Fa vuit anys que Catalunya va aprovar el decret d'escola inclusiva, però encara genera debat. El cas del Daniil, alumne amb trastorn de l'espectre autista a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, demostra que l'èxit és possible quan es combinen formació, recursos especialitzats i una mirada pedagògica oberta. Aquest curs, el Daniil finalitza l'etapa de primària totalment integrat a l'aula ordinària, després d'haver començat l'escolarització sense comunicar-se i amb conductes agressives fruit de la frustració.
Un canvi de mirada que transforma
"Al principi no sabíem si tindríem les eines necessàries, però vam entendre que calia posar-nos a la seva pell i donar-li seguretat", explica Anna Casagolda, mestra del Suport Intensiu d'Escolarització Inclusiva (SIEI). Amb pictogrames, gestos i, finalment, la veu, el Daniil ha anat desenvolupant eines comunicatives que li han permès participar com un alumne més.
Aquest procés ha estat possible gràcies a l'acompanyament del Centre d'Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos (CEEPSIR) d'Ampans, que dona suport a escoles ordinàries del Bages, el Moianès i el Solsonès. Alba Cortina, responsable del servei, assegura que l'èxit del Daniil ha significat un "salt qualitatiu per a tota l'escola". Cortina remarca que el decret del 2017 ja donava les eines per actuar "de manera diferenciada", i que el treball conjunt entre escola ordinària i educació especial pot oferir grans resultats si hi ha voluntat d'alineació.
L'escola especial, un recurs útil i no una destinació final
Segons Cortina, l'escola d'educació especial no ha de ser una destinació definitiva, sinó un recurs més del sistema educatiu, útil tant de forma temporal com permanent. "També volem garantir retorns al sistema ordinari", defensa. Per a la responsable del CEEPSIR, l'equitat educativa passa per fer una bona lectura de la realitat de cada alumne i aplicar plans amb suports diferenciats.
A la Joncadella, la direcció va apostar per la formació del claustre. "No per un únic alumne, sinó per millorar l'educació de tots", afirma Montse Pujolar, directora del centre. Aquesta aposta ha permès acollir assessoraments interns i externs, sempre amb la voluntat de construir una escola més inclusiva. "El camí no ha estat fàcil, i sabem que no tots els casos són d'èxit, però aquest sí que ho és amb totes les lletres de l'abecedari", celebra Pujolar.
El paper clau del grup classe
Un dels factors més rellevants ha estat la implicació dels companys de classe del Daniil. "Ell m'ha ajudat a entendre com són les persones amb autisme i també m'ha ajudat a respectar-les", diu Oriol Rodríguez, alumne del grup. Altres com Asier Zafrilla valoren l'evolució: "Ja no s'altera tant, i treballa molt millor". "Ara ens entenem i ens ho passem bé", afegeix. Yael Gómez, també companya, defensa el dret dels alumnes com el Daniil a ser a l'aula: "Té un problema, però també té dret a estudiar en una classe normal i corrent".
Aquest sentiment d'empatia i aprenentatge compartit ha estat clau perquè el Daniil pogués créixer, aprendre i compartir dins l'aula ordinària. L'any vinent farà el pas a un centre d'educació especial, però el seu llegat a la Joncadella continuarà viu entre els seus companys.
Més de 35.000 alumnes amb necessitats educatives especials
Segons dades del Departament d'Educació, actualment hi ha uns 35.000 alumnes amb necessitats educatives especials entre Primària i Secundària a Catalunya. El cas del Daniil evidencia que, amb suport institucional, coordinació entre recursos i una comunitat educativa compromesa, és possible fer realitat els principis de l'escola inclusiva. I que, al capdavall, només cal canviar la mirada per transformar les vides.
