La implantació de noves superfícies comercials a Lleida  ha reobert el problema de rerefons que arrossegades de fa anys. Aquest no és altre que el de definir amb urgència un horitzó estratègic perreforçar la seva capitalitat comercial, dinamitzarles zones de comerç a l’aire lliure, l’Eix i la Zona Alta i garantir la pervivència de les botigues dels barris.
Cal dir prou a la improvisació i assumir el repte de fer de Lleida una capital de compres, totcreant sinèrgies entre els equipaments mitjans que demanda la pròpia ciutadania i el teixit comercial tradicional i de proximitat.

Però l’equip de govern no deu estar massa per la feina veient que en l’avanç del POUM la necessitat de consensuar un model comercial brillava per la seva absència. Així ho vam fer notar nosaltres, conscients que, en comptes de cedir al desig dels operadors d’instal·lar-se allà on volen, l’Ajuntament ha de vetllar per ubicar les superfícies comercials en aquells punts de la ciutaton poden crear-hi un valor afegit.

Perquè fins ara, l’absència d’un model propi consensuat amb tots els sectors implicats ha afavorit l’aparició de zones de nova expansió no previstes, com és el cas de Copa d’Or, on la mobilitat és conflictiva. Per no parlar de l’entrada a Lleida per la carretera d’Osca, que ha passat de ser una zona residencial auna mena de polígon on els col·lapses viaris estan també a l’ordre del dia.