Les terres de Lleida i el Pirineu han estat, massa sovint, un territori amb grans potencials però amb una sensació de distància respecte al centre de les decisions del país. Avui, però, aquesta realitat ha començat a canviar. El Govern de Salvador Illa ha posat Lleida al centre de les seves polítiques amb una aposta clara per la cohesió territorial i la prosperitat compartida. No parlem de promeses ni d’intencions, sinó de projectes reals, en marxa i amb pressupost concret, que comencen a transformar el nostre territori. Amb fets tangibles, Lleida i el Pirineu tornen a ser al mapa del futur de Catalunya.

Això és el que va anunciar el president Salvador Illa al Ple de Política General, un conjunt d’inversions reals i planificades que donen un nou impuls al nostre territori. No són promeses, sinó projectes que ja s’estan executant, que volen portar més oportunitats, més serveis i més futur al nostre territori. No és només una llista d’obres, és la demostració que el Govern de Catalunya creu en la prosperitat compartida, aquella que arriba a tots els racons del país i que garanteix que tothom, visqui on visqui, tingui les mateixes oportunitats

A Mollerussa, la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra, que està en fase de construcció, serà un referent per a tot el Pla d’Urgell. I a Lleida ciutat, la nova seu regional dels Mossos serà un equipament modern i funcional, adaptat a les necessitats d’avui i que reforçarà la seguretat i la proximitat amb la ciutadania. Són projectes que es veuen, que es toquen, i que demostren que el Govern aposta pel territori.

En salut, també hi ha motius per ser optimistes. L’ampliació del bloc quirúrgic de l’Hospital Arnau de Vilanova és una realitat que permetrà reduir les llistes d’espera i oferir una atenció més àgil i humana. Al CAP d’Almenar, s’estan fent millores per reforçar l’assistència primària perquè la salut sigui un dret a tot arreu, no un privilegi de qui viu a tocar de la gran ciutat. I a la Universitat de Lleida, l’augment de places de Medicina farà que més joves puguin formar-se aquí, arrelats al territori, al servei de la seva gent.

També hi ha bones notícies per a l’educació a Balaguer, l’Escola Montroig s’amplia per donar resposta a les noves necessitats educatives. Cada nova aula és una llavor de futur i és una oportunitat per a les famílies i els infants de la comarca, un compromís amb l’equitat i la qualitat educativa.

Però si hi ha un àmbit que defineix Lleida, aquest és el camp, i aquí les notícies són especialment rellevants. El Govern està destinant actualment i durant els propers anys un total de 480 milions d’euros entre modernització de regadius i ampliació de nous regadius. Entre ells els més destacats Segarra -Garrigues, Pinyana, Garrigues Sud, Segrià Sud i Agerri Balaguer. Aquesta transformació és essencial per fer una agricultura més eficient, sostenible i competitiva. A més, es signarà un conveni de col•laboració amb el Ministeri d’Agricultura que estableix un pla coordinat per a la modernització del Canal d’Urgell, una infraestructura històrica i vital per al nostre territori. Ara esperem que el pla sigui validat per les comunitats de regants, perquè només si caminem junts —administracions i pagesos— farem realitat aquest salt endavant. Fet que suposaria una inversió de 1000 milions d'euros. I mentre tot això passa, també es pensa en la gent gran. A la Seu d’Urgell, es construirà una residència pública, un equipament que oferirà un espai digne i de qualitat per a les persones grans del Pirineu. És una manera de reconèixer el valor de tota una generació que ha fet créixer aquest país amb esforç i estima, perquè el progrés també és cuidar.

Finalment, l’impuls del corredor ferroviari Tarragona–Lleida–Saragossa connectarà millor el nostre territori amb la resta del país i amb l’Aragó, una aposta de futur per a la mobilitat, la competitivitat i la connexió del territori. Més connexions, més activitat econòmica, més oportunitats per a les empreses i per als joves que volen quedar-se aquí, sense renunciar al futur. Un projecte que situarà Lleida com a eix de comunicacions entre el litoral i l’interior, obrint noves portes a l’activitat econòmica i al progrés. Tot això —les obres, els convenis, els projectes— no són només inversions, són confiança, no son només projectes i promeses, son realitat. Representen una nova manera d’entendre el territori des de la proximitat, des del respecte i des de la convicció que Lleida i el Pirineu mereixen ser protagonistes del progrés de Catalunya. La prosperitat compartida no és un eslògan. La prosperitat compartida és això, construir el futur des de tots els territoris, amb equitat, amb compromís i amb orgull. I avui, aquí, a les terres de Lleida i el Pirineu aquest futur ja ha començat.