Aquest municipi del Bages ja ha triat alcalde i regidors gràcies a un «pacte de poble»

En una decisió sense precedents, Aguilar de Segarra es va autoorganitzar i va celebrar unes primàries per definir l'única llista que es presentarà a les eleccions del 28 de maig

Els set candidats de la llista de poble d'Aguilar, amb l'alcaldable Ricard Tomàs, segon per l'esquerra
Els set candidats de la llista de poble d'Aguilar, amb l'alcaldable Ricard Tomàs, segon per l'esquerra | Cedida
21 de març del 2023
Actualitzat a les 18:43h

Aguilar de Segarra ja ha triat qui serà el seu alcalde després de les eleccions municipals del mes de maig. De fet, els veïns del poble coneixen el nom, també, dels altres sis regidors que tindrà l'Ajuntament. Ho saben perquè, en una decisió sense precedents, es van autoorganitzar cívicament i van celebrar unes eleccions primàries el cap de setmana del 25 i 26 de febrer per conformar una llista tancada que serà l'única que es presentarà als comicis del 28 de maig.

"Històricament, hem tingut molt bona entesa entre els veïns del poble, sempre hem estat molt ben avinguts", explica Ricard Tomàs, que encapçalarà la llista i, presumiblement, serà el nou alcalde d'Aguilar. "Volíem recuperar l'esperit de l'elecció amb llistes obertes que teníem fa tres mandats i vam creure que ens podríem autoorganitzar perquè fos així", complementa. Aguilar de Segarra va superar els 250 habitants ara fa vuit anys i des de llavors les eleccions municipals són mitjançant llistes tancades. "Ara som 280 i pocs", especifica.

A les eleccions de 2015 només es va presentar una llista, la de CiU, encapçalada per l'únic alcalde que havia tingut el poble des de 1979, Valentí Riera, però a les de 2019 ja n'hi va haver dos: la de Junts, que tenia com a cap de llista l'actual batlle, Pere Aliaguilla; i la d'ERC. "Des de l'inici vàrem prendre la decisió de constituir un govern d'unitat entre els set regidors que van entrar -cinc de Junts i dos d'ERC-, però calia prendre mesures per no arriscar-nos en el futur", raona Aliaguilla. "Aguilar no es pot permetre perdre la unitat actual per possibles disputes partidistes", remarca.

Per això es va proposar un "pacte de poble" per recuperar l'elecció directa a les persones "més enllà de partits polítics". Es van temptejar els regidors actuals i els veïns més implicats en la vida diària del poble i es va convocar una assemblea oberta el 29 de gener al Local Social per proposar fer una "candidatura unitària" que es definiria a través d'unes primàries entre tots els qui s'hi volguessin presentar.
 

Deu candidats homes per a set places

L'assemblea va pactar dues setmanes per recollir les candidatures i publicar-les i va convocar la votació per al dissabte 25 de febrer a la tarda i l'endemà diumenge durant tot el dia. Tots els veïns del municipi de més de 18 anys tindrien dret a vot, però calia fer la llista manualment, sense censos oficials ni llistats municipals, per evitar qualsevol intervenció de les administracions superiors ni els jutjats, apunten els impulsors.

El 12 de febrer es publicaven els noms que optaven a ser a la "candidatura de poble". N'hi havia deu per a set places. Tots homes, entre ells només dos dels actuals regidors. "De seguida les dones van fer autocrítica per no haver-se presentat", explica Valentí Riera, fill de l'històric exalcade i número 3 a la llista de consens. Com que Aguilar de Segarra té menys de 3.000 habitants no està obligat a presentar llistes paritàries, però fa "mal d'ulls". "No deixa de ser una mostra de la realitat social que encara existeix, malgrat tots els avenços", raona Riera. Tot i això, s'espera que participin en les comissions sectorials que es crearan quan entrin a l'Ajuntament, diu Ricard Tomàs.

Així doncs, les primàries que havien de celebrar-se el 25 i 26 de febrer no només decidirien l'ordre de la llista, sinó que deixarien tres candidats a la llista de suplents. El mecanisme seria com el d'unes votacions obertes convencionals. El Local Social obriria dissabte a la tarda i diumenge durant tot el dia perquè tothom tingués l'oportunitat de votar. Tindrien dret a vot els mateixos que en tindran el proper 28 de maig, amb la particularitat que l'univers censal es va fer gairebé a mà sense usar cap llistat oficial. "Això a Manresa no es pot fer", s'enriolen. Cada elector podia triar entre un i cinc candidats i, com que no s'havia d'aplicar paritat, la llista es compondria seguint l'ordre de més votat a menys votat. Sense correccions.
 

Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Foto: Pere Fontanals

 

Una participació del 55%

Quan va arribar el cap de setmana de les primàries, Aguilar de Segarra es va convertir gairebé en una festa. Els veïns del poble, els mateixos que havien certificat el procés en assemblea i els que no, van anar passant pel Local Social per dipositar el seu vot amb les creuetes marcades amb les seves preferències. El mateix vespre de diumenge es va fer el recompte i es van fer públics els resultats.

Un 55% dels veïns amb dret a vot van participar en les primàries, i Ricard Tomàs va ser el candidat més votat i, per tant, qui encapçalarà la llista de consens i, previsiblement, serà alcalde després del 28 de maig. "Les votacions van ser molt renyides i les diferències entre tots plegats van ser molt petites", diu, com si volgués restar mèrits a la seva elecció. "És important que tots mirem per l'interès comú del poble i els seus veïns, i que si tenim diferents opinions les debatem i arribem a un consens", conclou.

Però encara queda feina per fer. La llista, "que encara no té nom" -somriuen-, es presentarà a les eleccions municipals com a una agrupació d'electors. "És molta paperassa i tenir-ho tot previst, i ara no comptem amb les estructures dels partits", diuen amb ironia. Els partits convencionals no presentaran llista "segur". "Ens hem conjurat tot el poble per no anar en cap altra llista que no sigui aquesta", expliquen. El que no poden controlar és que algú presenti "una llista fantasma amb gent de fora", però tampoc no ho veuen com un problema.

Mentrestant, l'actual alcalde li explica al futur que caldrà "obrir un forat" a l'Ajuntament per fer-hi entrar un ascensor que arribi al segon pis. "Fins que no tinguem diners per a instal·lar-lo, podem fer servir l'espai com a arxiu", va parlant. "També caldrà una rampa per salvar el graó de pedra del dispensari mèdic que es troba a la planta baixa de l'edifici consistorial, respon. "Haurà de ser mòbil perquè el graó no es pot eliminar, ja que la porta es troba en el curs d'un torrent d'aigua". I més.