Anna Tortajada porta «La mort i els cucs de seda» a Sant Joan

Aquest dimecres a les 7 de la tarda a la llibreria El Racó de les Paraules

Publicat el 04 de març de 2013 a les 13:20
El proper dimecres dia 6 de març a les 19.00h. es realitzarà a la llibreria El Racó de les Paraules de Sant Joan de Vilatorrada, la presentació del llibre "La mort i els cucs de seda" (Base, 2012) amb la presència de la seva autora Anna Tortajada.
 
Anna Tortajada ha treballat durant molts anys com a traductora de l'alemany al català i al castellà de textos tècnics i de literatura per a diferents editorials abans de començar a publicar els seus propis llibres. A hores d'ara, ja ha publicat cinc novel·les per a joves (Cruïlla de mons, Nahid, la meva germana afganesa, Palestina, simfonia de la terra, La banda de la placeta i La meva diable porta xanques); tres llibres dels que en diuen de viatges, però que ella en diu de denúncia (El crit silenciat, Filles de la sorra i Per fi, Brasil, aquest darrer en col·laboració amb la periodista Natza Farré); tres novel·les històriques (Crònica d'una reina, La dama i La filla de l'hostalera); diversos contes per a nens i nenes (L'home gris del País de les Màquines, ¡Sahar,despierta!, L'esparver, Com ha canviat el conte!, Un embolic de rates i gats, Kalakamake); un conte per a totes les edats (A la muntanya de les ametistes) i la novel·la Les habitacions tancades. Algunes d'aquestes obres han estat traduïdes a diverses llengües (entre d'altres, al portuguès, al polonès, a l'italià, al japonès, al croat o a l'holandès).
 
Col·labora regularment amb diversos mitjans de comunicació, fa xerrades sobre el contingut dels seus llibres, i participa en activitats de foment de la lectura en biblioteques i centres d'ensenyament de tot Catalunya.
 
A "La mort i els cucs de seda" la protagonista no només ens convida a acceptar la nostra caducitat, sinó que ens descobreix que davant la perspectiva de la mort tot es relativitza i viure adquireix un nou sentit, més ric. "I si la Lídia tenia raó i valia més no pensar-hi gens en la mort? No. Ara sí que ho sabia: era un parany. Negar l'evidència de la mort mutilava de soca-rel la força de la vida, desmereixia el present, plusvaluat de sobte, quan no es tenia futur. Ara ho sabia. Sentia expectació davant la seva pròpia mort. En volia gaudir tant com pogués".