La Festa Major Alternativa de Manresa (FMA) arriba enguany a la seva 34a edició en un context tens i carregat de simbolisme. Més que una programació festiva, la FMA d'aquest 2025 és un acte de resistència col·lectiva, una defensa activa de la cultura popular davant el que l'organització denuncia com un atac institucional i judicial per part d'interessos privats.

Durant la roda de premsa celebrada aquest dimarts a Manresa, els organitzadors han exposat els principals eixos que marcaran l'edició d'enguany, que es durà a terme del 23 al 27 d'agost a la plaça de la Música (Terrasseta) i del 28 al 31 a la plaça Puigmercadal, epicentre històric de la festa.

Un atac judicial i burocràtic

L'equip organitzador ha denunciat públicament que la comunitat de propietaris de Cal Jorba ha interposat una demanda judicial per intentar prohibir la celebració de l'FMA a la plaça Puigmercadal. Aquesta demanda suposa un pas més en una ofensiva que, segons els organitzadors, "no és un fet aïllat", sinó part d'una "estratègia per ofegar la cultura popular amb sancions i multes".

"Estem davant d'una ofensiva que respon a una lògica de privatització de l'espai públic, de mercantilització de les relacions socials i de construcció d'una societat individualista i poruga", han afirmat. Des d'aquesta perspectiva, la festa alternativa es planteja com una resposta col·lectiva contra la repressió social, institucional i cultural.

Reivindicació cultural i antifeixista

El discurs d'enguany no es limita a la defensa de la festa com a esdeveniment lúdic. La FMA es reivindica com un acte polític i una expressió de la solidaritat entre pobles, la resistència a l'opressió i el rebuig a l'extrema dreta. "Reivindiquem la vida en comunitat, la cultura popular, la lluita compartida. Reivindiquem el dret a la festa i al ball amb el puny alçat", han subratllat.

En aquesta línia, el programa inclou dues xerrades centrades en l'antifeixisme i en l'ascens de l'extrema dreta, una de les quals organitzada en col·laboració amb Top Manta de Barcelona.

Música, cultura i comunitat

L'edició d'enguany arrenca el 23 d'agost amb una proposta innovadora: el tradicional pregó es transforma en una cercavila que sortirà de la plaça Puigmercadal cap a la Terrasseta, encapçalada per la pregonera, els cadiraires, la geganta Fedulla i el repic del pregó.

Durant els dies següents, a la plaça de la Música s'hi podran trobar performances, tallers de salsa i moviment, tarda de folk i glosa, així com activitats pensades per a públic infantil i familiar. També hi haurà actes específics per a les colles, que aquest any recuperen un protagonisme especial.

A partir del dijous 28 d'agost, la festa es trasllada a la plaça Puigmercadal, on tindran lloc els concerts de nit. El sopar popular donarà pas a l'actuació de l'Orquestra de l'Alternativa, un grup recuperat enguany, format per militants i persones vinculades als col·lectius de l'FMA.

Per l'escenari de l'Alternativa hi passaran noms destacats com Adala, Maria Jaume, Fetus, Groggy Root, així com artistes locals com Full Fields i Júlia Collado Riu. Els estils aniran des del punk, pop i rap fins al reggae, electrònica i indie.

El retorn de l'Alternacolla

Una altra gran novetat és la recuperació de l'Alternacolla, un espai pensat per dinamitzar el concurs de colles i potenciar la participació. S'han creat quatre colles fixes, inspirades en places del Barri Antic: Europa, Encelm Claver, Gispert i Plaça Major. Aquest nou format permet a qualsevol persona sumar-s'hi i forma part d'un projecte de comunitat a llarg termini.

L'objectiu és fomentar vincles socials i reivindicar l'espai públic com un lloc per celebrar, compartir i lluitar. El concurs de colles s'allargarà durant tota la festa i culminarà amb la Batalla de Colles del dimecres 31 d'agost.

El soroll: una qüestió de drets col·lectius

Un dels grans temes de debat que ha marcat les darreres edicions és el de la normativa acústica. Els organitzadors denuncien que l'actual regulació posa per davant els interessos privats per sobre del dret col·lectiu a la cultura. "Fer la festa en condicions decents pot ser considerat il·legal", han explicat, tot recordant que el mateix passa amb concerts a plaça Major o altres actes com el Correfoc.

Després dels problemes de qualitat sonora de l'any passat, s'ha treballat amb l'Ajuntament per implementar mesures tècniques i limitadors que permetin garantir una experiència digna tant per al públic com per als artistes i treballadors. Tot i això, alerten que aquestes mesures tenen un cost econòmic important, assumit amb diners públics, i que es posarà a prova el primer dia de concerts.

Una festa que també és trinxera

Els membres de l'organització insisteixen que la FMA no és només una celebració: és una trinxera cultural, social i política davant un context que perceben com cada cop més hostil. "Contra els monstres del passat, cal construir futur. Un futur lliure de qualsevol mena d'opressió i explotació".

També reclamen una reflexió més profunda sobre com es regulen les activitats públiques a les ciutats: "Cal treure els decibels del centre del debat i posar-hi les preguntes clau: quin tipus d'esdeveniments volem? Com els repartim? Quin valor cultural i social tenen?". Reivindiquen que les festes populars han de tenir un pes normatiu diferent, reconeixent la seva funció de cohesió, identitat i participació ciutadana.

Una festa amenaçada però resistent

La situació judicial segueix el seu curs. Si bé l'any passat es va formalitzar un requeriment a l'Ajuntament, enguany s'ha anat un pas més enllà amb una demanda formal via judicial, que situa la festa en una posició delicada. Tot i així, l'organització manté la voluntat ferma de tirar endavant la 34a edició "amb un somriure als llavis i el puny alçat".

Perquè, com recorden, "defensar la Festa Major Alternativa és defensar una ciutat viva, oberta i combativa". I això, per a moltes persones a Manresa, no és negociable.

La programació completa, així com la inscripció a les colles i activitats, es podrà consultar a les xarxes socials de l'FMA i als punts habituals de difusió del moviment alternatiu.