TV3 ha engegat el nou curs amb cinc Divendres per setmana. La idea és clara: multiplicar les coses bones ha de funcionar a la força. La nova proposta per a les tardes suposa la consolidació d'Espartac Peran en l'entreteniment i el salt de Xavi Coral que, des que va mostrar els seus trets de showman a la festa de comiat que TV3 va organitzar a Carles Francino, va deixar molts companys de la casa -sobretot, la mateixa Mònica Terribas-, convençuts que calia ampliar el seu ventall.
Ha costat el canvi de registre?
Xavi Coral: És veritat que per al públic, després de veure'm 12 anys darrere d'una taula en to seriós explicant les notícies, aquest canvi pot sorprendre. Però els que em coneixen i jo mateix sabem que és un registre que em va bé, l'entreteniment m'agrada i no havia tingut oportunitat de fer-ne fins ara. En l'entrevista, per exemple, ara tinc molt més marge, puc expressar-li a l'entrevistat allò que sento o fer la pregunta que consideri més interessant en cada moment. Crec que interpretava més un paper quan entrevistava com a informador que ara que puc parlar tal com sóc jo.
Els fa respecte que aquest pas els tanqui la porta de tornada a Informatius, que costi tornar-los a veure a la taula del Telenotícies o davant la pantalla del Trànsit?
Espartac Peran: Som comunicadors i podem comunicar de moltes maneres. Crec que totes les portes estan obertes, encara que no sigui un retorn fàcil. Però no ens fa por això, perquè ens ho estem passant molt bé i fem passes endavant, no em plantejo ara un retorn a Informatius. Nosaltres dos fa més de deu anys que som amics i el programa ens permet posar davant les càmeres la nostra amistat tal com és. Ens ho passem molt bé.
Divendres, per imatge i to, té trets propis dels programes de nit...
XC: Sí, hem buscat una imatge que recorda la nit, però amb continguts de tarda. I el to potser sí que és una mica més desenfadat del que estàvem acostumats a la franja de tarda. Havíem de fer un producte que es diferenciés d'El club, que ha estat un programa amb molta identitat, i hem tirat per la línia del bon humor i per això té pinzellades de late show adaptades a la tarda.
L'arrencada, però, està costant.
XC: Des que hem començat, cada dia hem anat guanyant audiència. Entenem que és un format nou, força diferent al que s'oferia abans i, per tant, a la gent li pot costar aquesta adaptació. Els presentadors, a més, també hem canviat el nostre entorn habitual i això suposa que l'audiència ens ha de conèixer i acceptar. També és evident que la resta d'oferta de tarda ja porta un temps de rodatge que nosaltres encara no tenim.
Però la seva oferta és totalment diferent.
XC: Sí, nosaltres volem explicar coses, fer un entreteniment interessant. Que quan la gent ens miri pensi que, a banda de passar una bona estona, també hi podrà aprendre alguna cosa. Això és el que intentem, si després resulta que l'audiència prefereix mirar gent que crida, nosaltres estarem orgullosos de la nostra proposta. És difícil competir contra programes que premien l'espectacle gratuït i en som conscients. Som una alternativa als espais d'espectacle per l'espectacle.
Com condiciona el record d'El club?
EP: A TV3, sempre hi hagut un impàs d'una mica de xoc quan s'ha anat passant de la Mari Pau Huguet a la Júlia Otero o a l'Albert Om... Si ara imaginar-se les tardes sense El Club costa, doncs ja pagarem aquest peatge, perquè sabem que Divendres acabarà agradant. Si d'aquí a mig any això no passa, ja ens replantejarem les coses, però ara és aviat per treure conclusions. El que hem aconseguit és que ningú no ens compari amb El Club i això ja és bo. Estem convençuts que la cosa quallarà i, quan hagin passat uns anys, la gent tampoc concebrà la tarda sense Divendres.
Un dels trets que defineix el programa són les connexions amb diferents localitats catalanes, què hi busquen?
EP: Amb les connexions, es dóna veu a gent que normalment no s'escolta. Hi ha persones amb coses molt interessants per explicar o que, senzillament, són divertides. És un canvi en el focus d'interès, que posa la gent al centre i que crec que era necessari fer. I el més important és que anem per pobles o ciutats i no ho fem per riure'ns de ningú, com segurament farien altres cadenes, sinó a escoltar-los i a passar-ho bé. Una de les coses que intentem és no parlar tant amb l'alcalde o els representants oficials, sinó visitar els bars, la ràdio local... Busquem persones que coneixen molt bé les coses de la seva localitat que poden resultar atractives a tot el país.
Ha costat el canvi de registre?
Xavi Coral: És veritat que per al públic, després de veure'm 12 anys darrere d'una taula en to seriós explicant les notícies, aquest canvi pot sorprendre. Però els que em coneixen i jo mateix sabem que és un registre que em va bé, l'entreteniment m'agrada i no havia tingut oportunitat de fer-ne fins ara. En l'entrevista, per exemple, ara tinc molt més marge, puc expressar-li a l'entrevistat allò que sento o fer la pregunta que consideri més interessant en cada moment. Crec que interpretava més un paper quan entrevistava com a informador que ara que puc parlar tal com sóc jo.
Els fa respecte que aquest pas els tanqui la porta de tornada a Informatius, que costi tornar-los a veure a la taula del Telenotícies o davant la pantalla del Trànsit?
Espartac Peran: Som comunicadors i podem comunicar de moltes maneres. Crec que totes les portes estan obertes, encara que no sigui un retorn fàcil. Però no ens fa por això, perquè ens ho estem passant molt bé i fem passes endavant, no em plantejo ara un retorn a Informatius. Nosaltres dos fa més de deu anys que som amics i el programa ens permet posar davant les càmeres la nostra amistat tal com és. Ens ho passem molt bé.
Divendres, per imatge i to, té trets propis dels programes de nit...
XC: Sí, hem buscat una imatge que recorda la nit, però amb continguts de tarda. I el to potser sí que és una mica més desenfadat del que estàvem acostumats a la franja de tarda. Havíem de fer un producte que es diferenciés d'El club, que ha estat un programa amb molta identitat, i hem tirat per la línia del bon humor i per això té pinzellades de late show adaptades a la tarda.
L'arrencada, però, està costant.
XC: Des que hem començat, cada dia hem anat guanyant audiència. Entenem que és un format nou, força diferent al que s'oferia abans i, per tant, a la gent li pot costar aquesta adaptació. Els presentadors, a més, també hem canviat el nostre entorn habitual i això suposa que l'audiència ens ha de conèixer i acceptar. També és evident que la resta d'oferta de tarda ja porta un temps de rodatge que nosaltres encara no tenim.
Però la seva oferta és totalment diferent.
XC: Sí, nosaltres volem explicar coses, fer un entreteniment interessant. Que quan la gent ens miri pensi que, a banda de passar una bona estona, també hi podrà aprendre alguna cosa. Això és el que intentem, si després resulta que l'audiència prefereix mirar gent que crida, nosaltres estarem orgullosos de la nostra proposta. És difícil competir contra programes que premien l'espectacle gratuït i en som conscients. Som una alternativa als espais d'espectacle per l'espectacle.
Com condiciona el record d'El club?
EP: A TV3, sempre hi hagut un impàs d'una mica de xoc quan s'ha anat passant de la Mari Pau Huguet a la Júlia Otero o a l'Albert Om... Si ara imaginar-se les tardes sense El Club costa, doncs ja pagarem aquest peatge, perquè sabem que Divendres acabarà agradant. Si d'aquí a mig any això no passa, ja ens replantejarem les coses, però ara és aviat per treure conclusions. El que hem aconseguit és que ningú no ens compari amb El Club i això ja és bo. Estem convençuts que la cosa quallarà i, quan hagin passat uns anys, la gent tampoc concebrà la tarda sense Divendres.
Un dels trets que defineix el programa són les connexions amb diferents localitats catalanes, què hi busquen?
EP: Amb les connexions, es dóna veu a gent que normalment no s'escolta. Hi ha persones amb coses molt interessants per explicar o que, senzillament, són divertides. És un canvi en el focus d'interès, que posa la gent al centre i que crec que era necessari fer. I el més important és que anem per pobles o ciutats i no ho fem per riure'ns de ningú, com segurament farien altres cadenes, sinó a escoltar-los i a passar-ho bé. Una de les coses que intentem és no parlar tant amb l'alcalde o els representants oficials, sinó visitar els bars, la ràdio local... Busquem persones que coneixen molt bé les coses de la seva localitat que poden resultar atractives a tot el país.
