De fet, els darrers anys les societats de pescadors i la pròpia federació han topat amb el Departament de Medi Ambient per les seves normatives “incoherents i arbitràries”. La llei de pesca era el desig de consens i d’enfortiment de la pesca com a motor econòmic. Però “el resultat és el desesper dels pescadors en adonar-se’n que el text no esmentava les societats ni la federació”. “Cap societat ha defensat l’avantprojecte perquè, segons paraules dels pescadors, tractava el pescador com a delinqüent i era una llei amb un alt contingut d’ideologia pròpia del seu partit, conseller: el de la prohibició ecosocialista” ha explicat el diputat de CiU.

López ha posat èmfasi en el fet que “fa sis anys que el Departament de Medi Ambient navega damunt la llei de pesca d’aigua dolça i els resultats són decebedors pobres i raquítics”. Pel diputat nacionalista, la nova llei de pesca hauria de fomentar aquesta activitat lúdica i esportiva per a fer front a la important davallada del nombre de pescadors d’aigua dolça que s’ha produït a Catalunya. “La presència del Tripartit al Govern no ha esdevingut un factor engrescador per aquesta activitat que repercuteix en el turisme” ha exposat López.

El diputat de CiU ha desmuntat els arguments del Departament i del Conseller Baltasar, qui al·lega que estem davant “un projecte de pesca sostenible”. “Una llei que no preveu un cos de vigilància especialitzat i deixa desprotegit els rius de Catalunya, que durant el 2009 s’han omplert de furtius, és sostenible?”. “Sostenibilitat és vigilar el riu Conseller!” ha reblat López.

Un altre exemple: Una llei que dificulta el manteniment de les àrees de pesca intensiva d’alta muntanya no és sostenible ja que aquestes descarreguen pressió dels refugis i permeten a una gran massa de pescadors gaudir de l’extracció. “La llei que avui s’aprovarà autoritza arts agressives, com la pesca amb màquines de vinil i plom, en reserves genètiques!” ha explicat López qui s’ha mostrat sorprès pels “cops de pèndol del Departament de Medi Ambient que sovint és dogmàtic i d’altres vegades té deixadesa de responsabilitats”.

El darrer exemple citat per López: “És sostenible que el Departament obligués a inicis de 2009 a treure el tiquet de pesca per via informàtica sense preveure el col·lapse informàtic? La solució del Departament va ser prescindir del tiquet abandonant els rius als furtius”. La conseqüència és que al 2009 s’han tret la meitat de tiquets que al 2008. “És sostenible aquesta gestió? Jo crec que no, Conseller”.