Cal dir prou a la improvisació i assumir el repte de fer de Lleida una capital de compres, totcreant sinèrgies entre els equipaments mitjans que demanda la pròpia ciutadania i el teixit comercial tradicional i de proximitat.
Però l’equip de govern no deu estar massa per la feina veient que en l’avanç del POUM la necessitat de consensuar un model comercial brillava per la seva absència. Així ho vam fer notar nosaltres, conscients que, en comptes de cedir al desig dels operadors d’instal·lar-se allà on volen, l’Ajuntament ha de vetllar per ubicar les superfícies comercials en aquells punts de la ciutaton poden crear-hi un valor afegit.
Perquè fins ara, l’absència d’un model propi consensuat amb tots els sectors implicats ha afavorit l’aparició de zones de nova expansió no previstes, com és el cas de Copa d’Or, on la mobilitat és conflictiva. Per no parlar de l’entrada a Lleida per la carretera d’Osca, que ha passat de ser una zona residencial auna mena de polígon on els col·lapses viaris estan també a l’ordre del dia.
Tampoc no ens podem permetre tenir àrees comercials pendents de desenvolupar-se al mig de la ciutat, com seria el cas de Viàlia. La seva posada en marxa definitiva permetriaunir Pardinyes al centre de Lleida i, sobretot, revitalitzar Príncep de Viana, Anselm Clavé, la Rambla de Ferran i Cardenal Remolins, que avui per avui són carrers mancats de vida comercial.
Per tant, no podem defugir per més temps plantejar-nos quina Lleida volem per a les properes generacions. I la imminent tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que ha de definir premisses cabdals per a la Lleida del 2030, és la millor oportunitat per concretar una estratègia conjunta.
Ens cal audàcia, consens, rigor i amplitud de mires per no posar en escac l’equilibri i el potencial futur del comerç de la ciutat. Perquè com deia Proust tot cercant el temps perdut,“de vegadesestem massa disposats a creure que el present és l'únic estat possible de les coses”.
Per tant, no podem defugir per més temps plantejar-nos quina Lleida volem per a les properes generacions. I la imminent tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que ha de definir premisses cabdals per a la Lleida del 2030, és la millor oportunitat per concretar una estratègia conjunta.
Ens cal audàcia, consens, rigor i amplitud de mires per no posar en escac l’equilibri i el potencial futur del comerç de la ciutat. Perquè com deia Proust tot cercant el temps perdut,“de vegadesestem massa disposats a creure que el present és l'únic estat possible de les coses”.