El ple de l'Ajuntament de Manresa ha aprovat aquest dijous una moció conjunta que expressa el compromís polític del consistori per fer possible que el convent de Sant Carles Borromeu -conegut popularment com el de les Caputxines- se cedeixi a la ciutat per destinar-lo a usos socials i culturals. El text ha estat subscrit pels grups municipals d'ERC, Junts, PSC, Fem Manresa, Impulsem i Nacionalista, mentre que Vox s'ha abstingut.
La sessió, molt emotiva, ha comptat amb la presència a la sala de plens de la germana Pilar Lumbreras, última monja de la comunitat i superiora del monestir, que actualment resideix a la residència Mont Blanc. Lumbreras ha volgut assistir personalment al debat i, fins i tot, ha pres la paraula per agrair el suport institucional i reafirmar la seva voluntat que el convent, amb totes les seves dependències i terrenys, sigui donat a la ciutat de Manresa. Amb ella, hi han assistit una cinquantena de persones que han volgut mostrar-li suport. Un cop aprovada la moció, el ple s'ha suspès durant cinc minuts per tal que tots els regidors poguessin parlar amb la monja i fer-se una foto conjunta.
L'origen de la moció es troba en l'acta notarial signada per Pilar Lumbreras el passat 3 de juliol, en què expressa la seva voluntat de cedir el convent a la ciutat, en coherència amb el compromís adquirit per la comunitat caputxina fa gairebé 400 anys quan es va establir a Manresa gràcies a l'impuls de Francesc de Salvany i altres prohoms de la ciutat. En l'acte, també es recull que les monges veuen necessari que el monestir sigui redefinit urbanísticament com a equipament d'utilitat pública per tal que esdevingui un espai obert i viu per al barri i la ciutat.
Una voluntat clara i un objectiu de ciutat
Durant el debat, els grups han destacat la importància simbòlica i patrimonial del convent i han coincidit en l'objectiu comú d'aconseguir que aquesta voluntat expressada per la comunitat religiosa es materialitzi jurídicament i serveixi per dinamitzar el Barri Antic i tot el Centre Històric. El text aprovat recull, entre altres punts, la necessitat que l'Ajuntament reculli i defensi les voluntats expressades per la germana Pilar i les seves predecessores, explori totes les vies legals per a la cessió del recinte i impulsi el canvi d'usos urbanístics perquè l'espai pugui ser utilitzat com a equipament públic.
Des de Junts, formació que va impulsar la proposta inicial, el portaveu Ramon Bacardit ha remarcat que "el que aprovem avui sembla no tenir transcendència jurídica, però només aparentment". Ha instat el govern municipal a "envoltar-se dels millors lletrats i historiadors" per aconseguir el traspàs, i ha defensat que "treure la bitlletera seria el més fàcil, però no el més just".
Per part del govern municipal, Mariona Homs ha defensat que "cal que qui ha pres la capacitat de decidir a les monges els hi torni" i ha assegurat que "les voluntats de la germana Pilar s'han enviat allà on s'han d'enviar". En la mateixa línia, Roser Alegre (Fem Manresa) ha afirmat que "a la Federación li interessa més fer negoci amb el convent que donar-li un ús comunitari", i ha advertit que "serà un camí llarg i dificultós que hem d'emprendre".
També hi han intervingut Sergi Perramon, del grup Nacionalista, que ha valorat el gest com un "acte de responsabilitat de la comunitat". Tots han coincidit a subratllar la unitat institucional assolida entorn d'aquesta causa i el paper de la germana Pilar com a representant viva d'un llegat de gairebé quatre segles.
Un debat jurídic encara obert
Tot i l'acord polític, el futur jurídic del convent encara és incert. La Federació de les Clarisses Caputxines -amb seu a Cadis- sosté que la titularitat de l'immoble correspon a l'ordre i, per tant, que qualsevol decisió sobre la finca li competeix. Això ha obert un debat sobre la legitimitat de les monges que han conviscut i gestionat el convent a Manresa per prendre decisions sobre el seu destí.
Amb aquesta moció, però, el consistori manifesta la seva voluntat clara d'assumir el llegat i obrir una nova etapa per a aquest espai, emmarcant l'operació com una oportunitat històrica per revitalitzar socialment i cultural el barri. El text aprovat també recull el compromís de continuar les gestions amb totes les parts implicades i explorar fórmules com la creació d'una fundació i el traspàs gratuït de l'espai a l'Ajuntament.
La sessió d'aquest dijous deixa un missatge potent d'unitat institucional i de compromís amb la memòria, el patrimoni i el bé comú. Ara, serà el torn dels serveis jurídics, els canals diplomàtics i la pressió política per convertir el desig expressat per la germana Pilar Lumbreras en una realitat tangible per a tota la ciutat.