L’Ajuntament de Lleida continua treballant perquè un solar municipal al polígon industrial Camí dels Frares sigui la seu de la primera gran mesquita de la ciutat. El govern local ha reobert les converses amb la comunitat Ibn Hazm, que a l’abril va renunciar a la licitació en desacord amb les condicions: reclamava una concessió de 75 anys —més enllà del màxim legal de 50— i una reducció del cànon anual, inicialment fixat en 61.000 euros i després rebaixat a 40.000.

El regidor de Participació Ciutadana, Roberto Pino, ha expressat optimisme i ha defensat que la prioritat és “garantir els drets religiosos i acabar amb la imatge de fidels resant al carrer”. Tot i no concretar els detalls, ha recordat que el límit temporal no pot superar el mig segle i que s’està tancant l’import definitiu del cànon. Quan acabi la concessió, l’equipament passaria a mans municipals.

La comunitat Ibn Hazm, la més nombrosa de Lleida, fa més de quinze anys que busca aixecar un gran temple. Després del tancament de la mesquita del carrer del Nord el 2010, ha fet les pregàries en espais provisionals com els Camps Elisis o la Fira de Lleida, i fins i tot a la via pública, com l’oració del 2023 a la canalització del Segre. Paral·lelament, avança la construcció d’un oratori al barri de Cappont, amb capacitat per a 200 persones, previst per a finals d’any, tot i que el col·lectiu admet que cal un espai molt més ampli per acollir les grans celebracions religioses.