Augmenten un 32% les consultes telefòniques en medicina familiar

Els professionals de medicina de família redueixen les visites als centres de salut, però augmenten les consultes al domicili i les telefòniques

Publicat el 07 d’agost de 2013 a les 09:00
L'Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central presenta els resultats de l'exercici 2012 en la seva Memòria anual d'activitat. En aquest període, els 32 equips d'atenció primària han fet 2.859.771 visites de medicina de família, pediatria, infermeria, odontologia i treball social. D'aquest total, gairebé 295.600 han estat consultes telefòniques. L'objectiu de l'organització és potenciar les alternatives a les visites presencials per tal d'evitar als usuaris desplaçaments innecessaris als centres.
 
La memòria d'activitat detalla que, durant el passat any, 1.485.962 persones de les comarques del Bages, el Berguedà, l'Anoia i Osona van ser atesos pel metge de família, un 2,63% menys que durant l'any anterior. D'aquestes, 203.014 consultes van ser telefòniques, que en aquest àmbit han crescut un 32,74%. En l'àmbit d'infermeria es van fer 994.343 visites, un 2,84% menys; en pediatria, 270.940, amb una disminució de gairebé un 4%, i en odontologia, 79.211, un 5,22% menys de visites.
 
Pel que fa a l'atenció continuada i urgent, durant el 2012 s'han registrat 161.176 visites, xifra que suposa una reducció del 7,59% respecte de l'any anterior. Les visites als serveis d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), amb un total de 98.649, també s'han reduït fins a un 3,65%. En canvi, les visites del Programa d'atenció domiciliària i equips de suport (PADES) han augmentat un 42,38%: s'ha arribat a les 10.797 visites. També han crescut, en un 2,46%, les visites de treball social.
 
Per primera vegada, també s'han comptabilitzat la feina feta a salut internacional. Durant el 2012 es van atendre 1.123 pacients i es van posar 1.331 vacunes.
 
Des del punt de vista de la qualitat assistencial, l'Estàndard de qualitat assistencial (EQA) és la principal eina que utilitza l'ICS per avaluar els seus equips d'atenció primària. Els estàndards avaluen les accions més habituals en el control de patologies cròniques i activitats preventives, com ara campanyes de vacunació, el cribratge d'hàbits tòxics o la deshabituació tabàquica, entre d'altres. Durant l'any 2012, els principals indicadors clínics integrats en l'EQA han millorat respecte del 2011 i han arribat als millors resultats des de la seva implementació l'any 2007. Aquests resultats es tradueixen en un increment del nombre de pacients millor tractats o controlats.
 
La memòria del 2012 destaca els projectes estratègics en els quals l'ICS de la Catalunya Central ha estat pionera amb una aposta destacada per la telemedicina. D'aquí han nascut serveis com la teledermatologia, la teleoftalmologia, la telepneumologia, les telenafres i el telemonitoratge. Aquests projectes faciliten l'accessibilitat i permeten disminuir el temps d'espera en el diagnòstic i tractament de la persona usuària.
 
El procés de reformulació i altres projectes estratègics
En el marc dels objectius fixats en el Pla de Salut 2011-2015, durant l'any 2012 l'ICS ha iniciat un seguit de projectes estratègics d'especial rellevància per a tota l'organització. El més notori de tots és el projecte de reformulació de la institució, que pretén impulsar el desenvolupament progressiu de la Llei 8/2007 per tal de permetre que l'ICS evolucioni i es configuri com una empresa més àgil, descentralitzada, eficient, sostenible, adaptable als canvis i propera a les necessitats assistencials de la població.
 
Aquesta transformació ha de possibilitar que l'ICS gaudeixi dels avantatges de ser un gran grup d'entitats descentralitzades de titularitat 100% pública, amb màxima capacitat per organitzar-se i gestionar els seus propis recursos i que, alhora, conservi els avantatges de ser un gran grup i mantingui de forma centralitzada les economies d'escala i altres elements estratègics que aportin valor al conjunt. Tot això, comptant amb els mecanismes públics necessaris per garantir la transparència, el control financer i l'equitat dels serveis.
 
L'ICS també ha apostat per desplegar un model col·laboratiu d'atenció sanitària basat en el treball en xarxa entre els professionals dels diferents nivells assistencials i l'ús intensiu dels sistemes d'informació i les eines de gestió clínica. En aquest context, cal destacar que 11 entitats proveïdores i 19.000 professionals assistencials de la xarxa pública ja utilitzen l'estació clínica d'atenció primària (ECAP) als seus centres. Pel que fa a l'atenció especialitzada, ja són 12 els hospitals de la xarxa que utilitzen i comparteixen el mateix sistema d'informació, l'Argos.
 
L'extensió dels sistemes d'informació i les eines de gestió clínica més enllà dels centres de l'ICS suposa un salt qualitatiu en la seguretat i la qualitat de l'assistència que es dóna a la ciutadania, ja que permet compartir metodologies, eines i recursos; afavoreix la col·laboració eficient entre proveïdors i dispositius sanitaris; facilita una visió integral del pacient i garanteix la interconnexió amb els sistemes d'història clínica compartida de Catalunya (HC3) i de recepta electrònica, entre d'altres.
 
La creació de les gerències compartides entre l'ICS i les empreses públiques de Lleida i Girona, com a eina per potenciar l'optimització dels recursos assistencials al territori, és un altre dels projectes rellevants del 2012 que permetrà establir sinergies, compartir protocols assistencials, treballar en equip, sumar expertesa i coneixement i, en definitiva, millorar la qualitat, la resolució i l'accessibilitat als serveis sanitaris de les dues institucions públiques sanitàries més grans d'aquestes ciutats.