Dels 227 alumnes d'Educació Infantil de la Fundació Universitària del Bages (FUB) només una quinzena són homes. Tradicionalment s'ha considerat que aquests estudis, que contemplen la franja infantil de 0-6 anys, són una continuïtat de la feina de mare, precisament per la franja d'edat que contemplen i possiblement per això, l'absència d'homes és una realitat. Aquest fet, encara és més present si prenem la franja de 0-3 anys, la de les llars d'infants. En aquest sentit, el Grau d'Educació infantil de la FUB, ha considerat interessant aportar un gra de sorra per reforçar la idea que també els homes formen part d'aquesta etapa educativa i posar en coneixement dels seus estudiants, les maneres de sentir i de fer, d'un mestre a l'etapa de 0 a 3 anys.

La proposta inicial neix d'un dels estudiants, que motivat i encuriosit després de realitzar les seves pràctiques en un centre de 0-3, reflexiona sobre el que representa exercir aquesta professió en un món quasi exclusiu de dones. Les sensacions viscudes en aquest àmbit i la seva expressió a l'equip docent de la FUB, van ser l'origen d'una experiència nova que es va dur a terme la setmana passada a la institució universitària manresana.

La FUB va convidar Benvi Monjo, un mestre amb una llarga trajectòria professional que actualment treballa a l'Escola Bressol municipal El Xic de Vacarisses, a explicar la seva experiència als futurs homes-mestres que estudien Educació Infantil a la universitat manresana. La intenció era que coneguessin de primera mà la realitat i el treball diari, i que li poguessin plantejar dubtes i qüestions en un marc d'intimitat estrictament masculina.

Quines sensacions tenen els infants en veure un home que té cura d'ells, quina sensació té aquest mestre davant d'un infant de 4 mesos; quina és la relació mestre-família, o dit d'una altra manera, quina sensació té una mare quan per primera vegada deixa el seu infant a cura d'un home? Quina capacitat de confiança ha de donar aquest mestre que no han de donar la resta de mestres dones? Eren algunes de les preguntes que estaven sobre la taula abans de començar la xerrada.

El resultat d'aquesta experiència ha estat del tot positiu, segons Benvi Monjo, que ha explicat que l'hora i mitja que va durar la sessió va ser molt amena perquè es va establir un clima de diàleg molt distès i informal, amb la quinzena d'alumnes que hi van assistir. L'exemple de Monjo era perfecte per ajudar-los a trencar estereotips, ja que, a més de treballar en una escola bressol, ho fa tenint a càrrec el grup de lactants (dels 4 mesos a l'any).

Durant la conversa es van tractar temes tan diversos com les retallades econòmiques en l'àmbit de l'educació, les diferents formes de treball segons cada centre, o l'intercanvi d'experiències concretes viscudes durant les pràctiques dels alumnes. En aquest sentit, un dels futurs mestres que es forma a la FUB va explicar que, durant la seva estada en una llar d'infants, un pare li va impedir que canviés els bolquers al seu fill per falta de confiança.

Precisament, la qüestió de la confiança va ser un dels temes que va voler posar de relleu Benvi Monjo. Segons explica, a principi de curs, quan ell va començar a fer-se càrrec dels lactants, moltes famílies dubtaven de la seva capacitat. ‘El treball del dia a dia, el lligam amb els infants i el contacte diari amb les famílies acaba amb aquesta desconfiança', els va dir Monjo, que els va explicar que, a final de curs, ja ningú dubtava de les seves capacitats per assumir aquest repte.

Altres temes que també van sorgir durant la conversa van ser la necessitat que a les escoles i llars d'infants hi hagi una figura masculina com a la majoria de famílies o la necessitat d'implicar-se com a mestres per canviar maneres de funcionar que no agraden.

Al final de l'experiència, Monjo valorava molt positivament la iniciativa de la Fundació Universitària del Bages, que no és gens habitual, i assegurava que li agradaria repetir una trobada de les mateixes característiques per ajudar els futurs mestres-homes a aclarir els seus dubtes. Monjo valorava també les ganes i la predisposició dels participants en la sessió per dedicar-se a una professió com aquesta, malgrat els estereotips. La mateixa valoració positiva es fa des dels estudis d'Educació infantil de la FUB.