la tardor és moment adient per pensar en podar arbres. Més concretament els plataners que hi ha al rovell de l'ou de la vila: la Plaça Vella. Quants anys fa que ho esperen? No han tingut la sort dels ubicats a la Rambla d'Ègara. Potser allà les obres de perllongament dels FGC els va donar un cop de mà.
La Plaça Vella -a l'antigor- era punt de trobada dels paradistes del mercat. Per part de pagesos i comerciants, s'hi venien productes de tota mena. Fins el punt d'haver-se patentat la dita "d'anar a plaça" per reflectir l'acte d'anar-hi a comprar.
A més a més, el qualificatiu de "vella" es contraposava al que tenia la "nova" plaça que es va construir al Raval. A tocar del Mercat de la Independència. Això fa que, a hores d'ara, s'arribi a qüestionar el fet d'haver posat aquest apel·latiu a la plaça del Vapor Gran. D'alguna manera, podem convenir que s'ha desvirtuat la història. Es va fer -molt probablement- un gest de complicitat als interessos comercials de dues macro-agències immobiliàries.
És evident que parlem d'un punt de trobada amb molta vida pròpia. Hi ajuda fortament l'oferta de fins a sis terrasses d'altres tants bars. Fa pocs anys, es parlava de comerç fred. Quan es dictaven normes contràries a l'establiment d'entitats financeres i companyies d'assegurances. Ara, però, trobem ben poca cosa... més enllà d'aquests "baretos".
Poder petar la xerrada amb els amics -a l'ombra d'un arbre o un tendal- s'agraeix molt. Ja sigui amb consumició inclosa o bo i assegut en un banc. Demanar i/o somiar que això fos en un ambient més polit fora el súmmum.
Ací, doncs, rau el quid del què demano. Esporgar arbres aconseguiria un efecte doble: allargar la pròpia vida de l'espècie i gaudir d'una certa sensació de major netedat. Per què faig aquesta afirmació? Ni més ni menys perquè -de ben segur- caldria una campanya paral·lela de reducció de la nodrida colònia de coloms. Molt bruts, corrosius i alhora molestos. O no?
Posats a demanar -ja no ve d'ací- afegiria un parell d'altres qüestions:
- Dictar mesures orientades a fer complir l'ordenança municipal que prohibeix jugar a pilota. Just davant del Sant Esperit, hi ha un rètol que ho marca. Pel que sembla, però, deu ésser-hi per vestir sants.
- Donar "facilitats" als fumadors -jo no en sóc- per a no embrutar encara més el terra. En aquest sentit, algun regidor podria donar-se un tomb per la bella Salamanca. Allí, tenen unes papereres (de ferro colat), amb un element addicional que permet apagar les burilles. Trobaria un bon referent. No essent així, que pensin en mesures dissuasòries. La que marca l'article 63.2 de l'ordenança municipal de Barcelona (90'15€ de sanció) pot semblar molt punyent... Alguna decisió, tanmateix, cal prendre.
Un altre dia, podem parlar dels brètols que -amb nocturnitat i traïdoria- emmerden façanes amb grafits.
Josep Ballbè