De ser durant 14 anys paer en cap a ambaixador d'Espanya a Andorra. Aquest és el salt que farà Àngel Ros a partir d'aquest divendres. Esgota les seves darreres hores com a alcalde a l'espera que el consell de ministres aprovi el seu nomenament. Però aquest no era el primer destí planificat. Consumat el gir polític contra pronòstic que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa, Ros esperava poder ser nomenat secretari d'Estat, un intent que no va reeixir.

La primera alarma va saltar quan el fins aleshores cap de gabinet de Ros, José Crespín, va ser nomenat subdelegat del govern espanyol a Lleida. Segons el seu entorn, era la primera senyal que l'alcalde coïa el seu adeu de la Paeria. "Ros, amb el suport d'Iceta, va intentar ser secretari d'Estat", expliquen fonts coneixedores del procés. Una de les possibles destinacions era el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, però va ser descartada. L'altra, apunten altres fonts consultades per NacióDigital, la secretaria d'Estat per a la Societat de la Informació i Agenda Digital. Ros és doctor en informàtica per la Politècnica de Madrid, a més de llicenciat en Ciències Físiques. Ni una ni l'altra opció van fructificar i, segons les fonts consultades, la situació va incomodar la cúpula del partit i el propi Ros.

Ha estat, però, el Ministeri d'Exteriors, que encapçala Josep Borrell, qui finalment li ha posat una sortida sobre la taula, per a sorpresa, fins i tot, d'altres ministeris amb molta connexió amb el PSC. Consultats aquests darrers dies per NacióDigital, desconeixien fins aquest dimarts al vespre que Ros seria nomenat ambaixador.

El desgast del lideratge després de dues majories absolutes

La sortida de Ros de l'alcaldia és una excepció dins de la consigna general del partit de no moure peces consolidades de cara a les eleccions municipals del 2019. Fa tot just un any i mig, s'especulava sobre si l'alcalde de Lleida optaria o no de nou a l'alcaldia l'any que ve. Ell mateix, però, es va encarregar d'esvair dubtes en una entrevista a NacióDigital el 28 de maig de l'any passat, en la qual assegurava que tenia projecte per a anys i admetia que va ser un error dir el 2011 i el 2015 que no es presentaria més per repetir com a paer en cap. "Prometo que el 2019 no diré que és l'últim cop", va afirmar en aquell moment.

La realitat era, però, que després d'haver guanyat les eleccions municipals amb majoria absoluta els anys 2007 i 2011, l'any 2015 ja va veure com el seu lideratge trontollava. Va necessitar un pacte amb Ciutadans per apuntalar el govern municipal. L'entesa amb el partit taronja culminava un viratge en molt poc temps, tenint en compte que Ros va ser un dels principals rostres del sector sobiranista que es va acabant escindint del PSC l'any 2014. Ell, però, va prioritzar mantenir l'alcaldia i es va quedar al partit. Just quan Miquel Iceta va prendre el comandament dels socialistes catalans -després de la dimissió de Pere Navarro al juny d'aquell mateix any-, el va fer president del PSC, un càrrec de caràcter honorífic.

El repte de consolidar un relleu

De defensar el dret a decidir -fins al punt de deixar l'escó al Parlament per no votar-hi en contra i participar en manifestacions de la Diada- a anar a una manifestació de Societat Civil Catalana. De liderar el corrent crític Agrupament Socialista a presidir el PSC d'Iceta. De justificar -amb recels- el 155 a intentar frenar el retorn de les obres de Sixena. Ros, de qui es destaca el seu paper com a dialogant, s'ha exhibit com un dirigent camaleònic en els darrers anys.

L'inesperat govern del PSOE ha concedit una nova oportunitat a Ros. Als seus 65 anys, assumirà el paper d'ambaixador del govern espanyol a Andorra i no se la jugarà en la difícil tasca de revalidar l'alcaldia de Lleida. El PSC tindrà ara deu mesos per consolidar un relleu capaç de retenir unes de les principals alcaldies que fins el PSC ha tingut ben lligada.