Com definiries “Els pobles perduts”?
És un llibre que té moltes lectures. Es pot fer servir per anar a conèixer llocs, jo mateix aquest estiu ho he fet, i també t’ho pots passar molt bé llegint-lo des de casa. Però sobretot és un treball que ens interpel·la i que ens ha de fer reflexionar sobre si en aquest país ens podem permetre tenir els pobles abandonats, deixar els camps sense cultivar, els boscos abandonats..?

Què podem fer per evitar això que expliqueu en el llibre?
Hem de tornar a valorar els boscos, tornar a valorar el treball i el cultiu de les terres de muntanya, l’aprofitament dels recursos silvícoles, etc. El país ha de fer un esforç de descentralització (Barcelona està saturada) i s’han d’impulsar projectes arreu del territori, aprofitant les noves tecnologies. S’ha de mirar que la gent puguin treballar a Sallent, a Valldarques i a qualsevol poble i indret del Pirineu.

Què ens falta per fer realitat aquest canvi?
Idees. Els petits pobles del Pirineu tenen moltes possibilitats, només ens falta gent amb idees per tirar endavant projectes originals i creatius que haurien de tenir un cert suport institucional. Què preferim pagar Bombers i estar tot el dia patint o ajudar a la gent que estan als pobles a cuidar les terres i els boscos?

Tenen futur els petits pobles de muntanya?
A Catalunya, on hi ha més pobles abandonats és a les comarques del Pallars, de l’Alt Urgell i de la Ribagorça, però tot i així jo veig el futur amb esperança. Hem d’exposar els problemes que tenim, parlar-ne, discutir i buscar fòrmules de dinamització originals i pràctiques a partir de l’ús de les noves teconologies, de l’aprofitament de les plantes medicinals que tenim als nostres boscos, de la biomassa, dels bolets, dels productes agrícoles i dels fruits silvestres, del turisme rural de qualitat…

Amb idees i sense diners podrem evitar el despoblament rural?
Sí. Hauríem de saber unir en una paral·lela les noves tecnologies amb l’agricultura, les tècniques tradicionals amb les noves metodologies i així posar en pràctica noves formes de gestió del territori. I per això més que diners el que fa falta són idees i projectes col·lectivitzats.

Ens ha faltat capacitat d’associació?
Sí. A les comarques gironines ho han fet millor que nosaltres: han sabut vendre millor aquella “sopa de bolets” que nosaltres també sabem fer, aquelles pomes, aquells productes de la terra. Aquí ens ha faltat diàleg, capacitat d’associació i fer que les idees circulin, que hi hagi intercanvi de projectes, d’iniciatives… Personalment, m’agradaria molt poder participar, aportar el meu granet de sorra, en algun projecte col·lectiu per tenir un Pirineu més fort, més unit i més viu...