L'endemà que una taula rodona celebrada al Museu Comarcal de Manresa es plantegés si la producció cultural i creativa fora de la ciutat de Barcelona és un acte de fe o de resistència i el perquè de la necessitat de crear fora dels llocs habituals, Castellnou de Bages es va atrevir, acompanyats de la figura de Francesc Prat, no només a trencar i subvertir les fronteres territorials convencionals sinó fins i tot el format de proposta que la música acostuma a oferir al públic. Especialment la clàssica.

Com va destacar el presentador de l'acte, en Ramon Folch, el plantejament del concert ja prometia a priori. Un dels directors musicals i compositor més prestigiosos del país, i amb una imporant influència a l'espai europeu, estrenava el seu Officium amb una doble audició durant la qual faria un intermedi per exposar el seu exercici creatiu. Així, el concert deixava l'habitual unidireccionalitat i el públic passava a compartir protagonisme, bo i experimentant l'efecte que produeix el coneixement previ de l'obra durant la segona audició. La proposta no podia ser més oportuna en tractar-se d'una estrena absoluta, doncs es garantia el caràcter virginal de la primera volta. 

Només començar, va quedar clar que l'esplèndid espai de l'església de Sant Andreu de Castellnou viuria un vespre memorable. La proposta musical de Francesc Prat es correspon a la perfecció amb la seva persona, d'una gran expressivitat respectuosa amb aquells qui l'escolten. En la seva música res hi sobra, fent síntesi del seu missatge amb una economia de notes que ratlla la temeritat en un músic doncs semblaria que en qualsevol moment pot quedar callat. En tot cas, però, l'oient sempre té la certesa que, si és donés, no seria mutisme sinó el "silenci musical" d'un compositor que té clar que "sense silenci no es pot escoltar", com ell mateix va explicar.

Però la gosadia és terreny per als talentosos i per a aquells qui exerceixen la seva creació sobre l'eix de l'honestedat, que la dota de l'ànima que va voleiar entre els murs de l'espai on es celebrava el concert. La màgia es va fer evident a la fi de la doble audició, amb un improvisat diàleg entre el músic i el públic a l'entorn de la creació artística i el coneixement, de la seva vivència i de la interpretació. Vaja, de l'esperit artístic que va ser objecte de debat durant una bona estona que deixava clar que la proposta havia estat encertada i curulla d'èxit.

La producció musical, especialment de clàssica, i artística en general fa temps que es planteja com acostar l'audiència a les propostes culturals. Potser a Castellnou va quedar clar que la clau no passa necessàriament per banalitzar allò que oferim al públic amb la premissa indecorosa de la seva incapacitat d'acceptar propostes d'excel·lència. Potser la clau de volta la podem trobar en exercicis d'honestedat i il·lusió artística com la que traspuava el concert d'en Francesc Prat en què el compositor va fer un treball d'obertura sincera que navegava entre temes personals i artístics i l'explicació del perquè de la utilització d'un llenguatge, el de la música contemporània, que encara no ha pogut impregnar i influir prou en la programació musical del nostre país quan, com recordava el compositor, hauria de ser el que connectés millor amb l'audiència en ser el que pertany al seu context social, cultural i espiritual.

Potser és que, com ens passa amb el temps passat i present, les propostes contemporànies no tenen per funció necessària ser enteses sinó ser viscudes. I què millor que viure la cultura i gaudir de la seva gosadia com va passar durant el concert celebrat el passat dissabte a Castellnou de Bages. Potser doncs, com defensava en Ramon Folch durant el debat final, cal subvertir la cultura com a mostra d'evolució i elevació conscient de tot allò que hem conegut. Francesc Prat s'hi va atrevir i va vèncer clarament.