Durant més de vuit dècades, Coloma Seró Costa, activista antifeixista i supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, ha estat una figura silenciada de la memòria històrica catalana. La manca d’una imatge seva havia deixat incompleta la reconstrucció de la seva història. Ara, però, aquest buit ha estat esmenat gràcies a una recerca periodística rigorosa i a la implicació directa de veïns del seu poble natal, l’Albagés, a les Garrigues.

La troballa ha estat possible gràcies a la tasca de les periodistes Pili Garcia i Anna Gasol, responsables del pòdcast Les sis de Ravensbrück, coproduït per EMUN i La Xarxa amb el suport de la Diputació de Lleida. El projecte dona veu a set dones catalanes deportades al camp nazi de Ravensbrück. Sis d’elles eren de comarques lleidatanes; la setena, Pepita Maranges, era originària de la Cerdanya. De totes elles, Coloma Seró era fins ara l’única de qui no es coneixia cap fotografia.

La imatge s’ha pogut recuperar gràcies a Dolors Oriol, que ha obert l’arxiu familiar i ha cedit diverses fotografies conservades a la casa pairal de l’Albagés. Amb el suport de dos veïns del municipi, Josep Maria Alventosa i Pilar Rei, s’ha pogut identificar Coloma Seró en una de les imatges. Aquest gest ha permès restituir la seva presència dins el relat col·lectiu de les dones catalanes deportades.

La recuperació de la fotografia coincideix amb un acte d’homenatge: el 28 de juny, es col·locarà una Stolpersteine —una llamborda de memòria— davant la casa on va néixer Coloma Seró. La iniciativa és fruit del treball conjunt entre l’Ajuntament de l’Albagés i el Memorial Democràtic de la Generalitat, impulsada arran de les investigacions de l’historiador Josep Rubió Sobrepere, biògraf de la Coloma, i la historiadora Noemí Riudor.

Qui era Coloma Seró?

Coloma Seró va néixer en una família pagesa i es va formar com a mestra. Membre del PSUC, va ser la primera dona regidora de Vilafranca del Penedès. Amb la derrota republicana, va fugir cap a França, on va perdre una filla durant la travessa, però va continuar ajudant desenes de persones a creuar la frontera, incloent una seixantena de nens orfes.

A l’exili, sota el nom fals de Josefine, va col·laborar amb la Resistència francesa com a agent d’enllaç. La Gestapo la va detenir i la va deportar a Ravensbrück, on va destacar pel seu compromís humà. Tal com recull Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, va arriscar la vida per no deixar sola una companya que agonitzava. Aquest gest ha estat també recollit per Marina Rossell en una cançó que li ret homenatge.

Amb una imatge retrobada i una pedra que en preserva el nom, Coloma Seró deixa de ser un nom sense rostre per tornar a formar part, amb veu pròpia, de la memòria col·lectiva de Catalunya.