Sota l’eslògan “El waterpolo, un camí per a la inclusió social”, el Club Natació Terrassa va organitzar dissabte una jornada de waterpolo amb la voluntat de demostrar el caràcter integrador d’aquest esport. L’acte va tenir lloc a la piscina de 50 metres del club i va comptar amb la col·laboració de PRODIS, entitat local que es dedica a l’assistència i la promoció integral de les persones adultes amb discapacitat psíquica, paràlisi cerebral i malaltia mental i que es troba en plena commemoració del 50è aniversari.
L’esdeveniment va aplegar dins de la piscina bona part dels jugadors del sènior masculí de waterpolo i deu persones de PRODIS. Hi van ser Sergi Mora, Iván Pérez, Iván Gallego, Adrià Sanz, Svilen Piralkov, Óscar Aguilar, Jordi Pérez, Abraham Alcaide, David González i Ricard Alarcón. Tots ells, juntament amb els tècnics del primer equip Dani Nart i Dídac Cobacho, van impartir una classe d’iniciació al waterpolo als nois de PRODIS des d’un vessant lúdic. El camp va reduir-se a uns deu metres de longitud, de manera que les porteries queden prou properes i el joc esdevé àgil i molt ofensiu. Van muntar-se dos camps per tal que es disputessin dos partits a la vegada. Els equips van combinar jugadors de waterpolo i representants de PRODIS.
Del respecte inicial a la complicitat final
El respecte que va predominar al principi entre els nois de PRODIS va transformar-se ràpidament en complicitat i diversió. El tècnic Dani Nart va exercir de mestre de cerimònies. Va presentar un per un els jugadors i va formar els equips, amb un o dos waterpolistes com a capitans i monitors. La sintonia va sorgir de seguida. Després d’un breu escalfament, van començar els partits seguint la litúrgia pròpia d’aquest esport: els equips van fer una rotllana i van pronunciar el seu càntic corresponent. A mesura que avançava el matí, resultava més complicat endevinar qui s’estava divertint més. L’escenari, la piscina, permetia veure una imatge que el gerent de PRODIS, Josep Maria Julià, va definir amb encert: “Així com en altres esports, com ara el futbol o el bàsquet, les diferències són molt visibles, aquí tothom està amb l’aigua al coll; les habilitats s’igualen”, un efecte que va considerar molt interessant i positiu.
Després dels partits, va procedir-se a una tanda de penals, en la qual Iván Pérez i Adrià Sanz van exercir com a porters ocasionals. Una foto de família dins de l’aigua va posar el punt i final. En sortir de l’aigua, però, alguns dels nois de PRODIS van llençar un desafiament als waterpolistes: jugar un partit de futbol. Els jugadors van recollir el guant immediatament.
L’esdeveniment va aplegar dins de la piscina bona part dels jugadors del sènior masculí de waterpolo i deu persones de PRODIS. Hi van ser Sergi Mora, Iván Pérez, Iván Gallego, Adrià Sanz, Svilen Piralkov, Óscar Aguilar, Jordi Pérez, Abraham Alcaide, David González i Ricard Alarcón. Tots ells, juntament amb els tècnics del primer equip Dani Nart i Dídac Cobacho, van impartir una classe d’iniciació al waterpolo als nois de PRODIS des d’un vessant lúdic. El camp va reduir-se a uns deu metres de longitud, de manera que les porteries queden prou properes i el joc esdevé àgil i molt ofensiu. Van muntar-se dos camps per tal que es disputessin dos partits a la vegada. Els equips van combinar jugadors de waterpolo i representants de PRODIS.
Del respecte inicial a la complicitat final
El respecte que va predominar al principi entre els nois de PRODIS va transformar-se ràpidament en complicitat i diversió. El tècnic Dani Nart va exercir de mestre de cerimònies. Va presentar un per un els jugadors i va formar els equips, amb un o dos waterpolistes com a capitans i monitors. La sintonia va sorgir de seguida. Després d’un breu escalfament, van començar els partits seguint la litúrgia pròpia d’aquest esport: els equips van fer una rotllana i van pronunciar el seu càntic corresponent. A mesura que avançava el matí, resultava més complicat endevinar qui s’estava divertint més. L’escenari, la piscina, permetia veure una imatge que el gerent de PRODIS, Josep Maria Julià, va definir amb encert: “Així com en altres esports, com ara el futbol o el bàsquet, les diferències són molt visibles, aquí tothom està amb l’aigua al coll; les habilitats s’igualen”, un efecte que va considerar molt interessant i positiu.
Després dels partits, va procedir-se a una tanda de penals, en la qual Iván Pérez i Adrià Sanz van exercir com a porters ocasionals. Una foto de família dins de l’aigua va posar el punt i final. En sortir de l’aigua, però, alguns dels nois de PRODIS van llençar un desafiament als waterpolistes: jugar un partit de futbol. Els jugadors van recollir el guant immediatament.
