Una trentena llarga de mestres i personal d'atenció educativa han participat aquest dimarts a la tarda en l'assemblea oberta convocada pels sindicats del sector educatiu a l'Institut Lacetània de Manresa. La trobada ha servit per compartir la situació actual del col·lectiu i posar les bases d'un nou cicle de mobilitzacions per reivindicar millores laborals i defensar l'educació pública.
Una assemblea per tornar a mobilitzar el sector educatiu
L'assemblea, celebrada a l'Institut Lacetània, s'emmarca dins del nou cicle unitari de mobilitzacions impulsat pels principals sindicats educatius -USTEC-STEs, Professors de Secundària (aspepc-sps), CCOO, CGT Ensenyament, Intersindical-CSC i UGT-. Amb el lema Ja n'hi ha prou, les organitzacions volen donar continuïtat a la lluita sindical per millorar les condicions laborals del personal docent i no docent i denunciar la degradació del sistema educatiu provocada per la manca de recursos i la sobrecàrrega de feina.
Segons els sindicats, l'objectiu d'aquestes trobades territorials és decidir les reivindicacions prioritàries i el format de les pròximes mobilitzacions, que podrien incloure un cicle de vagues sostingudes durant el segon trimestre.
Cansament general i voluntat de reactivar la coordinació
A la trobada d'aquest dimarts, els participants han coincidit a constatar l'afartament del professorat, però també la desmobilització que viu actualment el sector. Per aquest motiu, s'ha posat sobre la taula la necessitat de crear canals de comunicació comuns entre tots els sindicats, el professorat i el personal d'atenció educativa, per coordinar millor les accions i compartir informació.
Un altre punt destacat ha estat la importància d'implicar els equips directius i les famílies en les reivindicacions.
Mobilització ascendent i més coordinació sindical per reforçar la lluita educativa
Els assistents han estat d'acord en la necessitat d'iniciar una dinàmica de mobilització ascendent, que permeti augmentar progressivament la pressió si les seves reivindicacions no són ateses pel Departament d'Educació. En aquest sentit, s'ha posat sobre la taula la possibilitat de convocar una vaga durant el segon trimestre com a punt culminant d'aquest nou cicle de protesta.
També s'ha subratllat que l'organització dins de cada centre educatiu serà un element clau per garantir l'èxit de les mobilitzacions. Els participants han remarcat la importància que cada docent o membre del personal actuï com a corretja de transmissió per implicar els equips directius i les famílies en la defensa de l'educació pública.
Un altre dels acords destacats de la trobada ha estat millorar la coordinació entre sindicats i crear canals de comunicació compartits per fer arribar la informació de manera més àgil i unitària. Aquests espais han de servir per compartir les propostes de mobilització i fer seguiment dels avenços en la lluita sindical, amb la voluntat de sumar forces i ampliar la participació del conjunt del personal educatiu.
Cap a una nova fase de protesta
Els sindicats recorden que la pèrdua de poder adquisitiu, la manca de recursos i la càrrega burocràtica afecten directament la qualitat educativa. Per això reclamen millores salarials, reducció de ràtios, menys burocràcia i la derogació dels decrets de plantilles, autonomia i direccions. També insisteixen en la necessitat de negociar els currículums amb el professorat per garantir estabilitat i consens.
Després d'un període centrat en els processos d'estabilització laboral, el moviment sindical vol recuperar la presència al carrer. En aquest sentit, la manifestació unitària del 15 de novembre -convocada a les 12 del migdia a la plaça Urquinaona de Barcelona i que acabarà a Sant Jaume- es considera una prova de força per mesurar el grau de resposta del col·lectiu.
Un inici per tornar a posar l'educació al centre
Tot i que l'assemblea de Manresa no ha pogut aprofundir en tots els aspectes de fons, ha servit per activar un nou espai de coordinació i debat. Els sindicats confien que aquesta sigui la primera passa d'un procés de mobilització ampli i sostingut, capaç de situar novament l'educació pública i el seu personal al centre del debat social i polític.
