El Bages cau 1,7 punts en l'índex de competitivitat territorial de 2024, segons l'estudi elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). L'informe, presentat aquest dimarts a la seu de Foment del Treball, constata que 36 de les 43 comarques catalanes han retrocedit en competitivitat respecte a l'any anterior i adverteix d'un "risc d'estancament" generalitzat a Catalunya.

Amb aquest descens, el Bages es manté a la part mitjana-baixa del rànquing, concretament a la 24a posició, en una classificació dominada, com és habitual, pel Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. L'Alta Ribagorça tanca la llista i se situa com la comarca menys competitiva del país.

Fortaleses i debilitats del Bages

Tot i el retrocés global, el Bages conserva posicions rellevants en determinats àmbits. Destaca especialment en sòl i espai d'activitat econòmica (7a posició) i en innovació i desenvolupament tecnològic (9a). També té una bona puntuació en pols de desenvolupament i infraestructures (13a) i en qualificació dels recursos humans i educatius (15a).

En canvi, les dades són més negatives en sostenibilitat social (29a posició) i transports i comunicacions (24a), aspectes que, segons l'informe, poden llastrar el potencial de transformació de la comarca.

Catalunya: desequilibri territorial i menys dinamisme

L'estudi de la FEGP apunta que Catalunya en conjunt ha perdut 1,1 punts de competitivitat l'últim any, a causa del menor dinamisme econòmic, la inflació i la desacceleració empresarial i institucional. El redactor de l'estudi, David Moreno, ha subratllat el perill d'un país amb poques comarques molt potents i moltes d'estancades, i ha advertit que "Catalunya no avançarà si només ho fan unes quantes comarques".

L'informe compara la situació catalana amb comunitats com Madrid, el País Basc o Navarra, que la superen actualment en competitivitat, i constata un empitjorament generalitzat en emprenedoria, innovació i creació d'empreses.

Algunes comarques milloren

Només set comarques han guanyat punts de competitivitat aquest 2024: el Moianès (+1,8), les Garrigues (+1,6), la Noguera (+1), el Berguedà (+0,5), el Pallars Sobirà (+0,5), la Ribera d'Ebre (+0,2) i la Terra Alta (+0,2). Aquestes pujades, en alguns casos lleugeres, trenquen la tònica general de retrocés però no modifiquen substancialment el rànquing global.

Mirada a llarg termini

Tot i el mal any 2024, la tendència general a 15 anys vista és positiva: entre el 2009 i el 2024, totes les comarques catalanes han guanyat competitivitat -excepte la Noguera, que es manté igual-. Les Garrigues (+11,1 punts), el Priorat (+10,9) i el Barcelonès (+10,1) són els territoris amb més millora acumulada en aquest període.

Conclusions

L'informe de la FEGP posa el focus en la necessitat d'una estratègia territorial més activa, especialment fora de l'àrea metropolitana, amb polítiques de reequilibri, inversions descentralitzades i suport a la innovació i al desenvolupament local. Per al Bages, els reptes passen per millorar la sostenibilitat social i les infraestructures de transport, mantenint alhora els punts forts en innovació, formació i sòl industrial com a motors de competitivitat futura.