Nascut el 15 d'Agost de 1967, és llicenciat en informàtica, casat, des de l'any 1992 té dos fills, un amb disset anys, a punt d'entrar a la universitat i l'altre que fa segon d'ESO. Es reconeix com a principal virtut la diplomàcia però l'excés de la mateixa fa que es transformi en un defecte, ja que pot donar la falsa sensació de que no defenses amb prou força les teves idees i per les que lluites. Reconeix no tenir cap fòbia absolutament a res, religiosament es defineix com agnòstic i políticament tendeix més cap a l'esquerra, però una esquerra moderada.

- Quina necessitat tenies de complicar-te la vida en un comitè en èpoques tant difícils?
- Bona pregunta. A veure, jo estic aquí a l'Ajuntament des de l'any 1989 i de fet mai havia estat en temes sindicals però si havia treballat amb companys compromesos i va arribar el moment en que em vaig plantejar mirar-m'ho tot des d'un punt de vista més global. Si estàs tancat en un departament difícilment pots saber que passa en altres departaments i quines problemàtiques són les que motiven a la gent en les seves reivindicacions. Això té dues conseqüències, una negativa ja que la majoria de negociacions i esforços mai es compleixen en totes les expectatives posades, però positivament puc dir que lluites per unes coses tant bàsiques i per això tot el comitè sempre estem d'acord en defensar, bàsicament, els drets de tots els treballadors.

- Malgrat tot, creus que podeu millorar alguna decisió de les que es prenen als despatxos de dalt? i no parlo d'ubicació sinó en sentit figurat.
- Jo crec que sí. Nosaltres podem empènyer per canviar alguna de les coses que es decideixin, però no és gens fàcil. El consistori que tenim ara són una gent que tenen unes idees molt clares del que han de fer i quan tenen una idea presa costa molt trencar-los la girada. És difícil de negociar en aquest sentit no pas amb l'accessibilitat, ja que a l'hora de trobar-nos per negociar la relació és cordial. M'imagino que abans també era així però com que jo no hi era no puc opinar, malgrat que em consta que els últims temps de l'antic tripartit i el comitè, degut a la crisi, les relacions estaven bastant enrarides, per això en va donar l'empenta necessària per entrar amb aires nous per part nostra i la previsió que també hi hauria un canvi al consistori. Gent nova, idees noves i relacions cordials.

- I s'ha assolit?
- Els primers mesos no vam tenir gaire feina reivindicativa. Ells s'estaven distribuint com a consistori i nosaltres com a comitè. Aquest comitè té diversos sindicats que ens vàrem tenir de posar d'acord a l'hora d'iniciar la nostra tasca.

- Quanta gent forma part del comitè?
- En realitat som vint-i-cinc repartits de la següent forma: La Junta de personal, que representen al personal funcionari, ja sigui de carrera o interí, i que està format per Lluita-CSIF (Central Sindical Independent de Funcionaris) amb 6 delegats, SPPME-CAT (Policia Local), amb 3 delegats, CCOO també amb 3 delegats i UGT amb 1 delegat. Per altra banda el Comitè d'empresa, que representa al personal en règim de contractació laboral ordinari ja sigui amb contractes indefinits o temporals, que està format per 6 delegats de CCOO i 3 de CGT. Aquests són els dos òrgans de representació del personal que sempre es creen. A l'Ajuntament sempre hem anat plegats laborals i funcionaris pel el que creem el Comitè de Personal, com a òrgan de representació conjunta i que unifica als dos òrgans anteriors. Si comptem ens sortiran 22, però a les reunions hi poden assistir els delegats LOLS que són representants designats pels sindicats, no elegits pel personal, i que tenen veu però no vot. En el nostre cas solen assistir un delegat de CCOO, un de UGT i un de SPPME que sumen els vint-i-cinc que t'he dir abans.

- I a quanta gent representeu?
- En números grossos podríem dir que som uns quatre-cents cinquanta funcionaris i uns tres-cents laborals. En total som uns set-cents i escaig.

- Els funcionaris interins i els personal contractat però no indefinit, no n'hi deuen haver gaires al comitè. Diuen que aquests són els primers a fer les maletes a l'hora d'acabar contractes.
- Evidentment, és un dels temes més importants que tenim sobre la taula, defensar el lloc de treball a tots aquells, funcionaris o contractats, aquí no fem cap mena de diferència. Tot i això dintre el Comitè de personal tenim gent contractada no fixa, i potser sí que tremolen una mica, però en total tenim un centenar de persones, contractats no indefinits i funcionaris interins. Alguns d'aquests últims estan substituint altres funcionaris que en règim de jubilació avançada cobreixen les necessitats. El consistori té la potestat, un com acabat definitivament la permanència del primer, d'extingir la plaça o convocar oposicions. Fins ara quan arribava aquest moment es consolidava la plaça mitjançant les oposicions, però aquest nou consistori, de moment, quan hi ha una jubilació extingeix la plaça i és perd el lloc de treball. En aquesta situació imminent hi havien setze persones i dues ja se'ls hi ha extingit, ja són al carrer, amb un vàrem aconseguir una pròrroga, però al final ha marxat. La finalitat és reduir personal i aquest és el nostre cavall de batalla.

Xavier Naval, entrevistat per Joan Soler. Foto: Reyes Fortó

- De totes maneres, creus que fan falta més de set-centes persones per un Ajuntament com el de la nostra ciutat?
- Aquesta és una de les coses que més es comenta a nivell de carrer. Si comparem amb altres poblacions de la importància de Manresa, el pressupost per a personal no és pas dels més alts, de fet és una mica més baix. Però si és cert que hi ha departament on degut a la crisi hagi baixat una mica la feina, com pot ser la concessió de permisos d'obra, però en general no hi ha ningú que s'estigui rascant la panxa. Tots tenim feina, tots la fem i a vegades ens costa atrapar-la. Per això estem molt pendents de que ens comuniquin a quantes persones volen acomiadar a la finalització dels contractes, ens ho havien de dir fa uns dies però ens han comunicat que volen tenir unes previsions més objectives i m'imagino que a cada departament o a cada secció han d'anar molt en compte a qui volen eliminar. Si no filen prim poden carregar-se el departament. Per això no tinc clar que sobri gaire gent. Si bé ha baixat la feina a les llicències d'obres, sí que, a canvi, ha pujat moltíssim en serveis socials.

- Com és possible que el govern estatal estipuli unes retallades i el govern local les augmenti?
- Això és complicat d'explicar. Crec que va ser al Maig de l'any passat quan es va decidir la famosa retallada del cinc per cent dels sous dels funcionaris, no era un cinc per cent lineal sinó que depenia de la categoria del funcionari podia ser més alta o més baixa. El que passa és que aquí hi havia un col•lectiu de persones que atesa la valoració que s'havia d'acabar de fer però que evidenciava que estaven per sota, se'ls hi va començar a pagar una quantitat a compte de la valoració definitiva que s'havia de regular definitivament. Apart de la Policia Local, també hi havia uns funcionaris de no molt alta categoria que també van rebre part d'aquest avançament. El que va fer el govern local es afegir la retirada d'aquests avenç a la retallada percentual estipulada pel govern central. Això fa un muntant enganyós, perquè no es va retallar més del sou sinó que es va retirar una quantitat a compte que sense estar regulada l'Ajuntament avançava als funcionaris pendents de la regularització.

- De totes maneres assistir als plens municipals amb una mica de xerinola, creus que és el millor camí?
- Els més afectats per aquest tema han estat els membres de la Policia Local i potser aquests han estat, també, els més nombrosos a l'hora de reivindicar. El comitè anterior va decidir que l'últim ple tots els treballadors afectats hi assistissin per acomiadar al consistori amb les mostres de rebuig a la seva actuació. Els membres de la Policia, com que en un ple anterior es van proferir algunes frases poc afortunades i que van motivar l'obertura d'alguns expedients, van assistir a l'últim ple amb les boques tapades per demostrar que ells no provocaven amb les seves paraules ni les seves queixes.

- T'has sentit mai coaccionat, per una banda o per una altra?
- Quan dius una banda o l'altra, a qui et refereixes?

- Òbviament per una banda el consistori i per l'altra els companys...
- Coaccionat potser no és la paraula. Que tothom fa pressió en un sentit o en un altre és evident. El consistori no coacciona, però les vegades que hem parlat demostren tenir unes idees molt clares i te n'adones que costarà molt fer-los canviar, i a nivell de companys és veritat que cada grup tenen unes sensibilitats diferents i defensen les idees que consideren més importants per al seu col·lectiu. Tots intentem defensar a tots els treballadors, alguns tivant més cap a una banda i altres cap a l'altra però entra dins la normalitat més absoluta. No ho considero una coacció.

- El sindicalisme en general, tant és si de grans centrals o independents, creus que té molt futur a casa nostra tal i com està enfocat?
- Aquesta és una pregunta molt complicada. Nosaltres en vam presentar com a independents per evitar les grans centrals que condicionen una opció política, però sí crec que té futur. Tots els comitès depenen de les persones que els formen i de la responsabilitat que tinguin en quan a les hores que haurien de dedicar al sindicalisme. Aquí tenim l'exemple de persones que han assistit a una reunió sindical i després s'han de quedar fins a la tarda per acabar la feina pendent, entre altres coses perquè ningú els hi farà per ells. La responsabilitat és la base del funcionament.

- Hi ha moltes diferències entre el comitè d'una empresa privada i el d'una empresa pública?
- Home, jo diria que són iguals. Si m'apures puc dir que la nostra patronal són polítics i tenen una durada limitada a quatre anys, com a mínim, mentre que la privada sempre es la mateixa. Això pot donar alguns avantatges i alguns inconvenients. Per exemple, sembla que pots pressionar més quan s'acosten eleccions municipals, ja que no interessa que hi hagi remor de fons, però bàsicament crec que les diferències són mínimes.

- Saps que per molt que lluitis ningú t'ho agrairà?
- Sí, m'ho imagino, però de moment el balanç encara és positiu. Ja t'he dit abans que jo ara estic aprenent molt, m'assabento de coses que abans senties de passada i ara són els mateixos treballadors i companys que te les expliquen i les defensen, fins i tot jo mateix, penso que les coses haurien de ser així però els treballadors et fan adonar d'algunes conseqüències negatives d'una decisió. Et fan canviar els punts de vista i això, personalment, t'enriqueix bastant. També és cert que a vegades tens enrabiades i no saps com sortir d'alguna situació. En definitiva ja és una mica el tracte.

- Amb el resultat de les últimes eleccions estatals, com ho veus, millor o pitjor?
- Jo pitjor. No ja perquè sigui el Partit Popular, que també, sinó perquè les majories absolutes fan molta por. Igual patiríem si la majoria hagués estat socialista, que en definitiva són els que van retallar sous, congelar pensions, etc. Hi ha polítiques d'esquerres que fan com les dretes i aleshores no saps com agafar-t'ho. Jo tinc la estranya sensació de que a partir de l'any que ve tornarem a sentir retallades. Només hem, de mirar als països que ens rodegen i ja han desaparegut algunes pagues com la de Nadal. També aquí hi ha hagut algun Conseller que hi ha renunciat, però em fa l'efecte que no patirà per acabar el mes.

- Hi ha molta gent contrària al funcionariat. Què els hi diries per fer-los canviar d'opinió?
- Una pregunta interessant. És veritat que els funcionaris tenim una imatge pública bastant dolenta, crec que només els controladors aeris la tenen pitjor que nosaltres, però han d'entendre que la nostra feina és necessària pel funcionament del municipi. És veritat que hi havia hagut uns vicis adquirits de temps anteriors, però s'ha anat veient que l'administració cada vegada és més dinàmica i cada vegada s'està esforçant més i les imatges del funcionari antic es van retallant fins que acabin desapareixent.

TEXT: JOAN SOLER i GOLOBART
FOTOS: REYES FORTÓ i GARCIA