La història recent del Lleida CF és un relat teixit amb fils d’il·lusió, promeses i, malauradament, una decepció que sembla no tenir fi. Des que l’empresari gallec Luis Pereira va desembarcar al club amb discursos ambiciosos i projectes de somni, l’afició lleidatana va voler creure —una vegada més— que el futbol tornaria a bategar amb força a la Terra Ferma. Però el temps ha desmentit les paraules. El que havia de ser una nova etapa il·lusionant ha acabat derivant en un període marcat per l’opacitat, els dubtes i la fractura entre el club i la ciutat que ha abocat l'entitat a la liquidació. Aquest dilluns acaba el termini per pagar el deutes i evitar la desaparició del club, un fet que només passa per l'entrada de nou capital. El Lleida CF té un deute de gairebé cinc milions. 

Un nou començament carregat d’expectatives

Quan Luis Pereira va assumir el control del Lleida CF el 2022, ho va fer en un moment crític. La gestió dels germans Esteve havia deixat un club enfonsat esportivament, assetjat per problemes econòmics i amb l’afició cada cop més allunyada del projecte. La figura de Pereira, acompanyat inicialment per Vicente Javaloyes —una persona amb trajectòria en el món del futbol i bons contactes dins del sector—, va injectar una dosi d’optimisme que feia temps que no es respirava a l’estadi del Camp d’Esports.

El seu discurs era clar: estabilitat institucional, transparència econòmica i un projecte esportiu ambiciosament estructurat per aspirar a cotes altes. Es parlava de professionalitzar el club, de tornar a mirar cap a la Segona Divisió i, fins i tot, d’impulsar el futbol base com a element clau del model. Però a mesura que passaven els mesos, el discurs i la realitat van començar a distanciar-se.

Un dels primers senyals d’alerta va ser la ruptura entre Pereira i Javaloyes, que es va produir pocs mesos després de la seva arribada conjunta. Aquesta escissió va evidenciar que el projecte no era tan sòlid com s’havia anunciat. Amb Javaloyes fora del mapa, Pereira es va quedar al capdavant d’un club amb molts més problemes dels que aparentava. L'empresari, a més, ha estat molt poc present en el dia a dia del club.

La comunicació amb l’afició es va tornar escassa. Les decisions es prenien de manera opaca i les promeses de transparència van quedar, ben aviat, en paraules buides. Els resultats esportius no arribaven i, lluny d’enfortir l’estructura del club, el projecte semblava esquerdar-se des de dins. Els impagaments, les denúncies laborals i la gestió improvisada van tornar a instal·lar-se al centre del relat.

Una afició resignada i un club sense rumb 

Mentrestant, els seguidors del Lleida, que havien recuperat per un instant l’orgull de pertànyer a un club històric, van veure com aquell somni esdevenia una nova etapa d’impotència. La desconnexió entre la direcció i la massa social és avui més gran que mai. El Camp d’Esports, que havia d’esdevenir el centre d’un nou projecte esportiu i cívic per a la ciutat, s’ha convertit en un espai buit com sempre en la darrera dècada. 

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ho va expressar recentment amb claredat: “Cal un projecte transparent, participatiu i obert a la ciutadania.” Un model que contrasti amb les pràctiques personalistes i tancades que han dominat els darrers anys. L’Ajuntament va oferir un conveni de quatre anys per a l’ús del Camp d’Esports, una proposta que va topar amb la negativa dels dirigents del club, que la van considerar nociva per la marxa de l'entitat en el futur. La batalla entre les dues parts va acabar als tribunals, on continua a l'espera del futur immediat del Lleida CF. 

Un deute de cinc milions

Avui el Lleida CF és una entitat atrapada entre la nostàlgia del passat i la manca de perspectives de futur. L’empremta que va deixar la Unió Esportiva, amb la seva història centenària, encara ressona a la ciutat. Però la realitat és que, a hores d’ara, el club viu una de les etapes més difuses i tristes de la seva existència moderna fins al punt que la seva continuïtat està molt en entredit. El club deu gairebé cinc milions d'euros i ha de pagar endarreriments a Hisenda, a la Seguretat Social, als treballadors i als futbolistes. 

Luis Pereira, que havia de ser l’artífex de la reconstrucció, ha acabat sent percebut com un actor més en la llarga llista de dirigents que no han sabut fer una bona gestió de l'entitat del Camp d'Esports.