MAPA Aquests van ser els partits que es van imposar a cada municipi el 2015
Política
CiU van ser la formació política que va guanyar a més ajuntaments, seguida d'ERC i del PSC, mentre que Cs no va aconseguir-ho a cap lloc
ARA A PORTADA
-
Política José Crespín; de l'ombra d'Àngel Ros a ser la cara de l'Estat a Catalunya Àlvar Llobet i Sotelo
-
Política José Crespín, nou delegat del Govern espanyol a Catalunya en substitució de Carlos Prieto Àlvar Llobet i Sotelo
-
Política Fèlix Larrosa: «El temps posarà Montse Mínguez al lloc que li correspon» Àlvar Llobet i Sotelo
-
-
Política Qui és Sergi Vélez, la parella de Montse Mínguez a l'ull de l'huracà pels seus negocis immobiliaris Àlvar Llobet i Sotelo
Publicat el
21 de març de 2019 a
les 12:57
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, quin va ser el primer partit i el percentatge de vots que va obtenir (alerta: sense comptar amb les agrupacions d'electors). També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
El partit que va aconseguir imposar-se com a primera força a més municipis en les eleccions del 2015 va ser CiU, que va imposar-se en 456 dels 948 ajuntaments catalans, gairebé la meitat. L'hegemonia és amplia arreu del país, per bé que amb una presència més reduïda a l'àrea metropolitana. En segon lloc, ERC va ser el partit més votat en 258 municipis, amb una distribució similar a la de la ja exfederació nacionalista.
En tercer lloc, el PSC va ser primera força a 134 consistoris, especialment a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. A força distància, ICV o llistes lligades als comuns van esdevenir-ho a 22 municipis, i la CUP, a 18. El PP va ser el partit més votat en 6 casos i, en uns altres 4, dues forces van empatar. Finalment, en uns altres 49 municipis, altres partits es van imposar, incloent-ne de locals. Cs, per contra, no va ser primera força enlloc.
Cal tenir en compte, però, que aquest mapa només reflecteix els resultats dels partits registrats formalment com a tals i, per tant, no incorpora les agrupacions d'electors, que en ocasions van ser les candidatures que van rebre més vots. El PP, per exemple, va imposar-se com a partit en municipis on va presentar una llista fantasma amb resultats pobres en què agrupacions d'electors van copar l'ajuntament, com a la Pera, Estaràs o les Piles. Allí, els populars no van passar dels 3 o 4 vots i es van quedar sense un sol regidor i, malgrat tot, cap altre partit constituït com a tal va aconseguir més suports.
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, quin va ser el primer partit i el percentatge de vots que va obtenir. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Et pot interessar
-
Política ERC i Junts revalidarien l’escó a Lleida i el PSC podria perdre’n un, segons Sigma Dos
-
Política
Les tres lliçons del cas Mínguez
-
Política Montse Mínguez dimiteix per la polèmica immobiliària de la seva parella i no serà candidata pel 29-N
-
Política El cas Mínguez atia la pugna pel quart escó lleidatà
-
Política
Sánchez tanca files amb Mínguez en plena polèmica pels pisos de la seva parella
-
Política
El PSC de Lleida ratifica Montse Mínguez com a cap de llista al Congrés per al 29-N
