Trobar habitatges de compra o de lloguer que no tinguin una gran afectació en les economies domèstiques és un dels principals problemes que tenen molts catalans. L’accés a les llars s’ha convertit en un dels primers maldecaps dels ciutadans, que en algunes ciutats com Barcelona s’han mobilitzat davant l’escalada de preus dels darrers temps. La capital catalana és la ciutat del país on més difícil és trobar un pis amb un lloguer que no superi els 700 euros. De fet, segons el portal Pisos.com, el preu del lloguer s’ha encarit un 46,5% a la demarcació de Barcelona fins els 1.647 euros de mitjana.
Però i a les comarques de Lleida? Quina és la situació? Les xifres són molt més assequibles per als compradors. I en els darrers cinc anys, els preus s’han moderat encara més a la província. Així, els preus per un lloguer han davallat un 5,18% i es fixen actualment en els 612 euros de mitjana, un nombre una mica superior als 580 euros que es paga a Tarragona (-0,08%) i sensiblement inferior als 999 euros de Girona (+32,8%), segons dades del portal immobiliari.
Per capitals, a Barcelona el preu del lloguer es va disparar un 59,82%, fins als 2.721,51 euros, mentre que a Girona va augmentar un 28,811%, fins als 1.186,99 euros, a la ciutat de Lleida ho va fer en un 2,24%, fins als 779,37 euros, i a Tarragona un 26,98%, fins als 951,53 euros, segons el portal immobiliari
Costa trobar pis a les terres de Lleida? Depèn de la zona. Manel Miró fa mesos que buscava un habitatge a la capital del Segrià, però cap no el convencia ni per metres ni tampoc per preus: “Diuen que aquí és molt més fàcil trobar pisos que a Barcelona, però tampoc és bufar i fer ampolles”, assegura. Després d’una recerca intensa i de visitar-ne alguns, ha trobat el que volia i a un preu “raonable”, per sota del que marca la mitjana a les comarques de Ponent. Ho ha aconseguit amb relativa rapidesa i, això sí, sense la pressió ni les despeses que han d’afrontar amics seus que volen viure a la capital del país: “La diferència entre llogar un pis aquí o a Barcelona és de milers d’euros al cap de l’any. Viure en un poble de Lleida suposa un estalvi que permet pagar, per exemple, unes vacances o pagar una part del cotxe. Sembla que Barcelona vulgui expulsar els seus ciutadans. Per pensar-ho”, diu.
Impuls al lloguer social
Per ampliar el parc d’habitatges destinats a lloguer social, la Generalitat ha comprat un total de 59 immobles a les terres de Lleida en una operació de país en la qual s’han adquirit 743 distribuïts a centenar de municipis de tot Catalunya. 43 d’aquests habitatges es troben a la ciutat de Lleida, deu a Mollerussa, dos a Balaguer, tres a Cervera i un a Tàrrega. Aquesta operació s'afegeix als 450 pisos adquirits a Inmocaixa i forma part del pla del Govern per arribar als 50.000 pisos socials al 2030.
En aquesta línia, diversos municipis lleidatans han impulsat les seves polítiques per fomentar el lloguer social. A la capital del Segrià, la Paeria ha cedit dues parcel·les per a la construcció de 163 pisos socials, i unes altres dues més endavant amb capacitat per a 228 més, sumant d’aquesta manera un total de 391. Amb aquest procediment el Govern pretén que als solars públics disponibles s’edifiquin pisos assequibles facilitant fins al 100% del finançament de les noves promocions i garantint la titularitat pública del sòl. Tots els terrenys que passin a formar part d’aquesta reserva hauran de tenir llestos els tràmits per permetre la construcció d’habitatges.
D’altra banda, a Mollerussa s’ha implementat una rebaixa del 50% de l'Impost de Béns Immobles (IBI) a 58 propietaris que han cedit els seus immobles a la borsa d'habitatge per al lloguer social. Aquesta iniciativa té com a objectiu ampliar el parc d'habitatge social de la ciutat mitjançant incentius fiscals, responent a la creixent demanda. La bonificació es fa més atractiva amb el temps: el descompte, que comença amb un 50% el primer any, augmenta progressivament fins a un 95% a partir del cinquè. Aquesta estratègia busca assegurar la permanència dels immobles en la borsa d'habitatge, gestionada en col·laboració amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Falten pisos nous
De pisos n’hi ha, però en manquen de nous. A la ciutat de Balaguer es veuen poques grues de construcció. Aquestes grans estructures que vint anys enrere poblava el paisatge de la capital de la Noguera ara escassegen en l’horitzó. De fet, només se’n veuen dues, i es desmuntaran aviat perquè els pisos de nova construcció ja s’estan enllestint. I tots estan comprats. Van molt buscats els nous habitatges a Balaguer perquè en la darrera dècada no se n’han construït. Des del consistori s’assegura que aquest dèficit s’hauria de compensar amb pisos de propietat municipal per posar-los a lloguer social, però tampoc aquesta tasca s’ha realitzat com s’hauria d’haver fet en les anteriors legislatures.
D’aquesta manera, el panorama queda descompensat i les oportunitats volen: “Quan vaig veure la promoció de pisos no m’ho vaig ni pensar. Ara n’he comprat un i si se’n fessin més, en compraria un altre”, explica Pau González, que remarca que la realitat dels preus a la ciutat s’allunyen “de les barbaritats” que es paguen a les grans capitals: “Un lloguer el pots tenir per 450 euros i una hipoteca també. No són preus astronòmics que ningú no pugui pagar”, considera. En aquest sentit, el taxador Josep Juárez és de la mateixa opinió, i creu que s’haurien d’aplicar mesures per posar a disposició els pisos buits que tenen actualment els municipis en el seu parc d’habitatges: “D’aquesta manera s’ampliaria l’oferta i s’evitaria que els lloguers s’enfilessin”, apunta.
Segons els experts, l'augment del preu dels lloguers no només respon a la inflació i al creixement de la demanda, sinó a una escassetat estructural d'habitatges disponibles. Si no es fan nous pisos cada cop serà més complicat trobar habitatges i la situació es pot agreujar en els propers anys.
Més hipoteques per la por a l’augment dels lloguers
L’augment sostingut dels preus dels lloguers ha disparat la compra d’habitatges. Molts ciutadans consideren que el pagament d’una hipoteca és més segur que no pas anar de lloguer. Així, el nombre d’hipoteques es va disparar un 104,6% el passat mes d’octubre a la demarcació de Lleida en comparació del mateix mes del 2023, fins a 483 segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en un context de rebaixa del tipus d'interès.
La importació d'aquests crèdits es va situar a 51,8 milions d'euros, mentre que la hipoteca mitjana es va situar en 170.250,5 euros. En comparació del mes anterior, el nombre d'hipoteques signades a Ponent va augmentar un 67,1%, per sobre de la mitjana catalana i de l’estatal.
Lleida va tancar el 2024 sent la demarcació de Catalunya amb el creixement més alt de compravenda d’habitatges, amb un increment del 18,4% respecte del 2023. Aquest percentatge es tradueix amb un nombre total de 5.911 transaccions dutes a terme durant l’any passat a les Terres de Lleida. Del total d’operacions de compravenda de pisos a la demarcació, 12.949 van ser d’habitatges de segona mà, mentre que 5.911 van residències noves. Pel que fa a la regulació, 442 eren protegits i la resta, la part majoritària, van ser de mercat lliure. (14.781).
Els pisos buits, un problema per resoldre
Les comarques de Ponent tenen actualment 2.931 pisos buits. Els experts immobiliaris asseguren que aquesta xifra és elevada, però comparada amb els anys anteriors, la tendència s’interpreta positiva. Fa dos anys, el nombre d’habitatges sense inquilins era un 18,6% més fins als 3.605 pisos, 674 més que els d’avui, segons s’apunta en els registres de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Però quin és el motiu que existeixin encara tants immobles sense gent? El sector ho atribueix que els propietaris els estan destinant més al mercat de lloguer que ha tingut, fins ara, més moviment que la compravenda.
Les ocupacions, una preocupació creixent
Els pisos buits a Lleida suposen el 10,2% de tots els que l’Agència d’Habitatge té registrats en el conjunt de Catalunya, que l’any 2024 va ser un total de 28.566. Així mateix, aquest organisme de la Generalitat detalla que dels 2.931 de les comarques lleidatanes, 288 consten com a ocupats, xifra que representa el 9,8%.
Juárez assegura que el fenomen de les ocupacions està creixent en els darrers anys, i que aquest fet és fàcilment comprovable amb una simple recerca per internet: “Hi ha desenes de cases i pisos que s’han posat a la venda i que estan ocupades. Ho podem saber amb un cop d’ull a la lletra petita de l’anunci quan s’especifica que aquell immoble no està disponible per a la visita. Habitualment això vol dir que el propietari no pot mostrar el pis o la casa perquè hi té ocupes”, explica. De fet, l’ocupació il·legal ja és una de les principals preocupacions dels ciutadans quan se’ls hi pregunta per qüestions d’habitatge juntament amb l’increment dels preus del lloguer.
