Una desena d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) d'escoles considerades "de màxima complexitat" de la Catalunya Central es van aplegar aquest passat dijous, 2 de març, a Manresa, per a coordinar-se i reclamar al conjunt de la societat canvis que reverteixin la situació actual. Actualment, a l'Anoia, al Bages i a Osona hi ha un total de 23 escoles d'aquestes característiques. La trobada, promoguda per la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) a partir d'una idea sorgida de l'escola Gabriel Castellà d'Igualada, va servir per posar en comú tot un seguit d'inquietuds d'aquestes AMPAs i encetar una estratègia conjunta.

La Generalitat de Catalunya considera que un centre es pot considerar "de màxima complexitat" quan es troba en entorns socials i econòmics desafavorits. A Manresa, dels divuit centres públics -tant de primària com de secundària- que hi ha, nou estan dins d'aquest sac. "Això es deu al fet que les famílies de classe mitjana opten per dur els seus fills a d'altres municipis, o bé a escoles privades-concertades", va declarar Pau Cortès, president territorial de la FAPAC-Catalunya Central, que va afegir que "aquesta problemàtica ja l'hem traslladat a l'ajuntament perquè la corregeixi".

Davant d'aquesta situació, durant la trobada van ser diverses les AMPAs que es van lamentar que les classes mitjanes "fugin" d'aquests centres a l'hora d'escollir escola, afavorint, així, van dir, "un espiral de segregació escolar que acabarà desembocant en una societat encara més dual i dividida que l'actual". També van constatar que "la gent del barri no aposta per l'escola del barri, i això és alarmant".

D'altra banda, també es va denunciar la manca de recursos i inversions que la Generalitat ha destinat a l'escola pública, permetent que s'arribi a situacions "totalment impròpies de societats desenvolupades com se suposa que és la catalana", van concloure, tot posant de manifest que "com que moltes vegades les famílies d'aquests centres no tenen veu ni vot, aquests casos queden ocults a l'opinió pública. I no pot ser.

Una de les AMPA participants a la trobada també va informar que el curs passat s'havia posat en contacte amb el Síndic de Greuges per mirar de revertir la situació, però que el seguit de suggeriments que es van fer a l'administració no han tingut cap efecte. 

Ser partícips del canvi

A partir d'ara, aquesta xarxa d'AMPAs treballarà per revertir la situació actual. Com a primer pas, conviden el conjunt de famílies que aquest març hauran de triar escola a apropar-se a aquests centres sense apriorismes, a valorar-ne el projecte educatiu, a engrescar-s'hi i a ser partícips actius del canvi. Una crida que també fan extensiva a les famílies dels mestres dels propis centres. Perquè, al cap i a la fi, diuen, "dins de l'aula un nen és un nen, i l'aposta que les classe mitjanes puguin fer des de P-3 per aquests centres pot contribuir a canviar-ne el futur en ben pocs anys".

En aquesta mateixa línia les AMPAs van recalcar que, precisament per la realitat sociocultural de les famílies que integren aquestes escoles, els equips directius hi estan implementant projectes educatius innovadors: "són centres petits on l'alumne està atès constantment i s'hi fomenta un esperit de tolerància i d'obertura de mires que serà d'allò més útil als ciutadans del futur", van exposar.