La inauguració del nou centre d'interpretació del carrer del Balç tindrà lloc en el marc de la Festa Major de Manresa, el proper dissabte 27 d'agost, a les 11 del matí. Al llarg dels dies de la Festa Major (dissabte 27 a la tarda, diumenge 28, tot el dia, i dilluns 29 al matí), també restarà obert al públic. Els horaris habituals seran els dissabtes de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i els diumenges i festius de 10 a 14 h.

La museïtzació de l'històric espai del carrer del Balç proporciona als visitants la immersió en una etapa històrica fonamental per a la ciutat, molt vinculada als favors i a les visites del rei Pere III. Emplaçat a les dependències de l'antic casal gòtic, el centre d'interpretació ofereix un muntatge amb recursos multimèdia que posa en valor un conjunt patrimonial únic i, al mateix temps, permet descobrir com era la Manresa del segle XIV. D'aquesta manera, el visitant coneixerà el món dels gremis, les oligarquies i les famílies nobles de la ciutat, com era la vida quotidiana en un carrer medieval i els factors que van fer possible la construcció de la Sèquia. Una història narrada i personalitzada en la figura de Pere III el Cerimoniós, el gran monarca forjador de les principals institucions catalanes i impulsor de l'expansió comercial de la Corona d'Aragó i de Catalunya a la Mediterrània.

Les grans obres religioses i civils que es construeixen a Manresa el segle XIV -la Seu, el Carme, l'Hospital de sant Andreu, l'ampliació de les muralles, el Pont Nou i, sobretot, la Sèquia- tenen un protagonisme destacat al centre d'Interpretació; al costat del paper de gremis tan importants com el dels cuireters, o el de personatges representatius dels diferents estrats socials de la ciutat: des de la modesta venedora de plaça o el paraire que treballa al seu obrador, fins als juristes o el conseller de la ciutat Joan Amargós.

Museografia virtual
L'accés al Carrer del Balç, Centre d'Interpretació de la Manresa medieval, es fa per la Baixada del Pòpul i el primer que hi trobarà el visitant serà la recepció, on hi haurà un punt de venda d'entrades i la botiga. El recorregut s'inicia amb una sèrie d'audiovisuals que es projecten a diverses sales i que parlen de la Manresa medieval i el rei Pere III.

Al soterrani, un altre atractiu muntatge audiovisual explicarà gràficament el creixement de la ciutat al segle XIV. La visita finalitza en la sala que acull una gran maqueta virtual del carrer del Balç a l'època medieval i on es pot contemplar un muntatge escenogràfic i audiovisual sobre la vida de l'època i les persones que hi vivien o el freqüentaven. El projecte museogràfic, dissenyat per Transversal Produccions Culturals, es basa en el concepte que el coneixement s'assumeix millor si es canalitza a través de vivències i emocions. Un concepte que es concreta en:

• L'ús de l'animació 2D i 3D. Les diverses projeccions audiovisuals que omplen l'espai d'interpretació han estat realitzades amb tècniques d'animació 2D i 3D. En alguns casos, com les imatges que animen la maqueta del carrer, incrusten personatges rodats sobre entorns virtuals. En altres casos, s'ha animat documentació gràfica antiga. En un audiovisual s'ha animat en 3D l'evolució i creixement de Manresa des de l'alta edat mitjana fins al segle XIV. Rodatges i animació, doncs, es conjuguen per crear espais i ambient màgics.
• Banda sonora original, composada per Francesc Gener. La música és un factor molt rellevant per a aquests museografia, ja que aporta el component emocional necessari per a la construcció d'una vivència única.
• Hologrames. Aquest recurs serveix per presentar uns personatges que esdevenen testimonis d'una època solcada pels favors del rei Pere, i les seves vingudes a la ciutat. Aquests personatges apareixen en l'espai acompanyats d'una escenografia minimalista.
• Maqueta animada. Una de les sorpreses que es trobarà el visitant és una maqueta a escala del carrer del Balç –reconstruït en miniatura a partir de la documentació existent- que incorpora diverses escenes de la vida quotidiana al carrer i de la Manresa dels gremis i oficis.
• Tecnologia o màgia. La tecnologia que guia al visitant permet recórrer diverses estances del Balç on es va creant el relat de la vinguda i importància del rei Pere. La il·luminació, la música, les projeccions, es conjuguen per generar una història que omple de màgia els espais medievals.
• L'espai com a entorn escenogràfic. Tots els recursos estan adaptats a l'espai. De manera que el visitant pot contemplar l'espai com a tal, i acte seguit l'espai es transforma en l'escenari on es relata una història.

Una ambiciosa restauració
L'espai que acull el centre d'interpretació és el fruït d'una acurada restauració, que va començar amb l'enderroc de tres finques situades a la plaça Major número 4, que es trobaven en estat ruïnós. La façana d'aquests edificis s'ha reconstruït de manera integral i els treballs han permès reforçar i restaurar la major part de les voltes del casal noble que acull el centre. També han beneficiat les parets de pedra que tenien prou valor per ser conservades.

Les que no es trobaven en bon estat s'han reconstruït en formigó o en pedra seca segons el cas. Pel que fa als paviments se n'han pogut conservar dos trams datats entre els segles XVI i XVII: un format per lloses de pedra i una altre de còdols. A la resta d'espais s'ha reconstruït el terra amb un enrajolat. Finalment s'han redescobert i recuperat elements antics, com és el cas d'una escala interior.

Josep Maria Esquius ha estat l'arquitecte responsable de la intervenció, que ha anat a càrrec de la constructora manresana Cots i Claret i que ha comptat també amb la participació de l'empresa municipal d'habitatge Forum i Aigües de Manresa, que han fet tasques de coordinació i seguiment de l'execució del projecte.

L'antic casal senyorial
Amb aquestes obres de rehabilitació s'han estabilitzat i restaurat també les sales que configuraven el casal noble i que acullen el centre d'interpretació. Les estances museïtzades es distribueixen a l'entorn d'un pati central amb pou.

La part baixa de l'edifici conserva dos arcs apuntats sobre capitells de tipologia arcaica que es podrien datar dels segles XIII-XIV. Aquest sector ha estat fortament remodelat, i la resta d'arcs apuntats corresponen ja als segles XVI-XVII. Més amunt, el pati amb pou conserva un característic paviment de còdols, que podria correspondre als segles XV-VI.

D'altra banda, el coll del pou -una de les imatges més conegudes del carrer del Balç- és una reconstrucció dels anys setanta sense valor històric, per la qual cosa els responsables del projecte arquitectònic han decidit mimetizar-lo per minimitzar la presència d'aquest element de construcció recent en el marc d'un entorn dominat per elements d'una major antiguitat i més rellevants des del punt de vista del patrimoni històric. Des de l'esmentada intervenció, als anys setanta, s'hi han fet visites guiades i activitats organitzades pel Museu Comarcal i l'Oficina de Turisme.

Un tresor arquitectònic redescobert
Les ciutats medievals, envoltades de muralles, tenien una gran concentració de cases i albergs de petites dimensions. Els carrers eren estrets, les places petites o gairebé inexistents i sovint es construïen porxos entre casa i casa per aprofitar el poc espai disponible. Com el carrer del Balç, que apareix documentat per primer cop l'any 1307 amb el nom de Pere Sarroca i, a la segona meitat del segle XIV, com a carrer de Goscemps. En els segles posteriors les cases foren sobrealçades per encabir-hi més pisos i també es construïren nous porxos. Sembla que a partir del segle XVI el carrer es privatitza i els cellers i baixos s'incorporen a les cases dels carrers Sobrerroca i Santa Llúcia, de manera que queda com un passatge interior i tancat. A la dècada de 1980 és quan es recupera i s'obre al públic, rebatejat amb el nom de carrer del Balç.

El carrer del Balç formava part del nucli de la ciutat medieval sorgit a l'entorn del mercat, a la plaça Major, i és un magnífic exemple de l'urbanisme medieval. Amb un valor històric i patrimonial només comparable al carreró de les Bruixes de Cervera, té un traçat estret i sinuós i s'adapta al perfil d'una balcera, amb diferents nivells esglaonats. El carrer discorre sota els porxos que s'aixequen entre casa i casa per tal d'aprofitar l'espai escàs que hi havia a l'interior de la ciutat murallada.

Aquest espai s'ha conservat gràcies a la peculiar orografia del terreny que ha propiciat que quedés com un carrer intermedi, molt estret. Aquest aïllament el va salvar dels greus incendis que Manresa va patir el 1713, per la guerra de Successió, i sobretot el 1809, durant la guerra del Francès. És per això que el Balç ha arribat fins als nostres dies com un conjunt únic, que ha mantingut plenament l'autèntic ambient d'un carrer medieval.

Un carrer medieval quasi únic a Catalunya
Catalunya compta amb milers de carrers d'origen i traçat medieval, però en pocs es pot copsar de manera empàtica l'angoixa, l'estretor i el paisatge de les aglomeracions urbanes del segle XIV com en el carrer del Balç de Manresa. En aquest sentit, es pot afirmar que el conjunt manresà té pocs paral·lelismes al territori català a excepció del carreró de les Bruixes de Cervera. És aquesta singularitat la que li dóna un enorme potencial turístic i de capacitat d'atracció de visitants cap a altres exponents de la Manresa medieval com la Seu, el Carme o l'Hospital de Sant Andreu. Experiències com les del conjunt occità de Carcassona o el Call Jueu de Girona han estat els referents a l'hora de conceptualitzar les propostes d'intervenció per al carrer del Balç.