Gas Natural Fenosa ha ampliat la seva capacitat de distribució a Catalunya amb la incorporació a la xarxa de 56 municipis més al llarg d'aquest any 2015, pràcticament tots ells en ple estat operatiu a mitjans de novembre. Amb aquesta ampliació, l'empresa ja dóna subministrament a 442 municipis catalans, una xifra que tot i ser una mica menys de la meitat dels total de municipis suposa una cobertura del 92 per cent de la població.

Segons dades facilitades per Avelino Arduengo, director de la zona est de Gas Natural Distribució, a hores d'ara la xarxa catalana té un índex de penetració –relació entre els habitatges amb gas respecte al total d'habitatges- del 57 per cent, una xifra molt per sobre de la mitjana espanyola, que és del 29%, i superior a països com França (42%) i Alemanya (48%) tot i que inferior a Bèlgica (80%), Itàlia (88%) i el Regne Unit (89%). De fet, la xarxa catalana és de les més completes de l'Estat, amb 17.500 quilòmetres de conduccions i més de 2,1 milions de punts de subministrament a tot arreu del territori català, en especial en les zones més poblades, és a dir, l'Àrea Metropolitana i tota la costa.
  Els 56 municipis incorporats aquest 2015 són Agullana, Boadella les Escaules, Cabanes, el Far d'Empordà, Fortià, Llançà, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Ordis, Palau-saverdera, Pont de Molins, Riumors, Roses, Sant Pere Pescador, Terrades, Vilabertran i Vila-sacra (Alt Empordà); Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès); Organyà (Alt Urgell); el Pont de Suert (Alta Ribagorça); Cabrera d'Anoia (Anoia); Almoster i Prades (Baix Camp); el Perelló (Baix Ebre); la Tallada d'Empordà (Baix Empordà); Castellví de Rosanes i Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat); Banyeres del Penedès i Santa Oliva (Baix Penedès); Castellar de n'Hug, Guardiola de Berguedà i La Pobla de Lillet (Berguedà); Alp, Bellver de Cerdanya i Montellà i Martinet (Cerdanya); Sarral (Conca de Barberà); Arbeca (Garrigues); Ponts (Noguera); Alpens, Calldetenes, Prats de Lluçanès i Seva (Osona); Aitona, Seròs i Vilanova de la Barca (Segrià); la Cellera de Ter, Fogars de la Selva i Vilobí d'Onyar (Selva); la Riera de Gaià (Tarragonès); Caseres (Terra Alta); Bossòst (Vall d'Aran); i Gualba, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Martorelles, Vallgorguina i Vallromanes (Vallès Oriental).

A més, de cara a l'any vinent, Gas Natural prepara una nova expansió per territori català amb la intenció d'arribar com a mínim "a més d'una vintena de localitats", que segons les circumstàncies podrien superar la cinquantena. Arduengo ha recordat que, en tot cas, l'expansió es veu facilitada perquè habitualment els governs municipals veuen amb bons ulls l'arribada del gas "perquè ho veuen com un fenomen de progrés social".

Control de la xarxa de Catalunya, Aragó i el País Valencià

Arduengo ha fet aquestes declaracions en el marc d'una visita per a mitjans de comunicació al dispatching i el Centre de Control d’Atenció d’Urgències (CCAU), els principals centres de control de la xarxa i d'incidències per que fa a Catalunya, País Valencià i Aragó i, en un futur pròxim, també les Illes Balears.

Aquesta instal·lacions, situades a la seu de Gas Natural de Barcelona, permeten d'una banda rebre unes 350.000 trucades anuals al CCAU, que es tradueixen en "81.000 avisos d'incidències", segons detalla el responsable d'explotació, Roberto Díaz, amb un temps mitjà d'atenció als avisos prioritaris de 28 minuts. Pel que fa al dispatching o despatx de xarxa, es tracta d'un espai que permet el control exhaustiu de la distribució arreu del territori, amb la possibilitat d'enviar informació i interactuar sobre qualsevol punt.

Expansió a Menorca

Actualment l'empresa es prepara per un nou repte, la gasificació de l'illa de Menorca, un cop el passat mes de març el Govern Balear els va concedir l'adjudicació. El projecte contempla el transport de gas liquat en vaixells i l'emmagatzematge en tres àrees de distribució situades a Maó, Ciutadella i Es Mercadal, des d'on es podrà servir als vuit municipis de l'illa i especialment a les principals àrees turístiques. La inversió prevista és de 30 milions d'euros.