Aquestes entitats defensen que el projecte representa "un pas cap a la normalització del català, la llengua pròpia del territori" i lamenten l'actitud "oposada" del govern d'Aragó envers aquesta iniciativa, que va arribar a vetar tot i que finalment va acabar rectificant davant "la bona acollida de les agendes en els centres educatius". "Tot i les repetides propostes de diàleg encetades des de la Plataforma per la Llengua, el Departament d'Educació de l'Aragó mai ha respost per mirar d'arribar a una entesa", denuncien des d'aquesta entitat.
Com a organitzadors de la campanya, les entitats promotores volen agrair públicament la "complicitat" del col·lectiu docent i de la resta de la comunitat educativa, així com "el treball i la dedicació de les persones individuals de les entitats de la Franja, perquè les agendes poguessin arribar a mans dels estudiants, que era l'objectiu, i que es garantís el repartiment amb plena normalitat, des del seu compromís amb la llengua i l'educació". En total es van editar 4.000 agendes -2.000 per als centres de primària i 2.000 més per als de secundària- de les quals se n'han acabat repetint 3.500.
Des de la Plataforma per la Llengua remarquen que "el català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l'Administració". "Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent", defensa l'entitat.
Des de la Plataforma per la Llengua remarquen que "el català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l'Administració". "Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent", defensa l'entitat.
