Una enquesta impulsada pel col·lectiu Doctorandes en Lluita de la Universitat de Lleida posa de manifest la precarietat que viuen molts investigadors en formació. Segons les dades recollides, un 63,2% dels doctorands no poden estalviar ni mantenir una vida digna amb els salaris actuals, que oscil·len entre els 18.000 i els 20.000 euros bruts anuals. La majoria es veu obligada a compartir habitatge i assumir càrregues laborals que excedeixen les seves funcions.

L’informe, elaborat amb les respostes de 65 doctorands (d’un total de 120), també alerta de dinàmiques d’explotació com la realització de tasques que corresponen als directors de tesi o altres càrrecs acadèmics. "Ens autoexplotem per arribar als objectius", admet Adrià Zarco, doctorand en Història. Més del 70% assegura haver treballat caps de setmana, festius o fora de l’horari habitual per complir amb les exigències del programa.

La durada dels contractes és una altra preocupació. Prop del 71% dels enquestats consideren insuficients els tres anys actuals i reclamen mantenir el quart any per als contractes vinculats a la UdL i la Generalitat. Per pressionar en aquest sentit, el col·lectiu ha iniciat una recollida de signatures dins la comunitat universitària.

Els efectes d’aquesta precarietat també es deixen sentir en la salut. Més de la meitat dels participants manifesten haver patit problemes de salut mental, i un 30% reconeixen que el seu estat ha empitjorat des de l’inici del doctorat. La incertesa pel futur universitari afecta sis de cada deu doctorands, que no saben si podran continuar vinculats a la recerca un cop finalitzin el contracte.

Des de Doctorandes en Lluita exigeixen a les administracions i a les universitats un replantejament del model actual. No descarten mobilitzar-se si no s’atén la seva crida: "Cal estabilitat per garantir una recerca de qualitat i unes condicions humanes per als que la fem possible", conclou Zarco.