Els productors catalans de tòfona preveuen una de les millors campanyes dels darrers anys. Les condicions meteorològiques favorables, especialment durant la primavera, auguren una collita abundant i de qualitat. La temporada, que s’allarga de novembre a març, podria superar les sis tones recollides l’any passat, segons el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
“Ha estat un any de climatologia excel·lent, amb pluges i temperatures suaus en el moment clau del desenvolupament del fong”, explica Daniel Oliach, investigador del CTFC i secretari de l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya. El científic assegura que els tofonaires “estan trobant molta quantitat i també qualitat”, una combinació que feia temps que no es donava. Fins i tot s’ha tornat a detectar tòfona silvestre, més escassa en les darreres temporades de sequera.
Producció estable i exportacions en creixement
Actualment, l’associació agrupa uns 160 productors repartits per tot el país, que gestionen prop d’un miler d’hectàrees de conreu —al voltant del 5% de la superfície estatal dedicada a la tòfona. Les explotacions, cada cop més tecnificades, controlen la humitat del sòl i el reg mitjançant sensors i eines digitals per garantir un creixement òptim del fong. “Sense la tòfona de conreu, seria impossible mantenir una producció regular”, destaca Oliach.
Encara que Catalunya no és la principal regió productora d’Espanya, sí que té un paper rellevant en el comerç exterior. Segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, concentra un 32% de les exportacions estatals de tòfona fresca i un 57% de la tòfona en conserva. França continua sent el principal comprador (27%), seguida dels Estats Units (18%), però cada vegada creixen més altres mercats europeus i americans.
L’efecte en el mercat: més oferta, menys preu
L’abundància d’aquesta temporada ha moderat els preus. El quilo de tòfona negra se situa entre els 200 i 400 euros, una xifra inferior a la de fa uns anys. “Hi ha més producció i això es nota en el preu, però també es percep una certa contenció en el consum: la tòfona no és un producte de primera necessitat”, admet Oliach.
Tot i aquest ajustament, el valor del fong continua sent alt comparat amb altres productes agraris i manté una demanda estable, sobretot en la restauració i la indústria gastronòmica.
El repte pendent: fer arribar la tòfona al gran públic
El sector coincideix que cal donar a conèixer millor aquest producte gurmet. “Fins fa quatre dies molta gent pensava que la tòfona només es feia a França, quan en realitat Espanya és el principal productor mundial”, recorda Oliach.
Carme Vivó, presidenta de l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya, creu que el món de la restauració “cada cop aprecia més aquest ingredient i l’incorpora a les seves cartes”, però reconeix que “encara queda molta feina a fer perquè el petit consumidor el conegui i el valori”.
Amb una temporada prometedora i un sector cada cop més professionalitzat, la tòfona negra es consolida com un dels tresors agraris de la gastronomia catalana, amb un futur que passa per combinar innovació, sostenibilitat i divulgació.
