L'asfíxia del petit comerç: el sector sacrifica el seu marge per frenar la crisi energètica

Pimec adverteix que la capacitat de les petites empreses per contenir els preus té límits

Publicat el 12 de març de 2026 a les 18:29
Actualitzat el 12 de març de 2026 a les 18:41

​​​​​El petit comerç s’ha erigit en una mena de mur de contenció davant l’impacte de l’augment de preus derivat de la inestabilitat al Pròxim Orient. Segons alerta Pimec Comerç, molts establiments catalans han optat per contenir els preus de cara al client i assumir internament part de l’encariment de l’energia i dels carburants, tot i que això redueix de manera notable els seus marges de benefici.

Aquesta estratègia, però, podria no ser sostenible gaire temps. El president de l’entitat, Manel Llaràs, assenyala que l’encariment del transport i de la logística està pressionant cada vegada més el sector. De fet, en només una setmana alguns productes de consum habitual, com determinades verdures, han registrat increments que poden arribar fins al 60%.

La situació recorda episodis recents, com els moments més complicats de la crisi energètica vinculada a la guerra d’Ucraïna, quan el fort augment del preu de l’electricitat va posar en dificultats nombrosos negocis familiars.

Davant aquest context incert, la patronal recomana als comerciants revisar i optimitzar els seus contractes energètics i buscar assessorament professional per reduir costos innecessaris. El sector adverteix que, si la tensió econòmica es manté, els petits establiments difícilment podran continuar absorbint l’augment de despeses i els preus acabaran repercutint en el consumidor, amb el risc que això afecti la viabilitat del comerç de barri.

Aquestes són algunes de les estratègies que segueixen els comerços per capejar el temporal econòmic que apliquen els comerços:

  • 1. Auditoria i optimització de la potència: molts locals paguen per una potència contractada superior a la que realment necessiten. Revisar el pic màxim d'ús en les darreres factures permet ajustar aquest terme fix, cosa que suposa un estalvi immediat cada mes sense haver de canviar cap hàbit de consum.
  • 2. Gestió intel·ligent de la climatització i la il·luminació: la climatització sol representar el 50% de la despesa energètica d'un comerç. Mantenir una temperatura de 21°C a l'hivern i 26°C a l'estiu, juntament amb la instal·lació de tancaments automàtics a les portes, evita pèrdues tèrmiques constants. Pel que fa a la il·luminació, el canvi total a LED ja no és una opció, sinó una necessitat, combinat amb sensors de presència en zones de poc pas (magatzems o lavabos).
  • 3. Revisió de la cadena de subministrament: davant l'augment del 60% en el cost del transport de productes frescos, la millor estratègia és la proximitat extrema. Negociar amb proveïdors locals de km 0 no només redueix la dependència dels combustibles fòssils, sinó que elimina els intermediaris que estan encarint la logística per la crisi de l'Orient Mitjà.
  • 4. Compres agrupades i centrals de compra: el petit comerciant té poc poder de negociació individual davant les comercialitzadores d'energia o els grans proveïdors. Unir-se a centrals de compra sectorials o associacions de comerciants permet accedir a tarifes d'energia per a empreses molt més competitives i preus de producte més estables.
  • 5. Digitalització i control de l'estoc: l'ús de programari de gestió permet preveure millor la demanda i evitar el malbaratament, especialment en productes que requereixen refrigeració. Menys producte sobrant significa menys energia gastada en conservar gènere que no es vendrà.