La Festa Major Alternativa de Manresa (FMA) va intervenir dilluns al Parlament de Catalunya, convidada per la CUP, per defensar les festes populars i autogestionades dels Països Catalans en el debat sobre la futura Llei de Patrimoni Cultural Immaterial. L'entitat va aprofitar la seva compareixença per denunciar la persecució judicial i les dificultats administratives que, asseguren, posen en risc la continuïtat d'aquestes expressions de cultura comunitària .

La veu de les festes populars arriba al Parlament

El conflicte que la Festa Major Alternativa de Manresa manté amb una minoria de propietaris de l'edifici de Can Jorba va arribar aquest dilluns al Parlament de Catalunya, on es va presentar com un "símptoma d'un problema estructural que afecta tot el país". En una sessió dedicada al Projecte de Llei del Patrimoni Cultural Immaterial, Marc Peraire, membre de l'assemblea de l'Alternativa, va intervenir com a ponent convidat pel grup parlamentari de la CUP per donar veu a les festes populars autogestionades.

Durant la seva intervenció, Peraire va defensar que el moviment de festes alternatives és "una expressió viva i necessària de la cultura popular" i va alertar de la seva situació de vulnerabilitat davant d'una "doble ofensiva": d'una banda, l'ús dels tribunals per part d'interessos privats amb l'objectiu de "buscar multes i desallotjaments", i de l'altra, la burocratització que -segons va dir- imposa la pròpia administració, que "parla de promoció però practica la dissuasió".

"El problema no és el soroll, sinó qui el fa"

El representant de la FMA va denunciar la "hipocresia flagrant" de les institucions, que, segons va dir, "posen un laberint burocràtic a la cultura de base mentre despleguen la catifa vermella per al capital en macrofestivals i grans esdeveniments com la Fórmula 1 o la Copa Amèrica". "El problema mai no ha estat el soroll -va remarcar-, sinó qui fa el soroll, quina classe social el fa, i si paga o no paga per fer-lo".

La FMA va reclamar que la futura llei sigui "valenta" i garanteixi una protecció efectiva de la cultura popular autogestionada, reconeixent-la com un dret fonamental i incorporant explícitament les festes majors alternatives i comunitàries dins el catàleg de patrimoni cultural immaterial. La seva participació al Parlament suposa un nou pas en la visibilització d'aquest moviment, que vol que les institucions "entenguin que la cultura popular no es pot gestionar com una mercaderia, sinó com un espai de llibertat i cohesió social".