L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha posat en marxa aquesta setmana la planta baixa del nou edifici de consultes externes, on ja operen les unitats de traumatologia, raquis i pediatria. La resta de plantes s’aniran obrint entre setembre i octubre, fins a completar les 108 consultes i tres hospitals de dia que conformen l’equipament.

El gerent de la Regió Sanitària de Lleida i de l’ICS, Alfons Segarra, ha destacat que aquest nou espai suposa un increment del 30% en la superfície del centre, que data dels anys 50 i necessita una renovació en profunditat. Aquest edifici és el primer pas dins d’un pla de reforma de deu anys que vol adaptar l’Arnau a les necessitats actuals de la regió.

El projecte, executat en dues fases i dividit en quatre clústers (A, B, C i D), inclou zones d’espera, consultes i espais tècnics per al personal sanitari. Actualment ja hi ha entre 14 i 15 serveis en funcionament, i es preveu que el trasllat es faci de manera progressiva durant la tardor.

Tot i celebrar l’obertura, Segarra admet que “no és suficient” per modernitzar un hospital que cada any atén prop de dos milions de persones. El Pla director aprovat pel Departament de Salut aposta per una ampliació modular del complex, amb una inversió prevista d’uns 250 milions d’euros i un desplegament a llarg termini.

Aquesta expansió permetrà reocupar espais alliberats i millorar serveis com urgències generals i de salut mental, així com ampliar quiròfans i plantes d’hospitalització.

Temperatures extremes i climatització deficient: una combinació crítica

La posada en marxa del nou edifici coincideix amb una onada de calor que ha tornat a posar en evidència les mancances estructurals de l’antic hospital. Durant els darrers dies, pacients i familiars han denunciat temperatures elevades, especialment a les habitacions de les plantes tercera i quarta. Malgrat que des de la direcció es nega haver arribat als 38 graus, s’admet que els sistemes de refrigeració són insuficients per mantenir una temperatura adequada en un edifici envellit.

Segons testimonis, molts pacients han estat traslladats a espais més frescos i s’han hagut d’utilitzar ventiladors portàtils, sovint aportats per les pròpies famílies. Als passadissos hi ha aire condicionat parcial, però a les habitacions la calor es fa insuportable, dificultant la recuperació dels malalts i la feina del personal sanitari.

No és una situació nova. Cada estiu es repeteixen problemes similars, derivats d’un sistema de climatització obsolet i amb greus deficiències. Malgrat els anuncis de millora per part del Departament de Salut, les intervencions estructurals encara no s’han concretat.

La calor extrema no només incomoda, sinó que pot tenir conseqüències greus per a la salut, sobretot entre els pacients més vulnerables. La situació fa evident la necessitat urgent d’invertir en infraestructures sanitàries més preparades per afrontar els efectes creixents del canvi climàtic.