Cada vegada són més les dones que opten per un part natural però assistit a un hospital. La tendència d'aquest augment es constata especialment en els darrers tres anys, quan aquest tipus de parts s'ha més que duplicat passant dels 1.620 parts naturals el 2009 als 3.640 el 2011, segons dades del Departament de Salut. Això suposa un increment del 124%. El número de dones que ho demanen és però superior i entre el 2009 i el 2011 ha crescut un 89%. De fet, l'any passat un total de 4.640 van sol·licitar aquesta opció però finalment es van materialitzar 3.640, els altres mil no es van fer per diversos motius. Els centres on es poden fer també han crescut, passant de 14 el 2009 a 26 el 2011 (85% més).

El Departament de Salut disposa d'un protocol per a l'assistència als parts naturals, l'objectiu del qual és donar la mínima intervenció obstètrica i fer-ho quan sigui estrictament necessari amb la finalitat de resoldre algun problema que pugui sorgir. Els professionals dels hospitals que ho ofereixen han passat un procés de formació i la dona afectada també ha rebut informació amb anterioritat.

Amb aquestes característiques, el 2006 els parts naturals només es podien fer a dos centres de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP). Aquests dos hospitals en van fer llavors un total de 600. L'any següent, el 2007, els centres van augmentar fins a set i els parts fins 1.148, malgrat que ho havien demanat algunes dones més (1.386). El 2008 ja eren una desena de centres, 1.762 peticions i 1.505 parts naturals materialitzats. El 2009 els hospitals preparats per als parts naturals eren 14. Llavors un total de 2.446 dones van demanar-ho i 1.620 van acabar parint d'aquesta manera.

El salt més gran es va donar el 2010, quan els centres van passar a ser 22, les peticions 4.468 i els parts naturals efectuats a finals d'any 3.648. L'augment va ser del 125% respecte el 2009. Del 2010 al 2011 però es va registrar un petit descens, passant dels 3.648 als 3.640. Les peticions però havien augmentat, de 4.468 el 2010 a 4.640 el 2011.

L'Hospital de Vic, un dels pioners
El Consorci Hospitalari de Vic va ser un dels primers centres sanitaris a acreditar-se per dur a terme els parts naturals. "Ja feia temps que intentàvem naturalitzar, dins d'uns mínims de seguretat, els parts" i, a més, "hi havia una demanada de les dones que venien a donar a llum a l'hospital", ha explicat a l'ACN la cap del servei de ginecologia del Consorci Hospitalari de Vic, Assumpta Colomer. "Hi ha hagut un canvi de mentalitat molt important els últims anys, ja que la partera va començar a voler tenir la seva part de responsabilitat en el seu part", ha afegit.

A més, a Vic ja tenien una experiència prèvia en atendre parts naturals, ja que la Clínica de Vic atenia les dones que volien donar a llum de manera natural des del 2001. "En aquells anys els hospitals no admetien que la dona fos protagonista del seu part i era molt difícil trobar un centre que deixés decidir a la dona sobre com volia donar a llum". Així s'explica l'excap del servei de ginecologia de la Clínica de Vic, Josep Vinyoles, qui ha afegit que "a la clínica venien dones de tot Catalunya perquè no trobaven un lloc on se'ls respectés la seva decisió".

Més llibertat de moviments
El part natural permet a la dona tenir una "gran llibertat de moviments" i, a més, "pot adoptar les postures que ella vulgui tant per fer la dilatació com també per a expulsar el seu fill", ha explicat la llevadora i coordinadora de la sala de parts de l'Hospital d'Igualada, Maria Mas. De la seva banda, la llevadora de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, Elisenda Campreciós, ha expressat que durant el part natural "intervenim el menys possible, fem un control del nen de manera intermitent i la mare pot caminar i també pot beure"

Pel que fa al dolor, Campreciós ha assegurat que "és molt personal" però ha explicat que la dona té un seguit d'eines com les pilotes o la banyera que pot utilitzar durant la dilatació o en el moment del part i això "l'ajuda a tenir un part natural". Pel que fa al paper de la llevadora durant el part, Campreciós ha destacat que és el "d'acompanyar a la dona".

La preparació
Respecte a la preparació per un part natural, la llevadora de l'Hospital d'Igualada ha explicat que "no és gaire diferent de la d'un part normal". Els centres sanitaris organitzen unes xerrades específiques un cop al mes on s'ensenyen les instal·lacions a les futures mares i es responen a tots els dubtes que puguin tenir. Mas ha explicat que algunes de les preocupacions més freqüents entre les mares és "si respectarem la seva decisió de tenir un part natural", "si es poden fer enrere a l'últim moment", "si podran beure durant el part", etc.

"Per tenir un part natural la dona ha d'estar conscienciada que realment el vol tenir". La llevadora d'Igualada també ha destacat la importància que "tant la dona com la seva parella n'estiguin convençuts, perquè si un dels dos no ho està serà difícil d'aconseguir". A més, els professionals que atenen els parts naturals han passat uns cursos de formació específics que va posar en marxa la Generalitat un cop va crear el protocol del part natural.

No totes les dones poden tenir un part natural
No totes les mares poden tenir un part natural, ja que "hi ha una escala de factors de risc". Campreciós ha explicat que hi ha parts que "segons la condició de la dona o del nen han de portar sempre la monotorització", per exemple, "quan en una ecografia es veu que el nen presenta un retard de creixement o si observem que les aigües són tenyides". De la seva banda, Maria Mas ha afirmat que en alguna ocasió la mateixa dona diu que "no pot continuar" o, de vegades, segons com evoluciona el part, "el metge diu que s'ha de posar anestèsia".

El part natural, una opció cada cop més estesa
"Al principi les dones que volien un part natural estaven molt més conscienciades i havien llegit molt i s'havien documentat molt. En canvi, ara, és una cosa molt més generalitzada". Segons la llevadora de l'Hospital d'Igualada avui dia "totes les dones estan molt més informades i comencen a voler de manera general tenir un part menys intervingut i en què elles puguin decidir com portar el seu part".

De la seva banda, la llevadora de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa ha expressat que "de mica en mica" es va escampant la percepció que "el part no és una malaltia i que es pot viure de la millor manera possible". Segons Campreciós, les dones cada cop més tenen la idea que "no cal intervenir si no és necessari".

"El dolor és suportable i t'acosta a la criatura"
La Maria Barberà és una mare de Manresa que va decidir tenir un part natural per a donar llum a la seva segona filla. "Em sembla que és el més normal, per mi el part és totalment fisiològic, com qualsevol altre funció del cos". A més, "penso que el nostre cos està preparat i com menys medicació et posin, més amb consonància estàs amb el teu fill i, si no hi ets, ell intentarà sortir però no l'acompanyaràs de manera conscient", ha relatat Barberà.

Pel que fa al dolor, la mare ha explicat que és "suportable". "T'has de deixar anar i preparar-te a consciència que no és un dolor negatiu i que el pots viure amb intensitat". Per Barberà, "no és un dolor inaguantable perquè saps que aquest dolor t'acosta a la teva criatura i aviat la podràs tenir amb tu".

La mare manresana considera que la recuperació del part natural és més fàcil que no la d'un part amb cesària. "El meu primer part va ser amb cesària i costa molt recuperar-te i la lactància es complica. En canvi, l'endemà del part natural estava eufòrica, ja era a casa i em trobava molt més capacitada per estimar la meva filla i acollir-la".

"Dones lliures per decidir"
Barberà celebra el fet que des dels hospitals s'ofereixi la possibilitat de tenir un part natural. "Quan vaig tenir el meu primer fill, fa cinc anys, no se'n sentia a parlar", assegura. D'altra banda, la llevadora Campreciós explica que és important que des dels hospitals es doni resposta a les demandes de les dones i, sobretot, que es respectin les seves decisions. "El més important és que les mares siguin lliures per decidir", destaca.