El proper 13 de març farà un any que el saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa va acollir l'acte de reconeixement a l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, 1863-Barcelona, 1914) en el qual es va fer la presentació del llibre ‘Ignasi oms i Ponsa, arquitecte. La consolidació del modernisme terra endins', editat per la delegació del Bages-Berguedà del COAC amb motiu del centenari de la Casa Lluvià, l'emblemàtic edifici modernista que tenim com a seu.

Aquest llibre, juntament amb l'exposició que se li va dedicar a la sala gran del Casino, van servir també per posar en valor la figura d'aquest arquitecte manresà, un dels més prolífics i introductor del Modernisme a Manresa, i cabdal en la transformació de la ciutat al tombant del segle XX. Tota una personalitat que l'autora del llibre, Raquel Lacuesta –Doctora en Història de l'Art-, va anar teixint gràcies a la documentació que ha arribat fins als nostres dies i que ha revelat Ignasi Oms i Ponsa, com un home compromès amb la feina d'arquitecte, amb la ciutat i amb el país.

El llibre i l'exposició van servir per donar a conèixer l'arquitecte, però per completar aquest reconeixement, des de la delegació del Bages-Berguedà del COAC es vol impulsar una campanya per proposar que es concedeixi a Ignasi Oms el títol de Manresà Il·lustre. El projecte està engegat i s'ha començat a preparar la campanya de recollida d'adhesions entre les entitats manresanes i persones a títol individual sensible en el tema per tal de presentar-les a l'Ajuntament de Manresa com a aval per tal que el projecte sigui reeixit.

Història de la Galeria de Manresans Il·lustres
El 29 d'agost de 1883, l'Ajuntament de Manresa, inaugurava la galeria de manresans il·lustres, amb el propòsit de fomentar en les generacions futures la memòria dels nombrosos fills de Manresa, que per la seva trajectòria, i els seus coneixements. D'ençà al primer manresà il·lustre, el cardenal Joaquim Lluch, nomenat el 30 d'octubre de 1882, ja han estat més d'una vintena els que han rebut aquest reconeixement, concretament 24.

El 3 de gener de 1900, el plenari municipal manifestava que per considerar il·lustre una persona era necessari que “pel seu talent, la seva dignitat, les virtuts i la seva grandesa destaques entre els seus conciutadans, que el seu nom sobrepasses els límits de Manresa i fins hi tot de Catalunya, que per algun acte heroic o serveis eminents en la seva més alta expressió hagin donat al país dies de glòria”.

Fins ara i malgrat l'excepció, que s'ha donat en dues  ocasions, l'homenatge ve quan el personatge ja ha mort.
 
Manresà il·lustre, any i Altres reconeixements a Manresa
Joaquim Lluch i Garriga, 1882, carrer Cardenal Lluch
Pere d'Amigant i Ferrer, 1896, carrer Amigant
Bernat Oller, 1896, carrer Bernat Oller
Àngela-Margarida Prat de Serafí, 1896
Antoni Camps i Fabrés, 1900, carrer Camps i Fabres            
Magí Pontí i Ferrer, 1900
Ramon Montanyà i Coca, 1904, carrer Canonge Montanyà
Maurici Carrió i Serracanta, 1905, carrer Carrió
Josep d'Argullol i Serra, 1910            
Anselm-Ignasi Cabanes i Prunés, 1910, CEIP Anselm Cabanes
Ignasi Palà i Martí, 1911
Lluís G. Pons i de Fuster, 1911
Joan Comes i Vidal, 1939, carrer Bisbe Comes
Lluís Argemí i de Martí, 1950, carrer Lluís Argemí
Ignasi de Despujol i de Sabater, 1929/1951
Lluís de Peguera, 1953, IES Lluís de Peguera
Josep Algué i Sanllehí, 1959, Escola Pare Algué
Francesc Cots i Argullol, 1959, Plaça Cots
Ignasi Puig i Simon, 1964, Grup Pare Ignasi Puig
Maurici Serrahima i Palà, 1976, carrer Maurici Serrahima
Joaquim Sarret i Arbós, 1977, carrer Sarret i Arbós
Leonci Soler i March, 1988, carrer Soler i March
Oleguer Miró I Borràs, 1998, carrer Oleguer Miró
Joaquim Amat i Piniella, 2003, carrer Amat i Piniella