Théo Bankolé Foto: J.M.Oller

L'Associació Catalana de Residents Senegalesos del Vallès Occidental està presidida des de fa un any per Théo Bankolé, altrament conegut com Ahmed. Nascut al 1976 al poble de Mbacké assumeix aquesta responsabilitat fins a finals de 2012, moment en què s'ha de renovar la junta directiva.

- Quants senegalesos hi ha vivint a Terrassa?
Tenim comptabilitzats prop de 1.600 senegalesos empadronats a la ciutat. Però són xifres que no s'ajusten a la realitat perquè n'hi ha molts que ja no estan vivint aquí com també n'hi ha d'altres que sí que resideixen a Terrassa però que no tenen papers.

- Han notat canvis demogràfics?
Hi ha una baixada important de nouvinguts. Com també n'hi ha que han tornat al Senegal o que han canviat de ciutat o de país.

- Són una comunitat nòmada?
Sí, és cert, ens movem depenent de les expectatives de treball. Per exemple, molts marxen una temporada a Lleida per fer de temporers o a Almeria a treballar al camp. Tampoc es pot dir el nombre exacte perquè molts marxen però no ens informen. Des de l'Associació però, sabem que hi ha un número important que ja no resideixen aquí.

- Què els atrau de Terrassa?
La raó principal és perquè tenen un familiar aquí. Cal tenir en compte que els primers senegalesos que van venir pertanyien al mateix poble. A partir d'aleshores, els que han vingut és perquè tenien un familiar a Terrassa, cosa que és fàcil ja que les famílies a Senegal són molt extenses.

- Com funciona el trasllat?
El primer que es fa és trucar al familiar o a una persona del mateix poble per dir-li que vindràs. Quan arribes no saps on anar, per això, sempre els primers mesos acabes vivint amb persones properes al teu àmbit geogràfic o familiar.

- Hi ha un àmbit laboral en què hi ha més senegalesos?
Estem treballant en tots els sectors perquè busquem feina allà on n'hi ha. Tot i que reconec que en feines de venda és on hi ha més senegalesos treballant.

- Quan diu venda es refereix al 'top manta'?
Sí, al 'top manta' i a la venda ambulant. Cal tenir en compte que quan un arriba a aquest país no té papers ni cap permís, així que és gairebé segur que la teva primera ocupació acabi sent la venda. És l'única opció que tens.

- Però per què la venda?
T'hi veus empès. Els primers dos mesos, la família que t'acull et deixa temps perquè t'adaptis i no pagues res pel menjar o pel llit. Passats aquests dos mesos, t'has d'haver orientat i començar a espavilar-te perquè la teva família del Senegal necessita diners. I la forma més ràpida de poder guanyar uns diners per molts és vendre, encara que té un risc ja que no és una cosa permesa.

- Una feina de risc.
Per això mai et treus del cap la idea de buscar una feina regularitzada. La venda només la veiem com el primer pas per intentar pagar les despeses. Pots tenir la sort que algú et contracti tot i no tenir papers, però és complicat. El 'top manta' i la venda ambulant són feines molt dures, la gent cada vegada compra menys i tens sempre el risc que t'agafin. Això és el més perillós, perquè si tens antecedents policials quan arribi el moment de "regularitzar-te" no ho podràs fer. Quedes condemnat a viure per sempre sense papers.

- No hi ha altres alternatives?
Sí, però el problema rau en les persones que t'orienten quan arribes. Tu no saps si hi ha altres alternatives si no te les expliquen. Si amb les persones que parles es dediquen o s'han dedicat a això és fàcil que t'encaminin cap aquí. Existeixen senegalesos que mai han venut i que han trobat feina ràpidament, això és possible i és el que diem des de l'Associació.

- Orientar al nouvingut és una de les feines de l'entitat?
Insistim molt que han d'aprendre el català i el castellà, perquè sense l'idioma és encara més difícil tenir oportunitats laborals. Ara, a més d'aquests cursos també oferim informàtica perquè fins i tot als temporers se'ls reclama una base d'ofimàtica. Amb l'Ajuntament també organitzem cursos d'inserció laboral. Tot perquè els que arriben vegin qui hi ha altres solucions a part de la venda.  

- És el seu col·lectiu un dels més castigats per la crisi?
Puc dir que sí. El motiu és perquè encara que tinguem experiència laboral o estudis superiors aquí no es tenen en compte. Això ens aboca a fer feines de peó, i aquestes són les que s'han eliminat o han patit més.

- Un cop es té papers és fàcil trobar feina?
No, perquè hi ha un altre problema de fons. Suposo que a causa de la diferència cultural, els empresaris no ens veuen aptes o no confien amb què serem útils. Hi ha un rerefons discriminatori i de prejudicis que ens perjudica.

- Com veuen la crisi?
La crisi no només afecta els catalans sinó tots els que vivim aquí. Tots volem sortir d'aquesta situació. Nosaltres no volem quedar-nos a casa i esperar que ho arreglin els altres, també volem participar i buscar fórmules per sortir-ne. No volem ser un problema sinó part de la solució. Per això, creiem que l'administració ens ha de tenir més en compte.  

- Ha afectat en la convivència amb la resta de ciutadans?
La convivència és bona. No hem tingut problemes, tret d'alguns casos individuals. El nostre col·lectiu és pacífic. Sí però que, amb la crisi, hem notat que s'han accentuat les discussions. Molta gent pensa que els responsables de la crisi són els immigrants i deixen anar paraules que abans no deien. Suposo que hi ha qui  té problemes i això els empeny a reaccionar d'aquesta manera.

- És l'entitat un punt de trobada?
Exacte. És un lloc on la gent pot unir-se i traslladar els seus problemes. No sempre tenim solucions però som una comunitat que ens agrada molt dialogar abans de prendre mesures dràstiques. Tenim diferents seccions perquè tothom s'hi trobi còmode. Aquest any hem aconseguit agrupar a l'entitat els grups que teníem dispersats, com l'associació sense papers o la vessant religiosa.

- Quins reptes teniu per al 2012?
Tenim molts projectes pensats. Per primer cop, hem fet un programa anual. Al març farem una jornada dedicada a la dona immigrant. A més, tenim projectes de cooperació amb Terrassa Solidària que volem mantenir i estem creant una borsa de treball i una cooperativa de consum.