Vivim en una societat on els mitjans de comunicació globalitzats son els encarregats de construir un "imaginari col·lectiu" que porta, principalment, al control social. Les imatges i les noticies es fonamenten, en moltes ocasions, en la por i, com a persones d'un mon globalitzat estem sotmeses a una tensió permanent fruit de les "amenaces", reals o imaginàries. La por paralitza i la cultura de la por és un tipus de cultura que impedeix que les persones pensin i siguin crítiques.

I aquesta cultura de la por és la que s'instaura en les persones i fa prendre decisions que no es fonamenten en cap evidència ni amb probabilitats elevades que succeeixi un fet. Aquest és el cas, entre altres, de la decisió de determinades empreses a no participar al Mobile World Congress a Barcelona per l'epidèmia de Coronavirus, amb focus a la Xina, i sense cap cas diagnosticat a Catalunya en el moment d'escriure aquest article.

Tenim un sistema de salut i uns professionals preparats per donar resposta a situacions d'aquestes característiques i a problemes de salut que, tot i no tenir l'alt impacte mediàtic, són la principal causa de morbiditat i mortalitat, amb uns protocols de resposta consensuats entre tots els actors que han de fer-hi front i amb l'Hospital Clínic de Barcelona com a hospital de referència. El Departament de Salut, mitjançant l'Agència de Salut Pública de Catalunya, està liderant tot el procés vinculat al Coronavirus: l'anàlisi de dades, la detecció en casos sospitosos i, si fos el cas, el tractament, fet que ens ha de donar molta tranquil·litat. 

La "cultura de la confiança" cap al sistema de salut, i les persones i institucions que de manera coordinada lideren aquesta situació ha de ser total. Que la cultura basada en confiança avanci per davant la cultura de la por.